El Tribunal Constitucional para els peus al Partit Popular i tanca la porta a suspendre per ara els vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig al ple de constitució del Parlament de Catalunya. El PP va presentar un recurs d’empara contra la decisió de la Mesa d’Edat que els permetia votar demanant que s’anul·lessin cautelarment els seus vots. Ara, el TC admet a tràmit el recurs, però decideix “no adoptar mesura cautelaríssima de suspensió de l’acord”. Per tant, l’estudiarà a fons i d’aquí a un temps resoldrà. Puigdemont i Puig van poder votar a favor de Josep Rull com a nou president de la cambra catalana després que la Mesa d’Edat acceptés la seva delegació de vot. Agustí Colomines i Mar Besses la van aprovar malgrat que només cinc dies abans el TC havia anul·lat el mecanisme de vot telemàtic transitori que va idear el Parlament per permetre la participació dels exiliats. La resposta del PP va ser immediata i abans que es produís la votació, Alejandro Fernández va advertir que els populars presentarien un recurs d’empara al TC. Això era el dilluns. Dijous el TC va decidir ampliar l’ordre del dia per incloure-hi el debat d’aquesta qüestió i aquest dimarts, només una setmana després que es produís la votació, ha admès a tràmit el recurs. Dos magistrats, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, han votat en contra de l’acord adoptat pel TC.
Queixes del PP i Vox i silenci del PSC durant el ple de constitució
Va ser abans d’iniciar la votació per elegir el nou president del Parlament quan Agustí Colomines, president de la Mesa d’Edat per ser el diputat més gran, va anunciar que acceptaven la sol·licitud de Puigdemont i Puig de delegar el seu vot en el diputat Albert Batet davant les “circumstàncies actuals que els incapaciten” per assistir presencialment a l’hemicicle. La Mesa d’Edat també va admetre la petició de Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa, en la mateixa línia: en el seu cas, era per una baixa mèdica de llarga duració.
Prèviament a l’anunci, tant el Partit Popular com Vox van fer escarafalls per expressar el seu rebuig a aquesta decisió. El president del PP català, Alejandro Fernández, va aprofitar per anunciar que el seu grup presentaria un recurs d’empara al Constitucional (que és el que avui s’ha admès a tràmit). Per part de Vox, Joan Garriga va sostenir que no es podia admetre la delegació de vot dels dos parlamentaris juntaires a l’exili perquè el Reglament estableix que només es pot acceptar per “embaràs” o per una “malaltia de llarga duració” i va advertir que Vox presentarà una querella per prevaricació i desobediència contra Agustí Colomines i Mar Besses. En canvi, el PSC, que és qui havia dut al TC el vot telemàtic de Lluís Puig la passada legislatura, no va fer cap pronunciament al respecte.
El TC va anul·lar el sistema de vot telemàtic transitori a instàncies del PSC
Però… què havia suspès el Tribunal Constitucional la setmana abans del ple? El TC, per unanimitat, va donar la raó a un recurs d’empara del PSC i va decidir “declarar la nul·litat” dels acords de la Mesa del Parlament del 18 i el 19 d’abril del 2023, que habilitaven un sistema perquè Puig pogués votar. El que va fer l’òrgan de govern de la cambra catalana va ser, justament, respondre a una altra sentència del TC, que, també a instàncies del PSC, havia anul·lat la delegació del vot de Puig esgrimint que no s’ajustava a cap dels supòsits contemplats. Com a solució, el Parlament va impulsar un vot telemàtic transitori per permetre que l’exconseller de Cultura pogués votar. Finalment, el TC ho va tombar esgrimint que, en aquest cas, “no concorre cap situació excepcional que permeti exceptuar constitucionalment l’exercici presencial del dret de vot”.
Aquest sistema va néixer l’abril del 2023, una setmana després del revés del tribunal de garanties, que va anul·lar els acords que havia pres la Mesa el juliol del 2022 per mantenir el vot delegat de Lluís Puig. Amb el suport d’ERC, Junts i la CUP, l’òrgan rector del Parlament va aprovar una proposta impulsada pels republicans que apostava per activar el vot telemàtic “en situacions excepcionals d’especial gravetat” que impedeixin l’exercici de les funcions parlamentàries. ERC va esgrimir que aquesta mesura era transitòria a l’espera de la reforma del Reglament del Parlament presentada per ERC i la CUP, que contemplava més supòsits que admetrien la delegació de vot i proposava incloure el vot telemàtic. Ara bé, la iniciativa va acabar caient en sac foradat a causa de l’avançament electoral.