El dimarts 6 d'octubre el ple del Tribunal Constitucional abordarà el recurs d'empara que aquest matí ha presentat el president de la Generalitat, Quim Torra, sobre la seva inhabilitació pel Tribunal Suprem. 

El mateix president del Tribunal Constitucional ha posat en l'ordre del dia del ple la resolució de Torra.

El Tribunal Suprem va refermar ahir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb què inhabilita durant un any i mig Quim Torra per exercir qualsevol càrrec polític. La condemna inclou una multa de 30.000 euros. Els extrems de com s'executa la pena es debatran en una vista que s'ha convocat per al 5 d'octubre, un dia abans del ple del TC, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es va ordenar ahir juntament amb l'execució de la sentència.

La justícia, més ràpida que mai

La resolució del TC és el pas previ per portar el cas de la inhabilitació de Torra a Europa. I la màquina judicial va més ràpid que mai. Només 10 dies per resoldre el recurs, i menys de dues hores per fer efectiva la inhabilitació. I en menys de 24 hores, el Tribunal Constitucional ja té sobre la taula l'estudi d'una inhabilitació històrica que ha deixat Catalunya orfe de president.

Qui va més lent és el govern espanyol, que encara no ha publicat el cessament de Quim Torra al BOE i que, per tant, frena els tràmits de la Generalitat per donar poder al vicepresident Pere Aragonès i la reorganització de l'executiu fins que es convoquin eleccions i hi hagi un nou Govern. 

 

Reunió de Govern després de la inhabilitació / Sergi Alcàzar

Què ha de resoldre el TC?

L'advocat del president Quim Torra, Gonzalo Boye, ha presentat aquest matí un escrit de 438 pàgines, on afirma que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional".

A l'escrit es reiteren els arguments ja presentats tant davant del TSJC com del Tribunal Suprem. Així, Gonzalo Boye al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la condemna per uns fets que no veu delictius.

La defensa considera que la Junta Electoral Central no era competent per donar l'ordre al president Torra de retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat i "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial". De fet, el recurs recorda que Torra ja va ser multat administrativament per la JEC pels mateixos fets i afirma que la inhabilitació per a tot tipus de càrrec públic o fins i tot a presentar-se a les eleccions és anticonstitucional.