La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) ha donat la raó a l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, i rebutja la sentència del Jutjat d’Instrucció núm.3 d’Osca, en reconèixer que van vulnerar el seu dret de presumpció d'innocència amb la fiança de 88.000 euros que li van posar quan es va obrir judici oral per un delicte de desobediència en el cas de les obres de Sixena en fixar una fiança igual a la pena de multa que sol·licitava l'Ajuntament de Vilanova de Sixena contra Puig, mentre que la multa que demanava la fiscalia era inferior.
En la sentència, emesa aquest 19 de juny, el TC declara nul·la l'obertura de judici oral pel jutjat d'Osca, així com les interlocutòries del jutjat i de l'Audiència Provincial, que rebutjaven els recursos de reforma i inconstitucionalitat presentats per la defensa de Puig. El TC conclou que la fiança s’adopta “sobre la base de mers indicis” abans del judici, i conclou que “suposa una anticipació de pena, ja que equipara acusat i culpable” i “avança els efectes jurídics d’una només eventual sentència condemnatòria”.
Condemna anticipada
El desembre de 2019, el jutjat d'Osca va decretar un judici oral contra Lluís Puig i l’exconseller Santi Vila per un delicte de desobediència després de no haver atès amb celeritat l'ordre del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Osca de traslladar obres del Museu de Lleida al Monestir de Sixena. La Fiscalia va condemnar Puig a dos anys d'inhabilitació i una multa de 3.960 euros. Per la seva banda, l'Ajuntament de Vilanova de Sixena li demanava 66.000 euros de multa com a acusació particular. Així, la jutgessa va decretar una multa de 88.000 euros a Puig per donar resposta a la petició de multa de l'acusació particular. La defensa de Puig, exercida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la resolució en considerar que imposar una fiança responent a la petició de multa del consistori aragonès pressuposava una condemna anticipada.
La petició de la defensa de Puig va ser rebutjada pel jutjat d'Osca, i van presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial d'Osca, que també el va tombar. Finalment, Puig va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional al·legant que "la inclusió de l’import de la multa que pogués imposar-se en cas de condemna dins del concepte de responsabilitat pecuniària és absolutament improcedent i cal considerar-ho contrari a la presumpció d’innocència perquè suposa una autèntica condemna anticipada". Malgrat el procés judicial fins a aconseguir que li donin la raó, Puig va abonar a Osca la quantitat de 88.000 euros que li sol·licitaven, i ara està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per tant, ara el TSJC haurà de retornar els diners a l'exconseller o emetre una nova resolució.
El TSJC jutjarà Lluís Puig
El TSJC va admetre el passat mes de febrer jutjar l'exconseller Puig pel cas Sixena perquè és aforat. En canvi, va remetre la causa contra Santi Vila a un jutjat penal de Barcelona en considerar que no es compleixen els requisits que obligarien a jutjar-los conjuntament. En aquest sentit, apuntava que no hi ha cap indici de concert o connexió entre ells dos a l'hora de cometre les suposades conductes delictives i afegia que fins i tot es podria donar el cas que s'emetessin dues sentències contradictòries sense que es veiessin vulnerats els seus drets.
A banda del conflicte de Sixena, Lluís Puig té altres problemes judicials. La setmana passada el Tribunal Suprem va confirmar el processament de Puig juntament amb Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí per l'1-O, mantenint-los encausats per desobediència, malversació agreujada o tots dos delictes. D'aquesta manera, desestima els recursos de les defenses i de Vox contra la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena que adaptava el processament al canvi del Codi Penal que va eliminar la sedició i va reformar el delicte de malversació. Així, Puigdemont, Puig i Comín estan processats pels dos delictes, i Ponsatí només per desobediència. Llarena també va processar per desobediència Marta Rovira, que no va presentar recurs. El jutge apunta que "els encausats van desplegar i impulsar una desobediència civil i una insurrecció institucional orientada a alterar l'ordre constitucional, sense cap crida a la violència, no uns desordres públics per mitjà de la violència", diu la interlocutòria de la sala. Però és que, a més, els magistrats recorden que això mateix ja ha estat resolt per la interlocutòria del febrer passat del tribunal sentenciador de la majoria de processats per l'1-O, que també va excloure els fets dels desordres públics i els va considerar un delicte de desobediència.