Nou xoc consumat entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso. I el Tribunal Constitucional dona la raó a la Moncloa. El TC ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern espanyol contra un article d’una llei que fixava que la instal·lació de plaques o distintius a la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid requerirà “prèvia autorització” del govern madrileny. És un precepte que es va aprovar setmanes després que la Direcció General d’Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica del govern espanyol comencés els tràmits per declarar Lloc de Memòria Democràtica la Reial Casa de Correus, que va ser Direcció General de Seguretat durant el franquisme: va ser un “símbol de la repressió” i la Moncloa vol instal·lar plaques, panells i distintius memorials interpretatius amb una finalitat “commemorativa, didàctica, reparadora i d’homenatge”.
📝 Ayuso obre una nova batalla contra Sánchez per la declaració de la Casa de Correus com a Lloc de Memòria
📝 Sánchez portarà Ayuso davant del Constitucional per oposar-se a una placa de memòria a la Puerta del Sol
El govern espanyol va recórrer la llei que havia impulsat el PP de Madrid amb la voluntat d’obstaculitzar-ho i el Constitucional ha admès a tràmit el recurs i, alhora, ha suspès (cautelarment) la vigència d’aquest article. A partir d’aquí, el TC entrarà a discutir el fons de la qüestió per prendre una decisió definitiva. Per cert, fa unes setmanes, el Constitucional va admetre a tràmit el conflicte positiu de competència promogut pel govern madrileny contra, precisament, l’acord de la Direcció General d’Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica.
El govern espanyol va denunciar que la maniobra del PP d’Ayuso vulnera tres articles de la Constitució
En la seva demanda, el govern espanyol al·legava que l’article introduït pel PP madrileny vulnera la competència estatal per a la “regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols a l’exercici dels drets i al compliment dels deures constitucionals” en relació amb els preceptes de la Llei de Memòria Democràtica que regulen els llocs de memòria democràtica. A més, denunciava que la maniobra d’Ayuso és contrària als articles de la Constitució que reconeixen que “la dignitat de la persona, els drets inviolables, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social” (l’article 10) i que tots els ciutadans tenen “dret a la vida i a la integritat física i moral sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants” (l’article 15).
Un article per “protegir i preservar la neutralitat, la pluralitat, la concòrdia i el respecte a la veritat”
Què deia exactament l’article que ha suspès el Constitucional? Va ser en l’últim ple del 2024 de l’Assemblea de Madrid quan el PP va introduir una esmena a la Llei de mesures per a la millora de la gestió en l’àmbit local i autonòmic de la Comunitat de Madrid per blindar la Reial Casa de Correus. Així doncs, el precepte reconeixia l’obligació del govern madrileny de “protegir i preservar la neutralitat, la pluralitat, la concòrdia, el respecte a la veritat i a la història, la imatge institucional, el significat i l’ús actual” de la seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. A més, afegia que en el cas que s’impulsin actuacions que “directament o indirectament perjudiquin o resultin incompatibles” amb aquestes previsions, l’executiu madrileny ordenaria el seu “cessament immediat” i adoptarà les “mesures oportunes per reparar el mal” i establia que la instal·lació de plaques o distintius requerirà la “prèvia autorització” del govern madrileny.
Una placa per recordar el paper de “vigilància, control i repressió” de la Direcció General de Seguretat
La voluntat del govern espanyol és declarar Lloc de Memòria Democràtica l’edifici que va ser Direcció General de Seguretat durant el franquisme, ja que va ser un “símbol de la repressió” on milers de persones van ser “detingudes, interrogades i sotmeses a tortura per motius polítics i ideològics”. “Va assumir un paper fonamental en la vigilància, control i repressió”, actuant com a “policia política al servei del règim” i convertint la “tortura als soterranis de l’edifici en una pràctica habitual per atemorir i desmoralitzar els detinguts”. La Llei de Memòria Democràtica preveu que això es faci als llocs en els quals hagin tingut lloc fets de “singular rellevància per la seva significació històrica o simbòlica” o per la seva “repercussió en la memòria col·lectiva” que estiguin vinculats a la “repressió i violència sobre la població” a conseqüència de la resistència al cop d’estat de juliol de 1936 o a la dictadura.
Ayuso va carregar contra la “manipulació de la història” i la “memòria selectiva” de la Moncloa
Quan Isabel Díaz Ayuso va anunciar que portava aquesta qüestió al Constitucional, va defensar que la seu del govern madrileny té una “llarga història que no es pot reduir a la significació concreta” que el govern espanyol vulgui donar-li dins de la seva “estratègia de reanimar al franquisme” i va reprovar que la Moncloa tingui “memòria sospitosament selectiva” per “reduir dos segles i mig d’història de l’edifici a només quaranta anys per distreure l’atenció de la greu involució democràtica que està impulsant”. La presidenta madrilenya va presentar la Casa de Correus com a “testimoni de la convivència en pau”. “La discòrdia, l’amnèsia, la manipulació de la història i el guerracivilisme no venceran”, va concloure.