Ho ha fet fracturat, per sis vots contra cinc, però finalment hi ha una conclusió del Tribunal Constitucional. Reunit aquest dimecres i després de setmanes sense acord, l'alt tribunal ha declarat inconstitucional el confinament general de la població del primer estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez. D'aquesta manera, els magistrats accepten parcialment el recurs presentat per l'extrema dreta de Vox i argumenten que l'executiu central va suspendre drets fonamentals amb un instrument legal que tan sols permetia limitar-los. S'han produït cinc vots particulars.
Així, finalment ha estat aprovada la ponència del magistrat Pedro González-Trevijano, encara que només hagi estat per un vot de diferència. I la justificació és tècnica. El text aprovat argumenta que la suspensió d'un dret fonamental s'hauria pogut fer a través de l'estat d'excepció, però no de l'estat d'alarma. I deixar confinada tota la població a casa seva no és una "limitació", sinó una "suspensió" del dret fonamental a la lliure circulació de les persones.
Així, la sentència declara inconstitucional i nul pràcticament tot l’article 7 del decret, que feia referència a la “limitació de la llibertat de circulació de les persones” i establia el confinament domiciliari. En canvi, el TC inadmet la pretensió d’inconstitucionalitat de l’ordre que establia limitacions en les vetlles i cerimònies fúnebres.
La sentència també aclareix que no obre la porta a reclamacions patrimonials a l'Estat pel tancament de comerços, que hauria suposat un revés encara més gran.
El tribunal només ha fet pública, de moment, la part dispositiva. Falta per conèixer el contingut íntegre de la sentència, però en l'aprovació ha estat decisiu el vot de la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Encarnación Roca, que finalment s'ha inclinat per la inconstitucionalitat. També han votat a favor del text els magistrats Pedro González-Trevijano, Antonio Narváez, Santiago Martínez-Vares, Ricardo Enríquez i Alfredo Montoya, tots ells proposats pel PP. En contra ho han fet el president, Juan José González Rivas, i els magistrats Andrés Ollero, Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol.
El debat va sorgir fruit d'un recurs presentat per Vox al Tribunal Constitucional fa més d'un any en què el partit d'ultradreta denunciava que el primer estat d'alarma suposava una "flagrant violació" de la Constitució per "utilitzar de forma abusiva i injustificada" l'estat d'alarma. La formació que lidera Santiago Abascal defensava que "quan es vulneren els drets de reunió, manifestació i educació, el que s'ha de fer és canalitzar-ho a través de l'estat d'excepció". Cal recordar, però, que Vox va votar a favor al Congrés de la primera pròrroga de l'estat d'alarma.
La ponència aprovada
En el seu escrit, el ponent Pablo González-Trevijano proposa declarar inconstitucionals els articles 1, 3 i 5 de l'article 7. En aquests, s'establia que les persones només podrien circular per les vies d'ús públic per anar al supermercat, a la farmàcia, als centres sanitaris, a treballar, a cuidar a persones dependents i a entitats financeres. El confinament domiciliari va tenir vigència des del 14 de març fins al 4 de maig de 2020.
La ponència del magistrat considera que les mesures més restrictives del decret d'estat d'alarma s'haurien d'haver decretat a través de l'estat d'excepció, que també es contempla en l'article 116 de la Constitució. De fet, el govern té la prerrogativa de poder aprovar un estat d'alarma, d'excepció o de setge, sempre que el Congrés dels Diputats també hi doni suport.