El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional el decret llei amb què el Govern de Pere Aragonès va crear el 2021 el Fons Complementari de Riscos per cobrir les fiances que el Tribunal de Comptes exigia als líders del procés. El ple del tribunal ha adoptat aquesta decisió per majoria en considerar que no hi concorrien les raons d'"extraordinària i urgent necessitat" per legislar a través d'aquesta via. Amb tot, aquesta resolució no tindrà cap conseqüència pràctica, ja que el contingut del decret es va desenvolupar en una llei posterior que no ha estat objecte d'impugnació i que continua vigent. El ple del tribunal de garanties ha estimat el recurs que Vox va presentar amb una majoria d'onze magistrats contra un, la magistrada progressista María Luisa Balaguer, que advocava per desestimar-ho. Els cinc magistrats del bloc conservador, a més, han emès vots particulars en considerar que el decret no només és inconstitucional perquè no va ser creat per la via adequada, sinó també perquè Catalunya no té les competències per crear-lo.
El Tribunal de Comptes va exigir el juny del 2021 una fiança de 5,4 milions d'euros a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'acció exterior del Govern entre els anys 2011 i 2017 i les despeses associades a l'1-O. Aquest reclam anava dirigit, entre d'altres, als expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, a més de l'exvicepresident Oriol Junqueras. El Govern que en aquell moment liderava Aragonès, amb el conseller Jaume Giró al capdavant d'Economia, va decidir buscar una solució amb l'objectiu de garantir la presumpció d'innocència dels servidors públics fins que no hi hagi una sentència judicial. Giró va proposar crear un Fons Complementari de Riscos que, a través de l'Institut Català de Finances (ICF) funcionés d'aval davant les reclamacions judicials o administratives de treballadors públics i alts càrrecs fins que es resolgués el procediment, amb la condició que, si un cop establerta una sentència ferma, es demostrés una responsabilitat comptable dels afectats, aquests haurien de retornar els diners.
El Parlament va aprovar el decret llei amb els vots a favor, d'ERC, Junts i la CUP, l'abstenció de PSC i els comuns i el 'no' de Vox, Cs i PP. Els socialistes es van mostrar favorables a la proposta després que el Consell de Garanties Estatutàries avalés per unanimitat la fórmula. El decret llei posteriorment va esdevenir un projecte de llei, que va ser aprovat novament al Parlament, i finalment l'instrument financer també va ser acceptat pel Tribunal de Comptes, que inicialment s'hi havia resistit.