Desproporcionat i inconstitucional. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat que va plantejar-li la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem pel que fa al límit mínim de sanció de 5.000 euros que s’imposa als partits polítics que superin entre un 1 i un 3% el límit de la despesa electoral, tal com recull la Llei Orgànica 8/2007 de Finançament de Partits, segons ha comunicat el tribunal de garanties aquest dimecres. El cas va ser plantejat pel Suprem abans de resoldre un recurs interposat pel Partit Independent Torre Pacheco contra la sanció de 5.000 euros que li havia imposat el Tribunal de Comptes, en aplicació d'aquest mínim legal, per haver excedit aquest partit en 91,47 euros el seu límit de despeses de 3.917,54 euros en les eleccions locals de 26 de maig de 2019.
A més, el tribunal de garanties informa que fent ús de la prerrogativa que li confereix la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, el ple ha estès “per connexió o conseqüència” els efectes de la declaració d'inconstitucionalitat de l'article 17 bis.3 b) que era l'únic qüestionat pel Tribunal Suprem a altres dos preceptes “de la mateixa llei” “amb idèntica estructura i problemàtica”: l'article 17 bis.1, paràgraf final, i l'article 17 bis.2 b), que fixen límits mínims de 25.000 i 50.000 euros en les sancions previstes per a la mateixa conducta de superació pels partits dels seus límits de despesa electoral, encara que en percentatges superiors (entre un 3 i un 10 % i en més d'un deu per cent). És a dir, el Tribunal Constitucional declara inconstitucional, i per tant s’han d’eliminar, d'aquesta norma les sancions mínimes als partits polítics.
Sanció als partits petits
En un comunicat, el ple del Tribunal Constitucional raona que la transparència i control públic del finançament dels partits polítics és “una finalitat constitucionalment legítima per a garantir la independència dels partits i la confiança pública en el procés polític”. Això no obstant, hi afegeix que tal com està configurat el límit de despeses electorals en la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), “aquest límit mínim de la sanció per excés de despeses s'aplica exclusivament als partits i formacions polítiques petites d'escassa representativitat, que es presenten solament en un o uns pocs ajuntaments en les eleccions municipals”. Fora d'aquests casos, el límit mínim de la sanció no té aplicació, manifesta. Hi afegeix que fa aquest raonament després de valorar “l'opinió fonamentada expressada”, el 27 de juliol de 2021, pel Ple del Tribunal de Comptes, per la seva experiència acumulada en l'aplicació d'aquestes sancions i pel seu estatut d'imparcialitat i independència previst en la Constitució.
Per aquesta raó, el Tribunal Constitucional conclou que aquest límit mínim de 5.000 euros incorre en una desproporció contrària a l'article 25.1 de la Constitució, en relació amb l'article 23.1, que garanteix el dret fonamental dels ciutadans a participar en els assumptes públics, i amb l'article 6, que defineix els partits polítics com a canals d'expressió del “pluralisme polític”, de “formació i manifestació de la voluntat popular” i “instrument fonamental per a la participació política”.