El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha admès a tràmit la demanda presentada pel president Quim Torra contra Espanya per la seva inhabilitació, i dona de termini a Espanya fins al 29 de maig del 2025 per fer les seves al·legacions i contestar totes les preguntes que li formula. Les preguntes que el TEDH formula a Espanya abasten tot el procés seguit en la inhabilitació del president Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols, per la vulneració de diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política.
Des de l'oficina de Torra celebren aquest "primer gran pas", atès el nombre de preguntes que el TEDH envia a l’estat espanyol, i més, tenint en compte que "són molt poques les demandes presentades al TEDH que s’admeten a tràmit".
La destitució del president Torra
El president Quim Torra va presentar el juliol de 2022 el recurs al TEDH contra la sentència, dictada pel TSJC i confirmada pel Tribunal Suprem espanyol a finals de setembre del 2020, que en va comportar la destitució del càrrec de president i la pena d’inhabilitació i multa. El Tribunal Constitucional va tombar amb dos vots particulars contraris l’últim recurs presentat per la defensa del president Quim Torra i va obrir així el camí europeu del cas.
Els drets vulnerats a Quim Torra
El primer dels drets vulnerats que destaca el recurs és el dret a un judici equitable i, concretament, el dret a un tribunal independent i imparcial. Segons la defensa de Quim Torra, a càrrec de Gonzalo Boye i Isabel Elbal, aquest dret s’ha vulnerat en totes les instàncies (TSJC, TS i TC) perquè "han decidit sobre el cas magistrats mancats de la més mínima aparença d’imparcialitat". També s’ha vulnerat el dret a la defensa, als elements de prova i a la resolució motivada, així com el dret a la presumpció d’innocència, relaten.
L'oficina de Quim Torra també denuncia que s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència "condemnant el president sense prova de càrrec i sent tractat per diferents autoritats com a culpable abans de la seva condemna".
La pancarta de la Generalitat
També s’ha vulnerat el dret a la legalitat penal. En aquest sentit, les sentències dictades han canviat la jurisprudència centenària que, d’acord amb l’article 410.1 del Codi Penal, considera que en el cas d’una ordre no judicial (com era la de la Junta Electoral Central de retirada de pancartes i llaços de tots els edificis de la Generalitat) "la desobediència havia de ser-ho respecte d’una autoritat jeràrquicament superior", explica la defensa. En una sentència del Tribunal Suprem de maig del 2016, es deixava absolutament clar que la Junta Electoral Central només podia impartir instruccions a les autoritats que participen en l’organització de processos electorals, però no a altres autoritats, com, en aquest cas, el president Quim Torra.
Així doncs, en el recurs presentat a Estrasburg, també s’hi destaca que la pancarta exhibida va ser un acte de reivindicació política, "en la mesura que l’ús d’una pancarta o d’un símbol no n’altera la naturalesa d’exercici de la llibertat d’expressió, com demostra també la jurisprudència del TEDH". Finalment, els advocats del president Quim Torra exposen tot un seguit de vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Protocol del conveni relacionats amb aspectes processals de vulneració de drets o irregularitats, com la doble multa imposada per un mateix fet o la discriminació de tracte judicial en la sanció imposada per fets de la mateixa naturalesa en casos anteriors a la persecució practicada en aquest cas.