El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès a tràmit una demanda del president d'ERC, Oriol Junqueras, en què denuncia que l'Estat espanyol li va prohibir assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya el desembre de 2017, mentre era en presó preventiva després del referèndum de l'1 d'octubre. El TEDH, amb seu a Estrasburg, ha remès l'assumpte a les institucions espanyoles perquè es posicionin sobre la demanda i altres qüestions procedimentals abans de l'1 de setembre d'aquest any. Amb aquest moviment, es confia arrencar d'Europa una altra petita victòria judicial que demostri la repressió espanyola contra l'independentisme.

Segons han informat els republicans, la demanda l'ha presentada l'advocat Andreu Van den Eynde i al·lega vulneracions de la llibertat d'expressió i del dret a les eleccions lliures, així com un abús de poder per part de les autoritats espanyoles, a les quals acusen concretament d'haver impedit que Junqueras exercís de diputat. Són drets i llibertats recollides als articles 10 i 18 del Conveni Europeu de Drets Humans, així com al protocol número 1 de l'organisme. Com a precedent, existeix el cas Demirtaş de persecució política de la dissidència, en què l'escriptor i polític kurd a Turquia Selahattin Demirtaş va ser detingut i empresonat el 2015, un moviment que el TEDH va veure com un intent de "limitar el pluralisme i la llibertat dels debats polítics fonamentals per al concepte de la societat democràtica".

ERC confia aconseguir "condemnes fermes" contra l'Estat

La decisió del TEDH ha estat celebrada per ERC, que hi veu l'oportunitat de denunciar l’Estat espanyol per la seva persecució de l'independentisme. Així mateix s'ha expressat el propi afectat, Oriol Junqueras, qui en un comunicat ha dit que aquest “és un nou pas en el camí per denunciar i per aconseguir condemnes fermes contra l’Estat espanyol per la violació dels drets polítics, pels drets de representació”, però sobretot, “per la violació del dret dels ciutadans de ser representats per aquelles persones que els mateixos ciutadans han votat”.

Per la seva banda, Van den Eynde s’ha mostrat satisfet de poder novament sotmetre el cas català a les instàncies internacionals que ja van reconèixer, l’any 2019 al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la immunitat parlamentària de Junqueras en contra del criteri del Tribunal Suprem espanyol i, posteriorment, el 2022, al Comitè de Drets Humans de l’ONU, la vulneració dels drets polítics d’alguns líders independentistes per la suspensió cautelar de tots els seus càrrecs representatius. “Cada pas endavant que fem a Europa és una eina més per demostrar que l’estat espanyol ha abusat sistemàticament del dret contra el moviment independentista i els líders de l’1 d’octubre”, ha clos l’advocat.