El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estudiarà la demanda de l'expresident de la Generalitat Artur Mas contra l'Estat espanyol per la condemna de desobediència pel 9N. En una resolució, el tribunal demana al govern espanyol que respongui si la condemna a Mas va complir el requisit de claredat i previsibilitat que requereix el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i si els actes de l'expresident suposen una infracció penal. Tot i que la resolució es va publicar el passat 6 de febrer, aquest dimecres l'exvicepresident del Parlament Josep Costa se n'ha fet ressò a través de les xarxes socials. "L'Estat va decidir suspendre la democràcia per salvar la seua unitat, i ara no tindran ni democràcia ni unitat", ha afirmat.
Mas va ser condemnat per desobeir el Tribunal Constitucional (TC), que havia suspès la votació del 9N, i en la seva demanda va al·legar que l'ordre del TC "no va ser prou precisa, concreta i categòrica sobre la prohibició de fer la consulta". La condemna de Mas en aquesta causa va ser d'un any i un mes d'inhabilitació i una multa de 36.500 euros. Mas va anunciar la intenció de portar el cas al TEDH l'octubre del 2021, quan el TC va rebutjar per unanimitat el recurs d'empara contra la seva inhabilitació.
El TEDH admet les demandes de Jordi Turull i Jordi Sànchez contra Espanya
El TEDH també va admetre a tràmit aquest dimarts les demandes dels exdiputats de Junts Jordi Turull i Jordi Sànchez, que van presentar el juny de 2020 contra Espanya per haver vulnerat els seus drets polítics. En concret, Jordi Turull va denunciar la vulneració del dret a la llibertat i a la representació política, reconeguts en el CEDH, a més a més "d’un evident abús de dret per part de les autoritats espanyoles". Per la seva part, Jordi Sànchez va denunciar que se li van vulnerar els seus drets polítics en cinc ocasions per decisions de les autoritats judicials espanyoles, des de la prohibició a participar en la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, fins a la prohibició a participar en el debat parlamentari, tot i haver estat elegit diputat, ni participar en la investidura fallida de Turull. El tribunal europeu, doncs, ha requerit a la justícia espanyola que aclareixi si els seus tribunals van vulnerar els drets d'ambdós polítics pel fet de ser independentistes. L'advocacia de l'Estat té fins a l'1 de setembre per respondre.