El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat posicionar-se sobre la llei d'amnistia, ja que considera que suposaria "interferir en un procés democràtic". En una roda de premsa aquest dijous, la presidenta del tribunal, Síofra O'Leary, ha defensat que "un jutge mai es pot posicionar sobre un projecte de llei perquè seria interferir en un procés democràtic". Així doncs, el TEDH s'ha negat a pronunciar-se sobre la llei d'amnistia a l'espera de la seva adopció, però O'Leary ha avançat que el tribunal podria, si ho considera oportú, traslladar més preguntes a Espanya un cop aprovada.
L'1-O al TEDH
Fa més d'1 any i mig que el TEDH treballa sobre la condemna de l'1-O, un cas que tracta de forma prioritària per la seva importància en l'àmbit dels drets humans. Ara, resta a l'espera que Espanya contesti una sèrie de dubtes del tribunal sobre la interpretació del Tribunal Suprem del delicte de sedició i malversació, així com el respecte als drets d'associació i expressió. El TEDH va assegurar l'any passat que les demandes dels líders independentistes es tramitarien de forma "prioritària" en considerar-los "extremadament importants". Amb tot, seguia de prop els canvis legislatius i les peticions de revisió de condemnes. Les demandes vinculades amb el Procés s'han agrupat en 3 categories. La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva; la segona —la més nombrosa— amb els condemnats per sedició i malversació per l'1-O; i la tercera són els casos que fan referència a la llibertat d'expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats al Parlament.
Els 9 presos polítics han presentat per separat els recursos contra la condemna del Suprem, després ratificada pel Constitucional. El primer va ser l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, només un dia més tard, Jordi Turull registrant per sorpresa el document el juny del 2021. Els últims a fer-ho van ser: Junqueras, Romeva i Bassa després que el TC resolgués els seus recursos. En general, tots els recursos denuncien la vulneració del dret a un judici just, i dels drets a la llibertat de pensament, expressió i de reunió. A més, es demandaven vulneracions de drets polítics i "d'abús de poder" per part de les autoritats espanyoles.
Les preguntes d'Estrasburg a Espanya
El TEDH està analitzant els recursos presentats pels condemnats per l'1-O contra la sentència del Suprem. Tanmateix, el tribunal ha donat fins al mes de febrer a Espanya per donar resposta a una sèrie de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals que denuncien els dirigents independentistes. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Tribunal Suprem va aplicar una "interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació" i si la condemna va ser per un "exercici legítim dels seus drets a la llibertat d'associació i expressió", tal com defensen els condemnats pel Procés.
Les preguntes d'Estrasburg a l'Estat no suposen que els recursos s'hagin admès a tràmit, sinó que el TEDH comença a analitzar-los després d'haver fet una "avaluació preliminar de l'admissibilitat". A diferència d'altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan admet a tràmit. Entre les qüestions que planteja a les autoritats espanyoles també hi ha si es va "violar el dret a la defensa" dels condemnats, si la sentència "no estava basada en cap prova" i si els drets que els condemnats al·leguen que es van violar va ser "per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció". En concret, els líders independentistes al·legaven en el recurs que se'ls havia aplicat una "interpretació extensiva i imprevisible" dels delictes de sedició i malversació i que se'ls va condemnar per sedició quan "en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d'independència i a participar en el referèndum". També argumentaven que l'empresonament va ser "desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió", que van patir una "violació dels drets a la defensa" i que la sentència "va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics".