El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decideix dijous al matí sobre la demanda de l'advocat José María Fuster-Fabra pel cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes. Segons ha pogut saber l'ACN, tribunal amb seu a Estrasburg té sobre la taula la seva queixa després que l'Audiència de Barcelona arxivés la causa el 2019. Poc després, el lletrat va portar Espanya al TEDH en considerar que s'ha vulnerat el seu dret a la vida privada. Després de demanar observacions al govern espanyol, el tribunal té previst decidir el dijous al matí si el cas és admissible i, si ho és, si considera que s'ha produït una vulneració al dret a la intimitat.
L'Audiència de Barcelona va arxivar la causa
L'Audiència de Barcelona va confirmar l'arxivament de la causa oberta contra el suposat seguiment i vigilància per part dels Mossos d'Esquadra a diverses personalitats del món unionista, que van denunciar haver estat espiades per motius polítics. La causa es va obrir arran de la troballa de diversa documentació policial amb aquests informes, que els Mossos anaven a destruir a la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d'octubre del 2017 i que la Policia Nacional va interceptar.
L'Audiència va considerar que en aquest cas tant la finalitat com els mitjans utilitzats van ser adequats i proporcionals. Tot i això, va decretar el sobreseïment provisional, cosa que podria permetre reobrir-la només en cas que apareguessin nous indicis. Entre la quinzena de querellants, a més de Fuster-Fabra, hi ha el periodista Albert Castillón, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.
Els Mossos es defensen
L'aleshores comissari en cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, va justificar en un llarg interrogatori i un informe que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, per tal de prevenir possibles incidents que afectessin l'ordre públic en un "moment social d'especial vulnerabilitat", amb nombroses mobilitzacions de signe polític contrari. Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d'aquests incidents.
De fet, el magistrat instructor precisava que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van intervenir les comunicacions telefòniques i no es va entrar ni escorcollar cap domicili. Per això, concloïa que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, però no pas la seva vida íntima.