Carpetada. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat admetre a tràmit la demanda del president Artur Mas contra l'Estat espanyol per la seva condemna per l'organització de la consulta del 9-N de 2014, segons ha comunicat aquest dijous el tribunal amb seu a Estrasburg. El tribunal sosté que en la demanda de Mas no es recullen “circumstàncies especials relatives respecte als drets garantits pel Conveni i els seus Protocols” i, per això, descarta continuar l'examen de la seva demanda per vulneració de drets. El tribunal, a més, indica que Artur Mas i el seu advocat no han contestat als requeriments del tribunal, i ho interpreta com que “no tenia intenció de continuar” i arxiva el cas.
Consultat per ElNacional.cat, l'advocat de Mas, el penalista Xavier Melero, s'ha mostrat sorprès per la resolució del tribunal i ha assegurat que considerava que "no era preceptiu" respondre a les al·legacions fetes per l'Estat espanyol. "No hi ha fets nous i, per tant, no teníem res a al·legar; la demanda són les nostres al·legacions", ha assegurat.
En concret, el president Mas al·legava que la justícia espanyola ha violat el principi de legalitat i qüestiona que els fets fossin de caràcter “penal”, quan va ser condemnat a un any d'inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) i continuar endavant amb la consulta del 9-N. Mas assegura que la decisió del TC “no va ser prou precisa, concreta i categòrica” a l'hora de prohibir la consulta. Per això, considera que la seva condemna va vulnerar l'article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que impedeix condemnar a algú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional”.
Dos avisos sense resposta
En la resolució, el Tribunal Europeu de Drets Humans explica que va demanar a l'advocat de Mas que aportés les seves observacions al cas després de rebre la resposta d'Espanya, però no va contestar. El TEDH va enviar un nou avís el 19 de gener passat per presentar observacions a tot tardar el 12 de febrer, però tampoc va obtenir resposta. Per això, el tribunal amb seu a Estrasburg ha interpretat que l'expresident “no tenia intenció de continuar” amb la demanda per vulneració de drets humans i ha arxivat el cas.
La primera condemna, el 2017
La resposta del TEDH tanca una persecució oberta fa una dècada. El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar l'expresident de la Generalitat Artur Mas a 2 anys d'inhabilitació; l'exvicepresidenta Joana Ortega a 1 any i 9 mesos i l'exconsellera Irene Rigau a un any i mig pels delictes de desobediència i van ser absolts del de delicte de prevaricació. També va imposar una multa de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
El gener del 2019 el Tribunal Suprem confirmava la condemna, però rebaixava la pena d'inhabilitació de Mas de 2 anys a 1 any i 1 mes i l'equiparava a la pena que va imposar el Suprem a l'exconseller de presidència, Francesc Homs, també en relació amb el procés participatiu de novembre de 2014. El TS va assegurar que la condemna “no se sustenta en la convocatòria d'una consulta il·legal, sinó en desobeir un mandat del TC”.
L'octubre del 2021 el Tribunal Constitucional va confirmar per unanimitat la condemna pel delicte de desobediència defensant que es va respectar el principi de legalitat penal, ja que la seva providència per suspendre el 9-N té la naturalesa pròpia d'una “resolució judicial”, era “clara” i “executiva per antonomàsia”. A més, el Tribunal de Comptes els va fer tornar a la Generalitat prop de 5 milions d'euros per la consulta, que finalment es va aportar amb diners de la Caixa de Solidaritat; tot i això, Mas va patir embargaments fins al 2022.