El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha resolt que el Tribunal Constitucional (TC) "ha limitat" el dret a la llibertat d’expressió de l’exvicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa, de l’exsecretari, Eusebi Campdepadrós, i dels 32 diputats de Junts que van denunciar que el 2019 l’òrgan de garanties espanyol els va “censurar” i no els va deixar debatre a la cambra catalana res que tingués relació amb la independència de Catalunya ni reprovar la monarquia. Això no obstant, el tribunal amb seu a Estrasburg, per unanimitat, ha inadmès la demanda i ha aprovat l'actuació del Constitucional, que qualifica de "necessària"; i que ja havia fet amb anterioritat, amb la resolució del Parlament del 2015. Hi sosté que l'òrgan de garanties "va exercir el seu poder, en extrem de circumstàncies, per implementar les seves pròpies decisions anteriors, protegint la Constitució com a garant de la integritat territorial de l'Estat".

En la resolució, el TEDH afegeix que "els límits de les llibertats de reunió de Costa" i dels diputats de Junts i  "el de l'expressió havia estat proporcionada i necessària. No havia sigut un acte polític", segons la decisió comunicada aquest dijous. És a dir, el tribunal europeu rebutja fer cap retret a l'Estat espanyol per haver prohibit els debats independentistes a la cambra catalana. Hi precisa que el Constitucional ja va exposar que aquests debats independentistes "es poden fer al Congrés dels Diputats", malgrat que obvia que mai hi haurà una majoria parlamentària que ho permeti.

Jutjats i més drets vulnerats

A més de denunciar haver patit "coaccions i censura", Costa i Campdepadrós van exposar al TEDH que el TC els havia fet perseguir penalment, en enviar-los un requeriment perquè no permetessin cap debat independentista o contra la monarquia, de forma general, al Parlament. El Constitucional va derivar el seu cas a la Fiscalia, que els va acusar del delicte de desobediència al TC, juntament amb la resta de membres de la Mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent. Tots van ser absolts en el segon judici per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i la Fiscalia en va presentar recurs al Suprem.

La persecució del TC

La persecució del TC es fonamenta en el fet que a partir que va declarar inconstitucional la Resolució 1/XI de 2015 del Parlament de Catalunya —sobre l’inici del procés polític per assolir la independència de Catalunya—  ha prohibit tota resolució nova, encara que sigui per debatre al Parlament, sense acció executiva, com la de la segona Mesa encausada.

Per aquesta acció, Costa i Campdepadrós van denunciar que, a més de la violació de la llibertat d’expressió (article 10 de la Convenció europea), també se’ls havia vulnerat la llibertat de reunió i associació (art. 11), i per haver-los abocat a un procés penal.  

Els dos polítics catalans també invocaven que se’ls havia vulnerat el dret a un judici just (article 6), el dret a un recurs efectiu (art. 13), la limitació de l'ús de les restriccions als drets (art. 18), així com l'article 1 del protocol núm. 12 (prohibició general de la discriminació).

Ni arbitrari ni desproporcionat

En la seva resposta, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) reconeix que el Tribunal Constitucional "va bloquejar" la celebració dels debats sobre la independència de Catalunya, però conclou que "no van ser ni arbitraris ni desproporcionats".

El tribunal també descarta que el procediment penal contra Costa i Campdepadrós "sigui  una mesura política destinada a impedir-li exercir les seves funcions", i rebutja la resta de "queixes" i vulneracions de drets exposats.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!