Derrota a Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no ha admès a tràmit el recurs que els condemnats pel cas Altsasu van presentar contra la sentència. Així ho ha anunciat un dels joves protagonistes, Iñaki Abad, a les xarxes socials: "Finalment, el Tribunal Europeu de Drets Humans no admet a tràmit la nostra demanda". "Davant la desempara de totes les institucions judicials, queda una societat que ho ha entès perfectament. Malgrat perdre en el TEDH, seguirem denunciant-ho sempre. Fi de la història", ha afegit a la piulada. Concretament, la cort no ha admès cap de les demandes presentades per les defenses i, per tant, amb aquesta resolució acaba tot el recorregut judicial pels joves d'Altsasu.

Una de les advocades de la defensa, Amaia Izko, ha assenyalat al mitjà basc Naiz que tenien l'esperança que Estrasburg entrés a analitzar "totes les irregularitats i vulneracions de drets" que s'han anat denunciant. "No ha estat així, però crec que això no li treu cap valor al fet que la societat ha vist de primera mà, ha conegut i ha tingut en consideració totes aquestes irregularitats i vulneracions de drets que s'han produït durant el procés", ha remarcat. "Està molt clar el que ha passat en aquest procediment i com s'ha dirigit i manipulat. Ens quedem amb això. No tindrem aquesta anàlisi jurídica mínimament objectiva que haguéssim volgut, però no ens quedarem amb l'anàlisi crítica que la societat ha fet d'aquest procediment i de tot el que ha passat", ha afegit Izko.

Pel que fa a la resolució del TEDH, l'advocada ha recordat que quan van recórrer davant la justícia europea tenien "esperança", tot i que "des de la consciència absoluta que és molt difícil que les demandes per vulneracions de drets humans s'admetin a tràmit". I és que el Tribunal d'Estrasburg "no és un tribunal que analitza proves o causes, només entra a analitzar determinats casos molt concrets, molt específics, sobre les vulneracions de drets de la Convenció i, per això, la immensa majoria de les demandes que es presenten són inadmeses a tràmit".

Amb aquesta informació, Izko ha apuntat que no s'ha d'extreure la conclusió que a Europa li sembla justa la sentència, ja que el tribunal no entra al fons d'aquesta qüestió. "La resolució que no admet a tràmit és una resolució processal de pur tràmit, no és motivada, no entra al fons, no ofereix cap explicació. Simplement inadmet a tràmit, de manera que no és possible extreure cap conclusió d'aquesta resolució, simplement ha considerat que no és un afer que hagi d'analitzar", ha precisat l'advocada a Naiz. 

"Cap òrgan ha frenat el muntatge"

Va ser el novembre del 2020 quan els familiars dels condemnats del conegut cas Altsasu, englobats en la plataforma Altsasu Gurasoak, van anunciar que presentarien un recurs davant del TEDH. Cal recordar que en aquest cas es va jutjar i condemnar diversos joves per una suposada agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a la localitat navarresa d'Altsasu. Concretament, després del recurs a la sentència de l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem va dictaminar finalment unes penes d'entre un any i mig i nou anys de presó pels vuit encausats. Com van esgotar les vies judicials a l'estat espanyol, van decidir recórrer al Tribunal d'Estrasburg. En la presentació del recurs van indicar que "cap òrgan del sistema judicial espanyol amb competències ha demostrat tenir la voluntat de frenar aquest muntatge, demostrant greus mancances democràtiques i violant els drets fonamentals més bàsics".

El Tribunal Suprem va rebaixar l'octubre del 2019 les condemnes imposades per l'Audiència Nacional als vuit joves d'Altsasu. La sentència de l'Audiència Nacional havia dictat en aquesta causa condemnes d'entre tretze i dos anys de presó pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, tot i que no se'ls va castigar per delictes de terrorisme que sí apareixien en els escrits d'acusació de la fiscalia tant en primera instància com en apel·lació. La reducció de penes es va argumentar per la no aplicació de l'agreujant de discriminació ni la d'abús de superioritat en el cas del delicte d'atemptat contra l'autoritat, principalment. Tot i això, la sentència seguia sent condemnatòria perquè el Suprem va indicar que van existir prou proves i vàlides.

 

Imatge principal: Manifestació contra la sentència del cas Altsasu / Europa Press