El diari alemany Telepolis ha acusat avui el jutge Pablo Llarena de falsejar l'acusació de rebel·lió contra els membres del Govern català i dirigents de les entitats sobiranistes, en la seva instrucció. Segons Telepolis, en un reportatge que titula La rebel·lió catalana, un invent del poder judicial espanyol 'independent', el punt de partida del "fals relat de violència" en el qual es basen els arguments de la Fiscalia és l'entrada de les forces de seguretat de l'Estat a la conselleria d'Economia el 20 de setembre de l'any passat, en una operació en la qual van ser detingudes en total 14 persones.
"El problema per a Llarena -assenyala- és que mai no hi va haver la necessària "alteració violenta de l'ordre públic, ja que la rebel·lió es defineix com una mena de cop d'estat. Els fets davant la conselleria d'Economia van consistir en una manifestació de 50.000 persones que protestaven contra l'assalt. Llarena va indicar a l'ordre d'extradició que va enviar a la Justícia alemanya, que els manifestants havien tingut una actitud "violenta" perquè uns vehicles de la Guàrdia Civil van patir alguns desperfectes".
Telepolis afirma que en realitat aquests desperfectes van ser perquè moltes persones van pujar sobre els dos vehicles, i que entre elles hi havia "nombrosos periodistes que volien tenir una millor visió de la manifestació des d'un punt enlairat, tal com es va veure en un reportatge televisiu". El diari afegeix que les imatges també van mostrar que els "líders del motí", que després van ser acusats per Llarena de rebel·lió (Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), van fer des de dalt d'aquests vehicles crides reiterades a dissoldre la manifestació, per permetre que els guàrdies civils tancats dins la conselleria poguessin retirar-se sense incidents.
Segons el mitjà, l'acusació de rebel·lió en realitat és una "faula", tant respecte als fets del 20 de setembre com en el referèndum de l'1 d'octubre. "S'ha demostrat de sobres que no hi va haver cap mena de violència per part dels independentistes", afegeix."El monopoli de l'ús de la violència va estar en mans de les forces de seguretat de l'Estat, i més tard en ultres enrolats a les files de l'unionisme", conclou.