Ni una sola roda de premsa aquest 2022. Aquest és el balanç de les explicacions que ha donat el president del govern espanyol Pedro Sánchez davant els periodistes a l'Estat durant pràcticament mig any, ja que les compareixences de premsa que ha fet a La Moncloa totes han estat relacionades amb la presència de mandataris estrangers de visita oficial a Espanya i les preguntes estaven molt limitades a la trobada en qüestió. En canvi, quan ha viatjat a l'estranger sí que s'ha mostrat més disposat i còmode a l'hora de sotmetre's a les preguntes dels professionals en rodes de premsa. Cal tenir en compte que aquests gairebé cinc mesos del 2022 no han estat pas tranquils, amb un inici marcat per la tornada de les restriccions pandèmiques per l'esclat de la variant òmicron, seguit de l'inici de la guerra a finals de febrer amb l'escalada de preus que aquesta ha comportat. La guerra també va provocar moltes tensions dins del govern de coalició, però ni tan sols llavors Sánchez va optar per donar explicacions davant els periodistes i contestar a les seves preguntes. A tot plegat se li ha d'afegir la decisió sobre el Sàhara Occidental i l'escàndol del CatalanGate i l'espionatge als mòbils de Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i d'ell mateix, però qui va comparèixer per explicar-ho en roda de premsa va ser el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.
Com es reparteixen les compareixences?
Segons una anàlisi feta pel diari La Razón, durant el mes de gener el president del govern espanyol va comparèixer en dues ocasions, una amb el canceller alemany i l'altra amb la primera ministra de Finlàndia, amb quatre preguntes en cada ocasió. El mes de febrer va ser una mica més animat, ja que va aparèixer al Pavelló d'Espanya a l'Expo de Dubai (6 preguntes); després de la IV Cimera UE-Unió Africana i el Consell Europeu informal (4 preguntes); amb la primera ministra danesa (5 preguntes) i després del Consell Europeu Extraordinari (4). És important tenir en compte que les rodes de premsa són obligades en aquest context internacional i institucional, ja que així ho estableix el protocol. A més, els torns de preguntes es reparteixen proporcionalment amb els corresponsals d'altres països. Durant el mes de març, tot plegat s'intensifica, ja que totes les compareixences tenen a veure amb l'agenda internacional de Sánchez, que va ser especialment intensa: va comparèixer a Riga (2), a Versalles durant la cimera de caps d'estat i de govern (9 preguntes, però la reunió va durar dos dies), Berlín (declaracions abans de reunir-se amb el canceller alemany) i a Brussel·les (5 preguntes a l'arribada al Consell Europeu i una compareixença amb Antonio Costa, president portuguès). A l'Estat, només va comparèixer un cop, a La Moncloa i en el marc de la visita del primer ministre croata.
A l'abril, la tònica és la mateixa: només va comparèixer a Rabat, després d'anunciar la seva polèmica decisió sobre el Sàhara Occidental, on va contestar fins a set preguntes; a Kíiv, després de visitar el president Zelenski juntament amb la primera ministra danesa per veure els efectes de la invasió russa, i al Congrés dels Diputats, quan va respondre a només dues preguntes després de l'aprovació del decret de mesures urgents per pal·liar els efectes de la guerra.
Sánchez es rajoyitza
Tot plegat remet a qui ocupava el seu lloc a La Moncloa abans de la moció de censura el 2018: Mariano Rajoy. En el cas del gallec, és especialment recordada la seva innovadora roda de premsa en què en lloc de comparèixer físicament ho va fer a través d'un plasma, provocant la incredulitat de tothom i les crítiques dels seus rivals polítics, també del PSOE. Rajoy també era un mestre de les rodes de premsa sense preguntes, en les quals llegia una declaració i fins i tot va arribar a demanar en una ocasió als periodistes que no li demanessin gaires coses, que aquell dia no havia pogut dormir. Aquest vídeo forma part de tots els recopilatoris dels millors moments de l'expresident del govern espanyol, però és un gran exemple de la seva actitud davant els periodistes. Precisament, el 2014 es va donar una situació similar a la de Sánchez aquest 2022, ja que els mitjans es feien ressò que el popular havia fet més rodes de premsa a l'estranger que no en territori espanyol.
No és el primer cop que hi ha queixes de la manca de transparència de Pedro Sánchez en tant que compareixences davant la premsa. Per exemple, quan el 2019 ell i Pablo Iglesias van arribar a un acord després de la repetició electoral del 10-N, no van permetre que hi hagués periodistes que no fossin gràfics durant la signatura de l'entesa. Això va provocar molta indignació entre els professionals de la informació, que van haver de seguir-la per televisió, com si es tractés del plasma de Rajoy. A més, després van comparèixer els dos, però, com no podia ser d'altra manera, en una declaració sense preguntes.