Oriol Junqueras viatjava a mitjans de gener a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont. Tots dos intentaven refer ponts i en finalitzar la trobada sortien plegats de la residència del president a l’exili amb un cotxe amb matrícula 1-0-2017. El líder d’Esquerra Republicana, ara fa una setmana, tancava a Martorell el 30è Congrés Nacional del partit allargant la mà al seu “amic Jordi Turull” per “crear noves aliances” i el felicitava per l’acord amb el PSOE que delega a la Generalitat les competències en immigració. Només tres dies després, dimecres, Gabriel Rufián deia ‘rata’ per Twitter a un diputat de Junts, al Ple del Congrés assenyalava amb el dit el grup parlamentari de Míriam Nogueras, els renyava per “ficar amiguets dins d’empreses espanyoles” i després s’aixecava del seu escó, es passejava per l’hemicicle i caminava lentament pel costat de les butaques on seuen els seus adversaris independentistes amb mirada desafiadora.
“Què li passa al ‘Rufi’?”, preguntaven els periodistes que cobreixen la informació d’aquesta cambra als polítics i als corresponsals catalans. Tothom intentava trobar l’explicació a una reacció tan desproporcionada: la setmana anterior, Junts havia atacat ERC insinuant que eren còmplices del caos de Rodalies. La resposta de Rufián va ser titllar de “miserable” el diputat que havia fet aquesta acusació i apropar-se a un parlamentari de Junts al carrer per manifestar-li el seu empipament. Però aquesta setmana la cosa ha anat molt més enllà. El juntaire Josep Maria Cruset treia pit a Twitter (X) que el Congrés hagués aprovat una llei contra les ocupacions impulsada per la seva formació, i destacava que ERC, Bildu i comuns hi havien votat en contra. “Que cadascú tregui les seves conclusions”, deia. Rufián li responia amb l’emoticona d’una rata. Preguntat als passadissos pel seu insult, assegurava que ell “responia a una agressió”.
Dins del grup parlamentari d’ERC, hi ha qui tanca files amb Rufián i hi ha qui no amaga el seu malestar amb els fets de dimecres passat. Els defensors del seu cap expliquen que tot el grup parlamentari es va indignar quan la setmana passada els de Nogueras van embolicar els republicans en el caos de la xarxa de trens catalana. “Hi ha maneres i maneres, sí, però la seva resposta està justificada perquè Junts ja ha vist que amb Rodalies pot fer sang; hem de contraatacar i ell ho ha fet a la seva manera”, diu un diputat. Un altre, en canvi, apunta en conversa amb aquest diari que dir ‘rata’ a un adversari polític va sobrepassar qualsevol contraatac legítim. Explica que a Junqueras tampoc no li va agradar que Rufián insultés d’aquesta manera. Però la resposta del cap de files republicanes a Madrid és que ell no abandonarà el seu tarannà. “Sempre faig curt”, sentenciava ell mateix dimecres davant dels periodistes.
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) March 19, 2025
“A canvi de res”
La mala relació que mantenen Míriam Nogueras i Gabriel Rufián al Congrés dista molt de la dels líders de Junts i ERC al Parlament. La d’Albert Batet i Josep Maria Jové és bona. Però la competició a Madrid sobre qui negocia millor amb el PSOE ha dut les dues formacions a atacar-se constantment. Als passadissos del Congrés, és habitual veure com els líders d’aquestes dues formacions fan com si no es veiessin quan coincideixen en un mateix espai. Junts va passar-se tota la legislatura passada —i ho està fent també aquesta— venent la idea que ERC es deixava prendre el pèl constantment pels socialistes i que votaven que sí a tot “a canvi de res”. L’entorn de Gabriel Rufián i diputats del seu grup parlamentari consultats per ElNacional.cat admeten que aquesta estratègia del partit de Carles Puigdemont va donar els seus fruits i creuen que per aquest motiu els republicans van veure el seu nombre de diputats reduït a la meitat en les eleccions del 23-J; de 13 a 7.
Això ha afectat els republicans. Alguns, en conversa amb aquest diari, destaquen que van ser ells qui en la legislatura passada van negociar amb el PSOE els indults als presos polítics. I que no hi va haver cap distinció: Pedro Sánchez va indultar tant els empresonats d’ERC com els de Junts. “Hi ha qüestions que ja no són polítiques, són personals”, destaca un diputat republicà, que insisteix que el lema ‘a canvi de res’ és una “mentida” molt cruel. Un parlamentari de Junts, preguntat per aquest eslògan, s’excusa dient que va ser una frase pronunciada per Pedro Sánchez en el seu debat d’investidura fallida del juliol del 2019 i que no se l’han inventada pas.
Ara, ERC tem que Junts redirigeixi aquesta estratègia del ‘a canvi de res’ cap a Rodalies: una important carpeta que negocien socialistes i republicans perquè Catalunya acabi gestionant d’una vegada per totes aquesta xarxa de trens. Els preocupa que la formació de Carles Puigdemont creï el marc mental que si aquest servei funciona indegudament sigui també per culpa dels republicans. Paral·lelament, fonts del govern espanyol admeten el més evident: no els interessa que Junts i ERC xoquin tan constantment. Amb una aritmètica tan ajustada al Congrés dels Diputats, el PSOE necessita sempre aconseguir el suport de tots els seus socis, motiu pel qual els perjudica qualsevol guerra entre formacions sobre qui negocia millor amb els socialistes.
Bona relació entre alguns dels diputats de Madrid
No obstant això, l’animadversió que Rufián sent per Junts a Madrid no és compartida per tots els membres del seu grup parlamentari. Diversos diputats d’ambdues formacions expliquen a ElNacional.cat que la relació entre alguns dels parlamentaris de ‘segona fila’ és excel·lent. “Amb les nostres diferències, amb alguna picabaralla, però sempre dins d’una pugna política sana”, remarca un d’ells. “Fins i tot hi ha hagut alguna vegada que hem pres uns vinets junts a Catalunya”, afegeix un altre.
El gest més afectuós entre les dues formacions es va viure el passat mes de maig al pati del Congrés dels Diputats, just quan es va aprovar la llei d’amnistia. Parlamentaris d’ambdues formacions es van fondre a abraçades i petons per celebrar l’aprovació de la norma: a les imatges hi apareixen Míriam Nogueras, Teresa Jordà, Francesc-Marc Álvaro, Eduard Pujol, Josep Maria Cruset, Isidre Gavín, Lluis Salvador, Marta Madrenas, Inés Granollers i Jordi Turull, que havia estat convidat a aquella sessió. Malauradament, no es trobaven presents en aquell moment ni Gabriel Rufián ni Oriol Junqueras (també hi va anar convidat). Sí que quedarà per sempre registrat al Diari de Sessions el discurs pronunciat pel líder del grup parlamentari republicà que, igual que la seva homòloga a Junts, va dedicar paraules d’agraïment als líders dels dos principals partits independentistes.