Un document de l'FBI demostra que l'autor d'un diari trobat al Baix Empordà, Günter Zeschke, formava part d'una xarxa nazi clandestina que va ajudar a escapar-se de la justícia aliada Erhard Mossack, membre de les Waffen SS i pare de Jürgen Mossack, l'advocat que va ser l'epicentre de l'escàndol dels "papers de Panamà".
"Que si em sorprèn esbrinar que el meu pare va col·laborar amb una xarxa clandestina que ajudava nazis destacats a fugir de la justícia aliada? Per descomptat que sí. Jo mai no us he mentit. No en sabia res i, molt probablement, la meva mare tampoc perquè, creu-me, amb ella parlàvem de tot. A ningú no li agrada que de sobte surtin coses no precisament boniques sobre el seu pare, però la veritat, això no canvia en res el que recordo d'ell. Per a mi, el més important és la veritat amb majúscules. En això, estic segura que estem d'acord. Aquesta és la raó per la qual col·laboro amb vosaltres". Qui parla d'aquesta manera és Margarita Zeschke (Lahore, 1958), una empleada de neteja d'origen germànic establerta a la Costa Brava que una sèrie de circumstàncies fortuïtes va situar fa quatre mesos en el punt de partida d'un misteri relacionat amb la troballa d'un diari al Baix Empordà.
El quadern, escrit a mà en alemany per un membre de la Wehrmacht, va ser inicialment trobat entre els papers d'un antic edifici situat a Sant Feliu de Guíxols. El desembre del 2021, un llibreter de vell de Badalona que es diu Marçal Font el va adquirir "per un preu raonable" i, amb l'ajuda de la seva parella —Miriam Noheras—, un amic — Francisco Muñoz— i un reporter, va començar a desxifrar tots els misteris que envolten l'aparició. Els enigmes més obvis eren qui ho havia escrit, de què parlava i, sobretot, què feia aquest diari en un pis de l'Empordà. I allà és justament on entra Margarita, que no és cap altra que la filla del soldat nazi que va escriure aquest diari.
Trobar-la no va ser fàcil perquè l'última entrada del manuscrit es va escriure 16 anys abans del seu naixement i, per tant, les anotacions del soldat no en feien cap referència. El que sí que esmentava el quadern era el nom del seu autor — un tal Günter Zeschke del qual al principi s'ignorava gairebé tot. Una ràpida comprovació de les llistes telefòniques i les xarxes socials va permetre esbrinar que a Sant Feliu de Guíxols, el lloc de la troballa, hi havia almenys una resident que en compartia el cognom.
La filla de Günter
El passat 4 de març, Font es va presentar amb els seus companys a casa seva. Portava amb ell el diari del soldat nazi i un pressentiment basat en la presumpció que la persona que ocupava el vell immoble d'aquell carreró costerut pròxim a la línia litoral de Sant Feliu, no gaire lluny del casino, compartia alguna classe de parentiu amb el membre de la Wehrmacht. I en efecte, així va ser. Immediatament, recolzada en el llindar de l'habitatge, Margarita va confirmar que es tractava de la seva filla i els va franquejar la porta de la casa i els records. El que va aclarir després va ser sorprenent.
Segons la filla de Günter, el seu pare havia estat un geòleg alemany que, després del final de la Segona Guerra Mundial, col·laborava habitualment amb la Unesco pronunciant conferències i impartint ensenyaments a tot el món. D'acord amb la versió que havia aconseguit retenir en la memòria, va visitar per primera vegada Sant Feliu de Guíxols un any després del seu naixement, el 1959, al costat de la seva mare i la germanastra gran, i posteriorment va tornar a passar-hi diversos hiverns, la qual cosa explicava, entre altres coses, que el pròleg d'un dels llibres que va escriure en alemany —Prospecció de jaciments per extreure minerals pesats de les sorres dels rius— havia estat datat a la Costa Brava.
Margarita Zeschke, filla de l'autor del diari, busca fotos familiars a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols Foto: Ferran Barber
Margarita creia que el seu pare havia acabat a Catalunya gairebé fortuïtament mentre viatjava per la Península buscant algun lloc per aprendre castellà, amb vista a anar-se'n després a l'Argentina. Simplement, va donar a entendre que va entrar amb la seva família per Portbou i en arribar amb cotxe a Sant Feliu els va agradar el lloc i s'hi van quedar un temps. Com després es va saber, la versió no s'ajustava plenament a la realitat, la qual cosa no significa en cap cas que faltés a la veritat de forma deliberada.
La filla del soldat nazi va explicar també com va acabar el diari en un pis desocupat de l'Empordà. Ella mateixa l'havia regalat alguns anys abans a un col·leccionista català d'objectes militars. Margarita va revelar també una dada aclaridora: el seu pare era esquizofrènic i es va llevar la vida a Berlingen (Suïssa) després de tornar d'un viatge a Munic, ingerint una pastilla de cianur, exactament igual que Hitler i la seva plana major. Que hagués combatut del costat de les tropes de Hitler era, segons la seva opinió, purament circumstancial, i resultat de les circumstàncies del seu país. "El papà mai no parlava de política ni va revelar cap interès pels nazis", ens va dir, parlant alternativament en un perfecte català i un perfecte castellà. "D'alemanya en tinc poc, després d'haver viscut el gruix de la meva vida a València i Catalunya", ens va aclarir a propòsit d'això.
La manera en què la filla del soldat —nascuda al Pakistan durant un dels viatges del seu pare— processava els records i evocava la memòria del seu progenitor li produïa emocions clarament contradictòries, a cavall d'un vague ressentiment i la idealització. Què va portar a Günter a llevar-se la vida? "La versió més bonica és que ho va fer per estalviar-nos el patiment que ens causava per culpa dels problemes mentals", va assegurar. Pel que sembla, el trastorn psiquiàtric li provocava actituds violentes que obligaven la mare a emportar-se-la de casa per protegir-la. "Una mica abans de suïcidar-se, en entrar a casa, va mirar de parlar amb mi i m'hi vaig negar perquè estava enfadada", ens confessa.
Existeix, a més, una versió extraoficial familiar sobre la mort que té relació amb la feina de geòleg. Segons Margarita Zeschke, es diu entre els seus "que va trobar a la Selva Negra un gran jaciment d'urani i això no va ser pres seriosament, la qual cosa li va causar una profunda frustració que el va portar a prendre la decisió. Una vegada mort es va saber que era cert".
Memòria traïdora
Quan Günter es va llevar la vida, el 21 de març de 1970, Margarita amb prou feines tenia 12 anys. Que ella acabés vivint a Catalunya té relació amb el fet que la seva mare, Waltraud Kumpmann, va decidir després del suïcidi de l'espòs instal·lar-se a la Península, on la vida era molt més barata per a ella i les filles. Part del que creia saber Marga es devia menys a l'experiència directa que no pas als records més o menys deformats pel temps que li havien transmès la mare —morta el 2006— i la germanastra —més gran que ella i fruit d'una curta relació amb un oficial nazi casat de Waltraud—. Aquesta era al seu torn la filla d'un antic general de la Luftwaffe, Emil Kumpmann. Quan Günter la va conèixer a Bonn era mare soltera a l'Alemanya de la postguerra.
"El que Margarita ens va explicar durant aquella primera visita va ser, per dir-ho així, la primera troca que comencem a enfilar per posar una mica de llum sobre el context de la troballa del diari", ens diu el llibreter Marçal Font. "Però el diari parlava per si sol i ens va ajudar a aclarir els primers dubtes i a esmenar la història de la filla. El primer que vam saber és que conté episodis de la vida al front d'un soldat nazi anomenat Günter Zeschke, en un període que inclou des del novembre del 1939 fins al març del 42. Què hi explica exactament? El dia a dia al front dins d'una unitat de sapadors destinada a Noruega, Suècia i Finlàndia, on va prendre part en l'operació Guineu Platejada".
Velles fotos familiars de Günter Zeschke Foto: Ferran Barber
Günter va néixer a Berlín el 15 de març del 1921. El quadern és en si mateix un objecte singularment bonic. Entre les línies d'una peculiar cal·ligrafia coneguda com a Sütterlin hi ha papallones, mapes de guerra, dibuixos de soldats de la Wehrmacht i entrades per als cinemes Goebbels que freqüentava l'autor. Presa a les pàgines hi ha també una flor edelweiss, que era un signe de virilitat que els soldats de la Wehrmacht lluïen al trau.
Part del text està encriptat amb un codi d'origen francmaçó. La primera entrada del diari està registrada el novembre de 1939, quan va rebre ensinistrament a la ciutat alemanya de Spandau. El diari va ser literalment "abandonat" 26 mesos després, mentre estava destinat a la ciutat finlandesa de Turku. L'última anotació acaba amb una coma. Per alguna raó, mai no va tornar a escriure-hi. Les últimes vint pàgines són en blanc. És més que probable que algú o alguna cosa l'interrompés.
Ni tan sols en el dia d'avui no n'ha estat transcrit per complet el contingut. Pel que s'ha desxifrat fins ara se sap, tanmateix, que Günter va participar en la captura de Noruega, primer sent part d'una unitat de portalliteres, i més tard, com a sapador. Al costat dels seus camarades, van arribar en transport marítim fins a Larvik sense trobar-hi resistència. Encara que anava a la rereguarda, va ser encalçat diverses vegades per l'enemic i va ser condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe, la insígnia d'Assalt General i la de Ferit de Guerra. "Essencialment, el diari conté observacions sobre la vida al front i sobre les escaramusses en les quals va prendre part", diu el llibreter.
Hi ha alguna cosa, a més, al diari trobat a Sant Feliu, que des del primer moment contradeia la versió que Margarita havia retingut sobre la suposada condició ocasional de nazi del seu pare. Segons la filla, la participació en el conflicte com a soldat de la Wehrmacht havia estat forçada per les circumstàncies geopolítiques. Simplement, creia que el seu pare es va veure arrossegat per la tempesta nazi i obligat d'alguna manera, i com tots, a combatre.
Des del primer moment, Marçal va posar en qüestió aquesta apreciació cridant l'atenció sobre una cosa. "Vam saber ja al principi que es va unir voluntàriament abans de la guerra a una espècie de milícia informal coneguda com a Landwehr-Kommandeur", apunta el llibreter. "I també esbrinem que era un habitual de les pel·lícules del circuit de Goebbels, el que, en combinació amb l'anterior, reforçava la idea que simpatitzava amb la ideologia nazi o, en altres paraules, que era un nazi convençut".
Informe secret de l'FBI
Fa només una setmana, el propietari del diari i els seus col·legues van trobar un informe secret de l'FBI que ha confirmat aquesta intuïció inicial. El document proporciona una prova irrefutable que, tal com suggerien els autors de la troballa del diari, Günter va continuar movent-se en un entorn nazi després de la Segona Guerra Mundial i que, parapetat després en la condició de geòleg, va continuar col·laborant amb organitzacions i empresaris bascos i hispanoalemanys obertament partidaris del Tercer Reich.
Concretament, el document dels federals, datat el febrer de 1947, ha revelat una cosa sorprenent. Segons l'FBI, l'antic soldat nazi Günter Zeschke era part de la xarxa clandestina que va ajudar Erhard Mossack a ocultar-se, un membre de les Waffen-SS, a més del pare de Jürgen Mossack, fundador del despatx d'advocats que va estar en l'epicentre de l'escàndol dels anomenats 'papers de Panamà'.
Erhard Günter Mossack, tres anys més gran que el mateix Zeschke, es va unir el 1935 a la secció infantil de la Jungvolk o Joventuts Hitlerianes. En assolir la majoria d'edat, es va enrolar a les Waffen-SS, el braç armat de les Schutzstaffel i arribada la guerra, el novembre de 1942, va ser transferit a la llegendària divisió Totenkopf. Va servir primer a França i més tard, al front soviètic. Dos mesos abans de la caiguda de Berlín, el 1945, va ser capturat per les tropes aliades quan estava a punt de complir els 21 anys. El desembre d'aquell mateix any, va aconseguir escapar al costat de set camarades d'un camp de presoners de guerra situat a Le Havre (França) després de robar un camió. Després de fer sis-cents quilòmetres en solitari, va aconseguir arribar fins a la ciutat alemanya de Colònia. Amb els anys, arribaria a oferir-se com a informant de la CIA i acabaria emigrant al Panamà, on el seu fill Jürgen, nascut el 1948, es va fer infaustament famós gràcies a l'escàndol de la filtració de documents de milers d'empreses offshore.
Aquest document secret de l'FBI confirma que Zeschke va ajudar a fugir a Mossack, membre de la Waffen-SS escapat dels aliats i pare de l'advocat que va estar en el centre de l'escàndol dels 'papers de Panamà'
Pel que fa a la història del diari, el veritablement rellevant és que entre els noms de la xarxa que, segons l'FBI, el van ajudar a ocultar-se i a sobreviure el 1946 s'hi troba el de Günter Zeschke. En el seu informe de vint pàgines, els federals asseguren que va conèixer el "capità Zeschke" el 26 de març d'aquell any, gràcies a un amic comú, el major Roetzel. Zeschke va donar cent marcs a Mossack i li va proporcionar una llista de deu noms de persones que, eventualment, estaven en disposició d'ajudar-lo. El membre fugit de les Waffen-SS va estar a punt d'unir-se a una organització de nazis reconvertits en falsos comunistes per camuflar la seva condició i escapar de la justícia aliada en aquells anys posteriors al final de la gran guerra en què no estava encara ben clar quin destí es donaria als individus més compromesos amb el Tercer Reich. Segons Marçal Font, no hi ha ni el més mínim dubte que el Zeschke esmentat a l'informe és el mateix individu que anys després apareixeria a Sant Feliu de Guíxols com a geòleg i sobretot, no hi ha dubte tampoc que era un dels noms de referència als quals acudien els nazis fugits que necessitaven ajuda dels seus camarades. En altres paraules, era un personatge clau de l'entramat, la classe de nacionalsocialista amb qui es podia comptar en situacions compromeses.
L'assumpte no és fútil perquè sustenta la idea que les seves futures relacions amb altres nazis residents a Espanya van ser menys fortuïtes del que Margarita creia. "D'una manera més específica, ens ajuda també a entendre què va passar entre el moment en què fa l'última anotació al diari i quan, 16 anys després, apareix a Catalunya relacionant-se amb alguns nazis naturalitzats espanyols i establerts al País Basc, els membres de la família hispanoalemanya Lipperheide, propietaris de les mines gironines d'Osor", apunta el llibreter Marçal Font.
Convertit en geòleg
En efecte, un altre dels misteris que plantejava la troballa del diari i que Margarita no era capaç d'ajudar a aclarir era l'autèntica raó per la qual aquell soldat de la Wehrmacht aparentment de segona, reapareix a Catalunya a finals dels cinquanta reconvertit en un prestigiós geòleg a les ordres d'una dinastia d'empresaris —els esmentats Lipperheide- amb un passat criminal, afectes als franquistes i al Tercer Reich. És aquesta dimensió del context que envolta l'aparició d'aquest quadern la que, segons l'opinió de Font i els seus companys, ha donat resultats més interessants i nous sobre les vinculacions de Catalunya i el País Basc amb el nazisme.
Segons el llibreter de Badalona, la troballa del diari hauria estat essencialment un fet anecdòtic de no haver il·luminat diverses qüestions addicionals: la forta presència nazi a Catalunya; el paper d'aquesta comunitat en l'esquema de producció i exportació clandestina de minerals estratègics al Tercer Reich i en les anomenades línies de rata o rutes de fugida dels nazis i, més en general, la clara implicació en les activitats nazis d'empresaris blanquejats per la dictadura franquista i per l'oblit. Els investigadors no descarten gràcies a les dades de les quals disposen, que les prospeccions que va realitzar a Espanya tinguessin alguna relació amb el projecte Islero. És a dir, amb les ambicions franquistes de convertir-se, després de França, en el segon país de l'Europa occidental capaç de construir una bomba atòmica.
Dues pàgines del diari de Günter Zeschke
Existeix, clarament, una dimensió personal, que és la que encarna Margarita Zeschcke i la manera en què ha redescobert certs aspectes del passat del seu pare gràcies al fet fortuït que es desempallegués del quadern i que aquest a la fi acabés a les mans d'un llibreter apassionat pels misteris de la història i els seus amics. Que el seu pare donava gran importància al vell diari és una cosa que han pogut inferir gràcies, sobretot, al fet que solia portar-lo amb ell en els viatges pel món, en comptes de deixar-lo a casa, com hauria estat més normal. Com ha pogut Font arribar a aquesta conclusió? Essencialment, l'ha inferida a partir del fet que entre les pàgines hi ha objectes com papallones que hi van ser introduïdes després de la guerra.
"Però a més hi ha una cosa més. Gràcies a les indagacions realitzades sobre l'aparició d'aquest diari hem pogut confirmar que, en efecte, des de les mines d'Osor es va exportar fins a l'Alemanya nazi una quantitat que no hem pogut encara precisar, però en tot cas significativa, de fluorita, un mineral estratègic, igual com el wolframi o tungstè, per a l'esforç bèl·lic nazi, sense el qual el Tercer Reich no hauria pogut resistir fins al 45", afegeix Font. "El propietari d'aquestes mines no era cap altre que Federico Lipperheide, un dels 104 nazis reclamats pels Aliats al règim franquista. I es dona la circumstància que va ser justament Lipperheide qui va contractar el nostre Günter Zeschcke".
Els detalls relatius a la feina com a geòleg de Zeschke a la Península i el paper de les mines d'Osor i de Catalunya i de certs empresaris establerts al País Basc en l'esquema de col·laboració amb el Tercer Reich seran objecte del segon reportatge d'aquesta sèrie de tres històries, publicades per El Nacional i escrita pel reporter d'investigació Ferran Barber.