Per tercera vegada, la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional ha tornat a donar la raó als advocats d’Alerta Solidària. Ara ha resolt que han de declarar  sis agents de la Guàrdia Civil que van realitzar la investigació contra els 13 veïns, membres de CDR, acusats de terrorisme el 2019, en l’anomenada operació Judes. El jutge instructor Manuel Garcia-Castellón va denegar les declaracions dels agents com a testimonis sol·licitades per advocats defensors en sostenir que les actuacions dels agents  ja estaven recollides en els atestats i també perquè no explicava prou els motius de la sol·licitud de la prova. En les dues correccions anteriors, la sala ordenava al magistrat que donés tota la informació de la causa, com ara els àudios complets de les intervencions dels seus mòbils.

En la nova resolució, la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional  dona la raó en part al jutge, que la defensa no va detallar prou el motiu de la seva petició, però, en el recurs sí i l’estima per tal de garantir el seu dret de defensa. “En el recurs sí que detalla de forma raonable les raons de la petició de la pràctica de la prova, indicant que desconeix aspectes bàsics de l’origen i desenvolupament de la investigació, que es tracta d’una investigació purament policial, de la que resulta la seva imputació delictiva i vol buscar més informació per exercir la defensa”. I raona: “El cert és que una investigació de les característiques de la que integra el procediment en curs, sense un fet delictiu concret determinant que centri la investigació, i que gira sobre l’actuació de diversos  investigats als que s’atribueix la seva integració en una organització terrorista en procés de creació, la formació de l’atestat es produeix en funció de les  actuacions dels agents, que cobra importància.“Davant aquest raonament, l’Audiència indica que ha de donar la raó als encausats i garantir el seu dret de defensa.

Acusats

El setembre passat, el magistrat va processar els acusats i, en la resolució calca la mateixa expressió del fiscal quan exposa que la tardor del 2017, com que no va prosperar el procés d’independència a Catalunya, “una part de la ciutadania va tenir un sentiment de frustració” i alguns d’ells com els acusats van optar per accions violentes. Una d’aquestes accions era ocupar el Parlament, a través de l’encàrrec d’un anomenat CNI català, que els deixaria entrar per la porta principal, i que l’operació tindria un pressupost d’uns 6.000 euros.

El jutge també detallava els indicis contra cada encausat i el material trobat als seus domicilis i ordinadors. Hi afegeix que els experts conclouen que van fer proves amb tèrmit en una finca de Sant Fost de Campsentelles, l’estiu del 2019, i que qualifiquen d' “un dels laboratoris”. Els acusats eren seguits i a alguns d’ells se’ls va posar, fins i tot, balises als seus vehicles per seguir-los i escoltar-los.

Els acusats de pertànyer a organització terrorista són: Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch, Rafael Joaquín Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. I als que se’ls afegeix el delicte de tinença d’explosius són: Garzón, Garcia, Pascual, Casoliva, Tomàs, Codina, Ros, Duch i Delgado