La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha confiat a sufragar "la major part" del BarMar amb finançament europeu. "La nostra intenció és, precisament perquè se subratlla aquest caràcter europeu, aquest interès comú, poder presentar el projecte a la convocatòria d'infraestructures d'interès comunitari i que hi hagi un finançament europeu que sufragui la major part del projecte", ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest divendres. Aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar un acord amb els seus homòlegs francès i portuguès per substituir el projecte de gasoducte MidCat per un "nou corredor d'energia" que interconnecti la Península Ibèrica amb la resta de la Unió Europea a través d'un que uneixi Barcelona amb Marsella.
Així, Ribera ha enaltit la "vocació europeista i solidària" de la nova infraestructura i ha celebrat que permet diversificar l'entrada de la matèria primera energètica i que tindrà recorregut en el temps. Ha dit haver d'analitzar quant temps duraran les obres, que ha valorat que puguin ser "cinc, sis o set anys", i ha avisat que no es començarà a construir immediatament, ja que queda definir-ho, tramitar els permisos d'avaluació d'impacte ambiental i detallar el finançament.
Espanya "guanya pes"
Amb aquest acord, la ministra ha enaltit que Espanya "guanya pes" al mapa energètic europeu i ha qualificat de fonamental la participació espanyola en l'aportació de solucions davant de la situació energètica. "És anticipar una inversió que hagués necessitat el nostre país i que ens connecta amb tota la infraestructura europea", ha defensat. Ha narrat que aquest dijous va trucar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per explicar-li els termes en els quals s'havia forjat l'acord i ha destacat que, si bé les competències del projecte són de l'executiu espanyol, "la implicació i capacitat d'interlocució amb la Generalitat és important".
El president del govern espanyol havia insistit en els darrers mesos que la seva principal intenció era la d’impulsar el MidCat. Fins al punt que va escenificar una aliança amb el seu homòleg alemany, Olaf Scholz, a finals d’agost. Tots dos es van conjurar per accelerar la construcció d’aquesta interconnexió gasística sense el vistiplau de Macron. En una compareixença conjunta al palau de Meseberg, prop de Berlín, Scholz va constatar que Espanya comptava amb el suport total d'Alemanya per avançar cap a la connexió gasística de la península Ibèrica amb França a través dels Pirineus. Tot i les reiterades pressions d’Alemanya i Espanya cap a França, Macron mai havia mostat ni una mínima intenció de canviar d'opinió. L’única aproximació de posicions que es va intuir des de l’Elisi va ser quan es va afirmar que es “repensarien” la idea d’aquesta connexió gasística.