La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, ha estat nomenada vicepresidenta de Transició Justa, Neta i Competitiva de la Comissió Europea, ha informat aquest dimarts la presidenta de l'executiu comunitari. Ursula von der Leyen, que ha afegit que Ribera també es farà càrrec de la cartera de Competència, ha explicat que entre les seves responsabilitats hi haurà la de "guiar el treball per assegurar que Europa segueix el camí correcte" per complir les seves metes climàtiques i "descarbonitzar i industrialitzar" l'economia europea al mateix temps.

L'alemanya ha revelat les responsabilitats de l'actual vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d'Espanya en roda de premsa a Estrasburg (França), després de comparèixer a porta tancada davant de la conferència de presidents de grups i la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola. 

Per la seva banda, Ribera ha dit que és “un honor” optar a ser la primera vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, a càrrec de la Transició Neta, Justa i Competitiva. “És una molt bona cartera, és una responsabilitat i un honor que assumeixo de forma humil i compromesa”, ha assegurat en declaracions als mitjans. Segons ha dit, la llista de candidats presentada per la presidenta Ursula von der Leyen “reflecteix bé els grans desafiaments” de la Unió Europea. Ribera ha destacat que l’agenda verda és una “prioritat” malgrat que ara la seva cartera parli de “transformació neta”, i ha remarcat la importància de treballar-ho conjuntament amb Indústria, ja que són “dues cares de la moneda ineludibles”.

Els altres vicepresidents executius

Von der Leyen ha completat la llista de vicepresidents executius amb l'actual ministre francès d'Europa i Afers Exteriors de França, Stéphane Séjourné com a vicepresident executiu de Prosperitat i Estratègia Industrial i amb l'actual ministre d'Assumptes Europeus italià, Rafaele Fitto, com a vicepresident executiu de Cohesió i Reformes. Les altres vicepresidències recauen en la finlandesa Henna Virkunnen (Sobirania tecnològica, seguretat i democràcia), la romanesa Roxana Minzatu (Persones, Habilitats i Preparació) i l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas. "El missatge clau és que sense importar d'on vinguem i el càrrec hem de treballar junts. Tindrem debats oberts, serem independents en el nostre pensament i acció i el nostre únic punt de partida serà l'interès europeu i ens farem responsables de tot el que decidim", ha dit Von der Leyen després de presentar el nou equip.

Finalment, la proposta de Von der Leyen inclou 11 dones, l’equivalent al 40% dels membres de l’executiu, segons ha explicat la presidenta de la Comissió. En els primers noms plantejats a Von der Leyen, les dones només representaven el 22%, ha recordat l’alemanya, que ha celebrat haver estat “capaços d’ampliar el percentatge al 40%” però ha admès que “encara queda molt més per fer” per aconseguir la paritat desitjada. En aquest sentit, Von der Leyen ha volgut situar quatre de les sis vicepresidències en dones. 

L'Eurocambra pot rebutjar candidats

Una vegada presentat l'anomenat Col·legi de Comissaris, el Parlament Europeu emprendrà en les properes setmanes una anàlisi dels seus conflictes d'interessos, currículum, prioritats polítiques i mèrits de cadascun dels nominats per accedir al càrrec, i pot vetar un o més candidats si no els convenç el perfil. No és un mer tràmit: el 2019, l'Eurocambra va rebutjar tres candidats. De la fluïdesa d'aquest procés parlamentari dependrà la data en la qual la nova Comissió Europea començarà a exercir les seves funcions, que oficialment està prevista per a l'1 de novembre.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!