La governabilitat a Espanya i les investidures de presidents del govern s’han complicat des de l’entrada al Congrés dels Diputats de Podemos i Ciutadans, ara ja fa vuit anys. Per molt que Sumar estigui ja del tot entregat al PSOE, aquest cop Pedro Sánchez no ho té tampoc gens fàcil, davant d’un escenari en què haurà d'arribar a acords amb el BNG, PNB, Bildu, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. I aquesta darrera formació és que la que —tot indica— li posarà les coses més complicades. El taulell polític situat davant del president espanyol en funcions és tan enrevessat que Alberto Núñez Feijóo ha decidit no tirar la tovallola. El que pugui passar en les pròximes setmanes està, també, emmarcat a la llei. Però alerta: el calendari està també en mans del rei espanyol, Felip VI.
La primera parada posterior a les eleccions generals del 23-J és el recompte del vot CERA (Cens d’Estrangers Residents Absents); és a dir, el vot per correu provinent de l’estranger. Aquest divendres s’han començat a fer els primers recomptes, però aquests es poden allargar fins al dilluns. En aquell moment s’iniciarà un termini de nou dies per presentar al·legacions. I, llavors sí, la Junta Electoral proclamarà quins són els diputats i senadors electes.
Constitució de les Corts
El dia 17 d’agost (25 dies després de les eleccions) és la primera data ben assenyalada i subratllada en tot aquest calendari. És el dia de la Constitució de les Corts. Durant aquell dia, els diputats i senadors prendran possessió dels seus nous càrrecs. El primer deure de tots els diputats és configurar la Mesa i proclamar un nou president del Congrés dels Diputats. Aquella votació es fa de forma secreta, cada diputat entrega un paperet amb el parlamentari que vulgui que es converteixi en nou president de la cambra baixa.
En la primera votació cal majoria absoluta. En cas de no haver-se aconseguit, la cambra ha de tornar a votar triant només entre els dos candidats que en l’anterior elecció hagin obtingut més suports. Qui aconsegueixi més confiances en aquesta segona votació, es converteix en el president del Congrés.
L’endemà d’haver assolit aquest objectiu, el president del Congrés dels Diputats farà un viatge a la Zarzuela per informar el rei espanyol que les Corts ja s’han configurat amb èxit. Llavors Felip VI començarà a reunir-se amb les formacions, sondejar-les, i saber d'aquesta manera quin diputat ho té més fàcil per a rebre la confiança de la cambra i convertir-se en president del govern espanyol. No hi ha data per a començar aquestes consultes ni tampoc una data màxima per a finalitzar-les. El 22 d'agost acaba el termini per a la formació de grups parlamentaris.
Investidura d’un president del govern espanyol
És aquí on el futur de la política espanyola queda en mans de Felip VI. Quan el sistema polític espanyol era del tot bipartidista, el paper del rei era pràcticament testimonial, i proposava el candidat del PSOE o del PP que clarament havia estat guanyador. Ara les majories són més complexes. I per molt que Sánchez ho tingui una mica més encaminat que Feijóo, no seria una anomalia que al final Felip VI proposés el líder del PP si aquest és vencedor de les eleccions i Junts es nega de totes totes a fer president al candidat socialista.
I el calendari queda també en mans de la Zarzuela perquè el rei no té una data límit en la qual proposar un candidat. Pot fer-ho quan vulgui. I, a més, és qui pot decidir en última instància que les majories de la cambra baixa generen un bloqueig tan alt que cap candidat rebrà els suports necessaris per ser president, i que cal repetir les eleccions generals.
Felip VI prem el temporitzador: compte enrere per la repetició electoral
Si, finalment, Felip VI té clar qui lidera les travesses per rebre la confiança de la cambra, fa una proposta i llavors el president del Congrés convoca la primera sessió d’investidura pel cap d’uns dies. Ara mateix ens trobem, aproximadament, al mes de setembre. En aquella primera votació, el candidat proposat ha de ser investit per majoria absoluta (176 escons). Si no ho aconsegueix, es produeix una segona votació en la qual només cal obtenir la majoria simple (més vots afirmatius que negatius).
Cal tenir en compte que la llei marca que des de la primera votació d’investidura s’activa un compte enrere de dos mesos que aboca el país a una repetició electoral si no s'aconsegueix investir un president espanyol. Posem per cas que Felip VI proposa Alberto Núñez Feijóo, i aquest perd la primera i la segona votació en la sessió d’investidura. Encara hi hauria dos mesos de marge perquè el rei espanyol proposés Pedro Sánchez i aquest aconseguís mantenir-se a la Moncloa. Si passen els dos mesos i no hi ha govern, les cambres es dissolen i l’endemà es publica un decret de convocatòria d’eleccions, que haurien de celebrar-se 47 dies més tard.