Fa anys que la política catalana no és plàcida ni estable. Segurament no ho ha estat mai però l'inici del procés independentista i la repressió de l'Estat han accentuat la tensió i la distància entre els partits independentistes i els unionistes. Ara bé, Badalona, una de les ciutats més poblades del país, té el seu terratrèmol polític crònic particular. Només el fet que en els darrers sis anys hagi tingut cinc alcaldes diferents ho denota a la perfecció.
Bé, cal dir que el cinquè alcalde encara no ha arribat. Però ho farà ben aviat: el proper dilluns 8 de novembre, quan el ple municipal aprovi la moció de censura contra l'encara batlle, el popular Xavier García Albiol. Tots els partits de l'oposició: PSC, Guanyem, ERC, comuns i Junts, van aprovar firmar la moció contra Albiol després que aquest aparegués als famosos papers de Pandora com a titular d'una societat al paradís fiscal de Belice.
De fet, Albiol ja era alcalde gràcies a les discrepàncies que van mostrar els mateixos grups que ara han firmat la moció contra l'alcalde després de la dimissió de l'anterior alcalde, el socialista Àlex Pastor. El desacord va possibilitar que Albiol esdevingués automàticament alcalde en ser el cap de la llista més votada tal com preveu la llei.
Com van assegurar els mateixos líders de l'oposició en la roda de premsa de presentació del futur govern de la ciutat, l'acord a què han arribat "és per la dignitat". "L'atrinxerament d'Albiol a l'ajuntament ha possibilitat aquest acord per la dignitat. Tots els regidors que avui firmem aquest pacte hem coincidit en la urgència de donar una passa endavant en front aquesta crisi institucional", va assegurar el futur alcalde, el socialista Rubén Guijarro, que va emfatitzar que és la "més greu que ha patit la ciutat des del restabliment de la democràcia".
L'origen del terratrèmol
Tot i que això es pot considerar que és molt subjectiu, es podria dir que l'inici del terratrèmol polític badaloní va començar just després de les eleccions del 2015, quan la cap de llista de Guanyem Badalona en Comú, Dolors Sabater, va aconseguir un acord amb PSC, ERC, comuns i CDC per ser la nova alcaldessa, desbancant el mateix Albiol, que havia governat la ciutat des del 2011.
Tanmateix, l'acord ja va néixer coix amb una pugna oberta amb els socialistes que més tard acabaria amb el govern de Sabater. Va ser tres anys després, el 2018, quan el mateix PSC va arribar a un acord amb Ciutadans i el PP per tirar endavant una moció contra Sabater que va convertir Pastor en el nou alcalde. Els socialistes, que tres anys abans havien donat suport a Sabater -tot i que sense entrar al seu govern- van al·legar que l'alcaldessa havia incomplert les seves promeses de mantenir la neutralitat respecte el procés i fer uns pressupostos "més socials".
La història es repeteix
A les eleccions del 2019, Sabater -en una candidatura conjunta entre Guanyem i ERC- va obtenir set regidors: quatre menys que Albiol i un més que el PSC. Després d'unes tenses negociacions amb els socialistes, molt similars a les que s'havien produït el 2015, l'exalcaldessa va retirar la seva candidatura per tal d'evitar que Albiol fos proclamat alcalde de forma automàtica per haver estat la llista més votada i va facilitar amb el seu vot la reelecció de Pastor.
Aquest gest no es va repetir un any després, quan Pastor va haver de plegar després de ser detingut pels Mossos per haver-se saltat el confinament, conduir begut i agredir un dels agents. Pastor va ser substituït interinament per la líder dels comuns a la ciutat, Aïda Llauradó. Socialistes i Guanyem no van arribar a un acord i, aquest cop sí, Albiol va ser proclamat de nou alcalde per encapçalar la llista més votada.
Tensió PSC-Guanyem
Tot i que en aquesta última ocasió Guanyem, ja sense Sabater que actualment és diputada per la CUP al Parlament, ha firmat la moció contra Albiol que portarà Guijarro a l'alcaldia, les tensions amb socialistes no han desaparegut.
El partit, que no va poder liderar la iniciativa en quedar-se només amb quatre regidors després del trencament per sorpresa amb ERC, va assegurar primer que no volia entrar al govern per després canviar d'opinió i demanar ser-hi. Tot i que Guijarro no els va descartar públicament, l'acord no ha arribat i el cartipàs format per socialistes, republicans, comuns i el regidor de Junts ja ha estat anunciat.