El Tribunal Suprem ha dictat avui la interlocutòria en la qual es pronuncia sobre les proves i els testimonis proposats per les acusacions i defenses en la "causa del procés".

Entre els centenars de testimonis que el Tribunal accepta figura l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, el lehendakari Iñigo Urkullu, l'actual president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, diputats com Gabriel Rufián i Joan Tardà, l'ex-coordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

A més, compareixeran també com a testimonis ciutadans que van resultar lesionats l'1-O, així com agents de policia i guàrdies civils que també van patir ferides.

Ni el Rei, ni Puigdemont, ni Rahola

D'altra banda, la Sala rebutja testificals com la del Rei perquè ho prohibeix expressament l'article 411 de la llei d'enjudiciament criminal. Tampoc ha admès el testimoni del cap de la Casa Reial, Raúl Alfonsín, perquè el sistema no admet el "testimoni per substitució".
 
Tampoc ha estat declarada pertinent la declaració proposada per l'acusació popular d'Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè el seu testimoni es refereix a fets anteriors a la consulta del 2014. També han estat exclosos Carles Puigdemont i alguns dels processats que estan declarats en rebel·lia en el mateix procés. En la seva interlocutòria, la sala raona que la condició de part passiva del procés, declarada en rebel·lia i encara no jutjada, és manifestament incompatible amb el deure de declarar i l'obligació de dir la veritat que assumeix qualsevol testimoni.

Entre els testimonis descartats pel Tribunal Suprem s'inclou Pilar Rahola, perquè els magistrats estimen que "són prescindibles les valoracions de la testimoni proposada".

Es rebutja també la prova proposada com a testimoni d'Ignacio Cosidó, actual portaveu del Senat pel PP. En la resolució s'indica que els dubtes abocats sobre la imparcialitat del president del tribunal d'enjudiciament ja van ser manifestats per les defenses en l'incident de recusació tramitat davant la Sala del 61 del Tribunal Suprem, incident rebutjat per unanimitat dels magistrats que integren aquesta sala especial.

No ha estat declarada pertinent la prova pericial de dret internacional proposada per Oriol Junqueras i Raül Romeva, encaminada al fet que un relator internacional i un expert independent expliquessin al Tribunal Suprem "l'abast actual i significat del dret d'autodeterminació". Els magistrats justifiquen el rebuig d'aquesta pericial raonant que "la Sala no accepta una prova encaminada a explicar als seus integrants l'abast i significat d'un dret el contingut material del qual s'obté a partir de les declaracions internacionals subscrites per Espanya i de la dogmàtica que s'ha ocupat del seu estudi. Fer dependre de l'opinió de dos juristes ―la neutralitat i preparació no es qüestiona― la conclusió sobre la legalitat internacional del dret a decidir, suposa trencar de forma irreparable el significat de la funció jurisdiccional".

Tampoc ha acceptat el Tribunal Suprem la testifical de relators de Nacions Unides, experts en drets humans, premis Nobel o intel·lectuals, com Noam Chomsky i Paul Preston. Els magistrats argumenten que "les valoracions personals de relators, premis Nobel, lingüistes o historiadors ―alguns d'ells d'un inqüestionable pes intel·lectual i autors d'una obra que mereix l'admiració i el reconeixement col·lectiu― són prescindibles quan són cridats a judici per opinar 'sobre els fets objecte d'acusació'. En el procés penal el testimoni és examinat sobre els fets dels quals té coneixement directe o referencial; el perit dictamina sobre una matèria en la qual cal aportar nocions científiques, tècniques o artístiques. No existeix en el nostre sistema una figura processal per identificar el declarant convidat a judici per oferir les seves valoracions personals sobre els fets".

 

Sense observadors internacionals a la sala

Una altra de les propostes probatòries sol·licitades per les defenses era la presència d'observadors nacionals i internacionals per garantir el respecte als drets humans dels processats. El Tribunal Suprem rebutja aquesta possibilitat amb el següent raonament: "La Sala coincideix plenament amb la defensa a l'hora de subratllar la importància d'observadors que converteixin la seva presència a un sa element de fiscalització de l'exercici democràtic de la funció jurisdiccional. Precisament per això ha autoritzat ―superant així restriccions històriques encara vigents en la majoria dels països del nostre entorn― que les sessions del judici siguin televisades en directe i mitjançant streaming a la web. La conseqüència immediata és que tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador, nacional o internacional, del desenvolupament del judici podrà fer-ho. I no en el limitat nombre de cinc que suggereix la defensa. No hi ha d'haver, per tant, cap mena de límit numèric per al seguiment permanent i sense interrupció de les sessions del judici mitjançant senyal de televisió en directe o en streaming. La Sala opta així per una fiscalització incondicionada de totes i cadascuna de les sessions del plenari. S'eludeixen els problemes que es derivarien de la manca d'acreditació, per aquells a qui les parts atribueixen la condició d'observadors imparcials, d'un estatut de neutralitat i independència econòmica respecte dels seus proponents".

S'accepta també una amplíssima prova documental així com l'emissió de nombrós material multimèdia proposat per acusacions i defenses.

Dos familiars per acusat

La interlocutòria fixa en dos el nombre de places que cada un dels processats podrà reservar per a familiars i cercles pròxims: "El simple càlcul combinat de les dimensions de la Sala de Plens del Tribunal Suprem, el nombre de processats i les acreditacions que se sol·liciten, imposa la conveniència d'aquesta restricció que, a més, es justifica per la necessitat que la presència de tercers a la Sala ―en això consisteix precisament el contingut real de la garantia constitucional de publicitat― no estigui exclusivament vinculada al nucli familiar dels processats".