Els testimonis de perfil polític cridats per la defensa de l'exconseller de presidència de la Generalitat, Francesc Homs, durant la segona jornada del judici pel 9-N, han pivotat davant del Tribunal Suprem sobre els dos mateixos arguments que ja van exposar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El primer, el paper executor i necessari dels voluntaris durant la consulta, i el segon, que la providència del Tribunal Constitucional era "oberta i abstracta", en paraules del president del Consell per la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer. 

La ronda ha estat encetada pel president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Miquel Buch, qui ha deixat al marge el funcionariat del govern català de la "consulta participativa". Buch ha explicat que van ser els Ajuntaments els qui van demanar de poder acollir-la "perquè els ciutadans no s'haguessin de desplaçar" a altres localitats. Això va comptar amb el suport de 911 municipis, mitjançant la votació de mocions que van ser aprovades als plens, tot i la diversitat de colors polítics. En conseqüència, es van posar a disposició dels voluntaris fins a 600 locals, com segons Buch, s'acostuma a fer "com tantes altres vegades, per a partits de futbol sala, o causes solidàries", ha dit. El fiscal ha insistit si hi havia funcionaris de la Generalitat, però el declarant s'ha tornat que "com a tal", no li constava.

El president de l'AMI també ha excusat el govern català quan ha relatat l'episodi de la carta d'avís enviada per l'aleshores delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna. Buch ha dit que la missiva parlava en condicional i deia que la consulta "podria contravenir" el TC, motiu pel qual ha insistit que també "podria no contravenir" fer una cosa. Cap alcalde va ser requerit, ni tampoc cap informe li hauria arribat al respecte, tot i que haurien estat al cas, com ha exposat.

El torn de l'abans vicepresident del Tribunal Constitucional, Viver Pi-Sunyer, també ha estat marcat per les ambigüitats presumptes entorn del procés. Aquest ha explicat que el primer que va fer va ser instar Homs a obeir la providència del TC, però "no li podia dir quines activitats havia d'obeir". "No quedava clar. La redacció era omnicomprensiva", ha afegit sobre un text "especialment obert i abstracte". Ha exposat diversos exemples, entre els quals ha citat què calia fer amb la web, si cancel·lar-la o no.

Viver Pi-Sunyer ha defensat la tesi que en tot moment l'objectiu era obeir l'Alt Tribunal. Per aquest motiu, en una de les reunions mantingudes amb Homs, i catedràtics de diverses facultats de Catalunya, els noms dels quals no ha recordat perquè ha dit que eren trobades informals, tots van coincidir en la "necessitat d'aclaracions" dels magistrats i així li ho van recomanar.

També s'ha defensat que, al seu parer, la providència del TC no implicava conseqüències penals i tampoc quedava clar que s'hagués de suspendre cautelarment el 9N. En darrer terme, ha indicat que si el Ministeri Públic hagués volgut aturar la consulta, ho podria haver fet i no va ser així perquè va tenir lloc. 

'Silenzio Stampa...' i somriures a la sala

La segona jornada del judici ha acabat d'una forma peculiar per a magistrats, l'advocada de la defensa, Eva Labarta, i fiscals. El torn de l'exsecretari de Comunicació del Govern de Catalunya, Josep Martí, ha patit allò que en italià s'anomena un "Silenzio Stampa", és a dir, un breu buit informatiu perquè la senyal de la sala s'ha apagat. Aquest, però, ha relatat com es van gestionar els espais públics prèviament al 9-N i ha dit que el seu interès en aquest judici era "com a ciutadà". El fiscal ha repreguntat sobre aquest "interès", però el jutge ha aturat les "indagacions" perquè ja les trobava aclaridores.  

Més tard, el testimoni d'Albert Lamarca, membre de la comissió jurídica assessora de la Generalitat, ha fet somriure en més d'una ocasió Labarta, quan el jutge i president del Tribunal, Manuel Marchena, ha demanat la lletrada que frenés les "disquisicions jurídiques" que aquest feia en les respostes. Tot i així, l'ha hagut de renyar personalment quan la declaració començava a ser una classe de Dret.

Lamarca s'ha estès en què es va fer quasi "un màster" per diferenciar consultes de referèndums i ha exposat que ell solia aconsellar Homs sobre el procés participatiu, quan aquest el trucava, motiu pel qual va estudiar el cas Ibarretxe i Atutxa, que no eren de la "seva especialitat". Insistit pel fiscal sobre si li va dir que es cometia un delicte de desobediència, Lamarca ha respost fins a dos cops: "Li vaig fer un estat de la qüestió", com si d'un professor d'universitat es tractés, cosa que és, efectivament, a la Pompeu Fabra.