El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha realitzat un exhaustiu interrogatori a l’advocat del Parlament Europeu sobre com protegeix als diputats i aplica la seva immunitat, i sobre la imparcialitat o no del ponent de la comissió d’Afers Judicials, que va donar llum verd a aixecar la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, en la vista oral d’aquest divendres, a Luxemburg, que ha durat més de cinc hores. L’advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, també ha estat preguntat i ha replicat totes les afirmacions de l’advocat en cap dels serveis jurídics de la cambra europea, Norbert Lorenz, que ha alarmat a la sala quan ha afirmat que "probablement Puigdemont va obtenir l'acta de forma il·legal", segons les darreres resolucions del TGUE. En la intervenció final, Boye ha demanat al tribunal del TGUE que “posi fi a la persecució política” que estan patint els eurodiputats de Junts perquè “representen una minoria nacional, que mereix un respecte”, i “l’objectiu de l’euroordre és posar-los en presó preventiva”.
Per contra, l’advocat del Parlament Europeu, Norbert Lorenz, ha manifestat que la comissió Juri “no va cometre cap il·legalitat” i que “no va detectar cap fumus persecutionis” i per això, el març de 2021, va permetre aixecar la seva immunitat i atendre el suplicatori del jutge Pablo Llarena per fer-los detenir per jutjar-los per l’1-O. En una segona declaració sorprenent, Lorenz ha assegurat que si Puigdemont hagués fet totes aquestes actuacions (des de proclames independentistes i convocar el Referèndum) quan va ser diputat, a partir de gener de 2020, la cambra hauria canviat de parer. El cert és que Puigdemont, Comín i Ponsatí han intervingut diversos cops al Parlament Europeu denunciant les persecucions del govern espanyol, així com defensant la independència de Catalunya. Lorenz també s’ha espolsat responsabilitats sobre el fet que l’exili i el seu advocat han estat espiats amb el programari Pegasus. “Això s'ha conegut posteriorment”, s’ha excusat.
L’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, també ha defensat que el tribunal mantingui l’aixecament de la immunitat dels tres polítics de Junts. Les sentències del TGUE s’esperen per d’aquí a dos mesos, i es poden recórrer al TJUE. És probable que el tribunal de la sala sisena del TGUE s’esperi a saber la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sobre les prejudicials del jutge Llarena, ja que és l’òrgan superior i marcarà el futur dels polítics a l’exili.
El protocol sobre les proteccions
En la sessió de la tarda, la presidenta del tribunal, Anna Marcoulli, ha realitzat la majoria de preguntes, ja que és la que ha de redactar la resolució. La magistrada Marcoulli ha mostrat que té un gran nivell d’instrucció en aquesta causa i sobre altres vinculats en els drets humans. “Per a vostè la immunitat és un dret fonamental?”, li ha preguntat la presidenta del tribunal a Boye. El penalista ha contestat que si se’ls treu la immunitat afecta drets fonamentals, com la llibertat d’expressió i de moviments, i que han estat detinguts, el darrer cop, el president Puigdemont a Sardenya. La presidenta li ha indicat que va ser posat en llibertat i Boye li ha contestat: “Sí perquè som bons advocats, però no van rebre l’ajuda del Parlament Europeu.” Ha estat el moment distès de la tarda, que tot i la correcció dels advocats, ha anat pujant de to quan els advocats es desmentien mútuament, mai amb paraules gruixudes o de desqualificació.
El nivell del debat ha sigut tan tècnic que el tribunal i els advocats de les parts han parlat dels diferents supòsits que recull l’article 9 de Protocol sobre els privilegis i immunitats de la Unió Europea. En concret debatien sobre el significat del qual recull la lletra a, que afirma: “Gaudiran, en el seu territori nacional, de les immunitats reconegudes als diputats del Parlament del seu Estat; i la lletra b: “No podran ser detinguts ni processats en el territori de qualsevol altre Estat membre. Gaudiran igualment d’immunitat quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o tornin d’aquest”. Per Boye, els tres polítics catalans mantenen els dos tipus, mentre que l’advocat de l’Estat, només s’ha d’analitzar el segon, que és el que va sol·licitar aixecar Llarena.
El cas d'Elena Yoncheva
L’advocat del Parlament Europeu ha insistit que la immunitat que protegeix la cambra és l’activitat dels diputats en el seu exercici polític. La presidenta del tribunal li ha apuntat que el cas d’Elena Yoncheva, periodista búlgara, no coincideix amb el que diu. El lletrat ha justificat que en el seu cas després d’obtenir l’acta de diputada, la fiscalia va presentar l’acusació, després d’una investigació d’anys i que sortís un vídeo on un polític feia perseguir-la, i per això se la va defensar. El seu cas està pendent de resoldre's als tribunals.
Per la seva part, Boye ha explicat que el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí és similar i ha detallat les actuacions del jutge instructor del Suprem per perseguir-los. El jutge Pablo Llarena dicta la primera ordre de detenció nacional el 2 de novembre de 2017, després la renova el 2018 i dicta una euroordre, que posteriorment deixa sense efecte quan Alemanya no accepta entregar Puigdemont pel delicte de rebel·lió i només per malversació de fons; i el tercer cop, després que el Suprem condemnés per sedició els presos polítics, el 14 d’octubre de 2019. Ha afegit que Puigdemont i Comín van ser escollits eurodiputats el juny del 2019,tot i que no van poder entrar-hi amb garanties fins al desembre de 2019, quan el TJUE li reconeix el dret al president d’ERC, Oriol Junqueras, que el Suprem no li va permetre exercir com a eurodiputat perquè va sostenir que la seva condemna ja era ferma. “Torno a repetir una afirmació del Tribunal Constitucional alemany: a vegades els diputats han de ser protegits enfront del mateix Parlament”, ha conclòs Boye.
Blanquejar un ultra
Una segona peça clau de la vista ha estat si el president i sobretot el ponent de la comissió d’Afers Jurídics va actuar amb imparcialitat en el cas del suplicatori de Puigdemont. L’Advocat del Parlament Europeu ha donat moltes explicacions per blanquejar el diputat ultra búlgar, Angel Dzhambazki, ponent de la comissió, i ha posat la llibertat d’expressió com un dret que ha de ser més permissible amb els polítics. En aquest cas, ha estat el magistrat Frimodt Nielsen que ha insistit a preguntar al lletrat de la cambra sobre l’abast de la imparcialitat objectiva però també de la “subjectiva” del ponent. En aquest cas, Boye ha afirmat que accepten que els polítics tinguin la seva ideologia, però que el ponent de la comissió sobre el suplicatori hauria d’haver mantingut l’aparença d’imparcialitat i Dzhambazki no ho va fer en assistir a un acte de Vox, que és part acusatòria en el Suprem.
Finalment, a tres quarts de quatre de la tarda, la presidenta del tribunal ha donat per acabada la vista oral, que ha començat a dos quarts de deu del matí, i ha anunciat que es comunicarà la data de la sentència. Primer, segurament, sortirà la sentència del TJUE sobre les prejudicials del jutge Llarena.