El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) fa públic aquest dimecres, a dos quarts de deu del matí, a Luxemburg, dues sentències molt esperades per l’exili català: resoldrà si els europarlamentaris de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poden continuar gaudint de la immunitat parlamentària, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) els va concedir de forma cautelar, el maig de 2022, mentre està obert el procés judicial que ara es resoldrà. En concret, si el Parlament Europeu va actuar correctament o no en acceptar el suplicatori del jutge Pablo Llarena per tal d’emetre una ordre per a la seva detenció per haver organitzat l’1-O i el procés d’independència de Catalunya. Si els manté la immunitat, caldrà veure si tindran cobertura a l’Estat espanyol i podran tornar a Catalunya. Un fet excepcional. Per contra, si els tomba les dues demandes, és previst que el jutge del Tribunal Suprem ordeni, de forma immediata, la quarta euroordre per fer detenir Puigdemont i Comín, ja que Ponsatí només ha estat processada per desobediència, delicte que no implica presó i no es pot demanar la seva extradició. 

L’equip de defensa dels polítics catalans, liderat per Gonzalo Boye, adverteix que caldrà llegir les dues sentències amb atenció i entre línies per veure si han assolit objectius, tal com va passar amb la resolució del gener passat del TJUE sobre les prejudicials plantejades pel jutge Llarena amb el cas de l’exconseller Lluís Puig.

Grup Objectivament Identificable

Una lectura ràpida d’aquella sentència del TJUE indica que un estat membre de la UE no es pot negar a l’entrega d’un ciutadà que li reclama un altre estat membre. És a dir, per a alguns va ser un triomf del jutge Llarena front l’exili. Això no obstant, el tribunal indicava que es podia denegar l’entrega si es podia sospitar de vulneració de drets perquè la persona pertany a un Grup Objectivament Identificable de Persones (GOIP), del qual els polítics independentistes catalans s’hi senten identificats. A més, obria la porta a plantejar que el Tribunal Suprem no és el competent per jutjar-los. Sigui com sigui, han passat cinc mesos des d’aquesta resolució i el jutge Llarena no ha reactivat l’ordre europea de detenció de Lluís Puig.  Hi ha qui sosté que vol donar un cop d’efecte i reclamar l’extradició de Puigdemont, Comín i Puig alhora. Bèlgica tindrà l'última paraula, i ja va rebutjar l’entrega de Puig al jutge Llarena en assegurar que no tindria un judici just.

Començar de zero?

Les dues sentències del TGUE seran complexes, però no definitives: tant la defensa de l’exili com el Parlament Europeu podran presentar recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que acostuma a rectificar el que diu el tribunal de primera instància, almenys en la causa catalana. A més, el TGUE podria emetre una sentència en la qual indiqués que s’ha perdut l’objecte a analitzar perquè el suplicatori es va demanar quan Puigdemont, Comín i Ponsatí van ser processats pels delictes de sedició, i amb la derogació d’aquest delicte per part del govern espanyol, el jutge Llarena hauria de començar de zero i tornar a demanar un nou suplicatori a la cambra europea amb els nous delictes.

Recentment, la sala penal del Tribunal Suprem ha avalat el nou processament de l’exili fet pel jutge Llarena: Puigdemont, Comín i Puig pel delicte de malversació agreujada, sense acceptar la reforma del Codi Penal del PSOE, ERC i Comuns, mentre que Ponsatí només pel delicte de desobediència.  En el cas de Ponsatí, el jutge Llarena ha ratificat l’ordre de la seva detenció a l’Estat espanyol per tal de prendre-li declaració per derivar-la a judici.

El precedent de Junqueras

El magistrat instructor del Suprem afirma que Puigdemont i Comín no tenen immunitat parlamentària perquè van ser processats pel procés independentista abans d’obtenir l’acta de diputat a la cambra europea, el gener de 2020. És a dir dels tres tipus d’immunitat que tenen els europarlamentaris, Llarena respecta que tenen intacta assistir al Parlament Europeu i viatjar per països de la UE, però no a l’Estat espanyol, on han estat processats per organitzar l’1-O.

A l'exili va ajudar la primera resolució que el TJUE va fer de la demanda d’Oriol Junqueras, en assegurar que no calia jurar el càrrec a l’Estat espanyol per ser considerat europarlamentari, tot i que el Suprem va respondre que la condemna d’octubre de 2019 era ferma i havia de mantenir-lo a presó. Això no obstant, el TJUE, el desembre passat, va desestimar el recurs de Junqueras en defensa del seu escó, i va avalar la decisió del TGUE que va donar per bona la decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli, que només va transmetre a l’Eurocambra la seva situació jurídica derivada de les resolucions jurídiques espanyoles. Precisament, la decisió de no presentar al plenari la petició de protecció de Puigdemont i Comín és la primera resolució que dictarà aquest dimecres el TGUE.

Més de 50 suplicatoris

En resposta als arguments del jutge Llarena, la defensa de Puigdemont ha presentat 59 suplicatoris previs del Parlament, que es remunten fins al 1990, que desmenteixen que la immunitat no existeix si el suposat delicte és anterior a la condició de diputat. I es recorda que la presidenta del tribunal, en la vista del novembre passat, va preguntar a l’advocat del Parlament pel cas d’Elena Yoncheva, periodista búlgara a qui la cambra va protegir per una investigació anterior a obtenir l’acta de diputada i el lletrat ho va justificar perquè era una investigació complexa i havien sortit vídeos on un polític el feia perseguir.

Desplegament a Brussel·les

La batalla legal entre Puigdemont i Llarena a instàncies internacionals ha estat llarga i densa, i les sentències que aquest dimecres llegirà el TGUE podria ser només una etapa més. O no...

Els eurodiputats compareixeran a l’Eurocambra al migdia per valorar-la. Per seguir la decisió s’han desplaçat a Brussel·les la presidenta de Junts i el secretari general, Laura Borràs i Jordi Turull, així com el portaveu, Josep Rius, la candidata a les eleccions generals, Míriam Nogueras, i el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, entre d’altres. En nom del Govern serà la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, que durant més de dos anys va compartir l’exili amb els eurodiputats, i que farà també una valoració a les portes de la cambra.

Les resolucions obriran el camí jurídic a l’exili i salpebraran el front polític un dia abans de l'inici de la campanya de les eleccions del 23-J i amb l'estrena de la presidència de la UE de Pedro Sánchez. En l'horitzó, les eleccions al Parlament Europeu a mitjan 2024.