“Qualsevol acord [entre els governs català i espanyol] ha d'incloure l'opció d'un referèndum d’independència”. És el veredicte de The Economist a l'editorial que publica aquest dijous. L'influent setmanari britànic no deixa bé ningú. Descriu un Rajoy incompetent i intolerant, incapaç d'entendre la situació i gestionar-la, al costat d'un Puigdemont que lidera l’independentisme per un camí il·legal que perjudicarà Catalunya si se’n surt. La crítica a la repressió policial espanyola és també demolidora i sense pal·liatius.

El títol presenta la proposta: “No és massa tard per evitar la ruptura d’Espanya”. El subtítol indica com: “Per evitar una calamitat, preguntin als catalans què volen realment”.

La revista avisa al govern espanyol que “només una negociació pot restaurar la calma” i que “hauria de començar immediatament”.

L’editorial va ple de matisos i és molt articulat. En termes pràctics, però, suggereix ras i curt celebrar un referèndum on els catalans triïn entre la independència i “un nou acord constitucional”, que inclogui “més autonomia, el poder de crear i recaptar més impostos propis, més protecció per a la llengua catalana i un cert reconeixement dels catalans com a ‘nació’”. El govern espanyol “potser encara és a temps de guanyar-se la majoria dels catalans”, rebla.

Més en detall, especifica que caldria que votin la independència una majoria simple del cens i que també seria bo votar, més endavant, els termes de la separació.

Cameron i Escòcia

L’exemple que ofereix és el de l’expremier britànic David Cameron i el referèndum escocès del 2014. “Rajoy hauria de fer el mateix”, conclou. “Les raons per a mantenir la unitat d’Espanya són poderoses. Però cal guanyar-la amb la força dels arguments. Només amb la força [bruta], Rajoy no impedirà la ruptura d’Espanya, sinó que l’accelerarà”.

La secessió no és l’opció que afavoreix The Economist, com ja ha expressat en altres editorials. En aquest hi torna. Perjudicaria a Espanya i a Catalunya, diu, encara que no ho raona amb gaire argument. Tampoc és el que li convé a Europa, afegeix, perquè “pot promoure el separatisme. A Escòcia, sens dubte, però també al nord d'Itàlia, a Còrsega, potser fins i tot a Baviera”.

Tal como ho argumenta, qui més hi té a perdre és Espanya. “Seria un desastre per a Espanya”, diu, perquè perdria la seva segona ciutat i s’arriscaria a perdre el País Basc”.

Catalunya també hi perdria. La UE ja no és la institució acollidora que va rebre els estats sorgits de l’ensulsiada soviètica, sinó un club d’estats al que “els nous no tenen dret automàtic d’unir-s’hi”. A més, “sense el suport d'Espanya [per re-entrar a la UE], Catalunya es trobaria al costat dolent d'un nou mur de duanes”. Per tot plegat, la independència és “imprudent i irresponsable”.

Enuig del Rei

La revista no s’està de lloar la “prosperitat” de l’Espanya sota el règim del 78 i jutja “comprensible” l’enuig del Rei i molts espanyols amb la rebel·lia de Catalunya, a la que l’actual sistema ha donat “una gran dosi d’autonomia” i que de cap manera es pot considerar oprimida. També insisteix que “una democràcia ben menada ha de seguir l’imperi de la llei [que] protegeix les llibertats democràtiques, no només els drets de les minories”.

Per tot plegat, considera que “el líder català, Carles Puigdemont, no té raons sòlides per promoure la independència”. Tampoc les decisions del Parlament ni els resultats del referèndum “li permeten reclamar un mandat real”. L’oferta independentista del President és “populista”, “simplista” i no explica “els costos ni la forma en què es podria produir”.

Ara bé, “això no és el final de la història”, afegeix pragmàticament. “La democràcia es basa en el consentiment dels governats. Fins i tot alguns que no estan d'acord amb els mètodes de Puigdemont creuen que Catalunya té raons per dir-se nació”. A més, “podria sobreviure econòmicament”.

Fort càstig a Rajoy

Les crítiques a Rajoy són fortíssimes. El president del govern espanyol és assenyalat com el principal responsable de l'agreujament del conflicte, en termes molt durs.

"Quan una democràcia envia la policia antiavalots a colpejar àvies al cap amb porres per evitar que votin, alguna cosa va malament", diu en referència a la repressió de l'1 d'octubre, a la que no troba cap justificació. "La convocatòria pels líders catalans d'un referèndum inconstitucional pot ser tan provocadora com es vulgui, però la reacció de Rajoy ha portat Espanya a la seva pitjor crisi constitucional des del intent de cop d'Estat del 1981", afegeix.

Continua: "Si Rajoy pensava que trencar caps frenaria el secessionisme, no podia estar més equivocat. Només ha aconseguit crear un enfrontament que ha donat ales als seus enemics i deixat en xoc als seus amics. El 3 d'octubre, Catalunya, una de les regions més riques d'Espanya, es va paralitzar per una vaga de protesta. Centenars de milers de manifestants van marxar per expressar la seva indignació".

Rajoy no ha entès la magnitud del problema, explica. “Sigui quina sigui la legalitat del separatisme, un cop que el desig d'independència arriba a un punt crític, els governs han de tractar-ho de tres maneres: aixafar-lo, inclinar-s’hi o negociar-hi de bona fe, tot sabent que la independència en pot ser igualment el resultat”.

El president del govern espanyol, però, només ha sabut “bloquejar els nacionalistes als tribunals” o “recórrer a la força”. Amb la repressió policial “es va passar de la ratlla”, perquè “l'agressió contra multituds de ciutadans pacífics pot funcionar al Tibet, però no en una democràcia occidental”.

També castiga l’argument de la immobilitat de la constitució. “Les constitucions existeixen per a servir als ciutadans, no a l’inrevés”. Amb la seva actitud, “en comptes de defensar l'estat de dret, Rajoy ha malbaratat la legitimitat de l'Estat espanyol”.