El diari The New York Times ha situat Espanya entre les democràcies europees que s'ensorren, al costat de Polònia, Hongria i Itàlia, segons una anàlisi dels politòlegs Michael Albertus i Victor Menaldo. "La democràcia europea està en runes", assenyalen, per una deriva cap a tendències autoritàries.
Segons Albertus i Menaldo, aquest mal que afecta Espanya i altres països europeus és el mateix que ha provocat amenaces contra la democràcia a Turquia, el Brasil, Filipines, Egipte, Hondures, Rússia i Veneçuela. "Per què les democràcies fan marxa enrere cap a l'autoritarisme?, es pregunten.
El diari apunta que la causa d'aquest retrocés són els models de transició d'alguns països des de la dictadura a la democràcia, que ha llastat el model democràtic final. "Les institucions democràtiques han estat dissenyades sovint pel règim autoritari que plegava, per salvaguardar les elits que estan en el poder de l'Estat de dret i ajudar-les en la política i en la competència econòmica per després de la democratització", ha indicat.
"Les eines constitucionals que les elits autoritàries que pleguen utilitzen per aconseguir aquestes finalitats inclouen des del disseny del sistema electoral, als nomenaments legislatius, el federalisme, les immunitats legals, el paper dels militars a la política, i el disseny dels Tribunals Constitucionals. En resum, amb l'assignació de poder i privilegis, i amb les experiències viscudes pels ciutadans, la democràcia sovint no reinicia el joc polític quan ha desplaçat l'autoritarisme", apunta.
Segons Albertus i Menaldo, autors de l'estudi Authoritarianism and the Elite Origins of Democracy, són "enormes" les pegues per canviar el contracte social en els països que "hereten Constitucions d'un règim autoritari".
Al seu entendre, és possible modificar el contracte social en aquests casos de tendència autoritària, tot i que succeeix poques vegades, i habitualment va acompanyat de crisis polítiques importants o convulsions econòmiques.
