La revista The New Yorker, la publicació cultural més influent del món, ha publicat un article on dissecciona per què a Espanya hi ha una tolerància tan gran amb el franquisme, tot i que han passat anys des de la mort del dictador Franco el 1975. Afirma que no és només que es pronunciïn contínuament frases negacionistes de la dictadura, sinó que aquestes tenen una escassa contestació social, i ho atribueix directament a la transició del 78. L'article és de l'escriptor Jon Lee Anderson.
"El revisionisme mentider s'ha tornat més habitual entre els polítics d'Occident en els darrers anys. Però el més sorprenent de les declaracions en aquest sentit de dirigents espanyols -que equivaldrien a la negació de l'Holocaust- és que passin en gran manera sense que protesti l'opinió pública. Es podria dir que 46 anys després de la mort de Franco, l'ultranacionalisme i l'extrema dreta tornen a ocupar un lloc pròxim al mainstream, però en realitat mai n'han estat lluny. La transició postfranquista a la democràcia va arribar amb un "pacte de l'oblit", que va quedar apuntalat amb una llei d'amnistia aprovada pels principals partits el 1977, en la qual van pactar no revisar el passat i encara molt menys processar els criminals de guerra franquistes", afirma.
"Per què Espanya ha negat tant de temps el franquisme i segueix donant suport a Colom", titula The New Yorker
The New Yorker nega que això canviés amb la integració d'Espanya a la UE. "L'adhesió al Mercat Comú i la construcció d'una economia més moderna van portar als espanyols la prosperitat de la classe mitjana, però qüestions com on paraven els 114.000 desapareguts, víctimes de la repressió franquista que van ser assassinats i enterrats en fosses sense nom, van quedar sense resoldre", afegeix.
Segons la revista, els governs del PSOE i del PP fins ara han fet un esforç "irregular" a l'hora de fer marxa enrere amb aquesta situació, i recorda que no ha estat fins al febrer del 2021 que s'ha retirat la darrera estàtua de Franco, a Melilla. Valora positivament la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos i l'anunci d'una nova llei de la Memòria Històrica, però es manté a l'expectativa.
The New Yorker relaciona aquesta passivitat amb el franquisme a Espanya, amb la prevenció que existeix al país per qüestionar la conquesta d'Amèrica a partir del descobriment de Colom. Al seu entendre, és perquè el nacionalisme espanyol el relaciona amb l'època daurada del seu imperi colonial. Explica el cas d'un advocat que va assegurar a l'autor de l'article que el descobriment no va ser "una conquesta sinó un alliberament".
Conquesta d'Amèrica
"La reacció de l'advocat revela un orgull nacionalista profund i perdurable de l'època en què Espanya era una potència mundial: abans que els Estats Units arrabassessin els últims vestigis del seu imperi, després de la humiliant derrota a la guerra hispanoamericana del 1898; abans de perdre les colònies llatinoamericanes en les revoltes d'alliberament nacional del segle XIX; i abans que la seva Armada fos esclafada pels britànics el 1588", detalla. Segons l'article, per això la dreta espanyola respon als atacs a Colom o a la colonització com "si estigués en joc la identitat nacional". I recorda que ni Felip VI ni el president espanyol, Pedro Sánchez, han volgut demanar perdó per la conquesta, com els havia proposat el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador. Sí que ho va fer, en canvi, el papa Francesc.
A la fotografia principal, els socialistes Felipe González, Alfonso Guerra i Joan Carles I / GTRES