"En termes de població, localització i PIB, Catalunya té molta oferta". Aquest és el subtítol que acompanya un article d'opinió de l'economista Hamish McRae al diari britànic The Independent titulat "Catalunya pot ser una economia extremadament exitosa i un estat de la UE", que comença posant de relleu que no és habitual entre els economistes estrangers opinar sobre la independència de Catalunya, però subratlla que si ho fa és precisament perquè vol fer saber que si "Catalunya es convertís en un estat absolutament independent, no hi ha cap raó perquè no sigui una economia extremadament exitosa".

Dit això, McRae comença a enumerar els motius que el porten a afirmar-ho. Primer, perquè hi ha "països exitosos que són molt petits", com Luxemburg, que amb menys de 600.000 habitants —Catalunya en té 7,5 milions— és el "país més ric del món" pel que fa al producte interior brut (PIB). Catalunya, però, s'uniria al grup de països com Irlanda, Noruega, Suècia, Dinamarca i Suïssa, uns països que es mouen entre els 5 i 10 milions d'habitants i que "són prou grans com per oferir als seus ciutadans una gamma completa de serveis", però també "són prou petits com per ser socialment cohesius".

Però no només la seva població serà un factor d'èxit. La localització de Catalunya és un factor clau per a la seva economia, precisament pels seus veïns com França i Espanya, però també perquè té mar i dos dels ports més grans d'Espanya: el de Barcelona i el de Tarragona.

Barcelona, capital ostentosa

El tercer factor que fa pensar a aquest economista que Catalunya pot tenir una economia exitosa és que té "una base econòmica establerta", així com que representa més del 20% del PIB de tot Espanya. "Si als teus veïns els va bé i no els exclous deliberadament, també tindràs aquesta tendència", assegura McRae, al mateix temps que afegeix que "si fos [Catalunya] completament independent, tindria una de les ciutats capitals més ostentoses de la terra".

El reconeixement de marca també s'estableix com a un altre element imprescindible a l'hora de posicionar-se a nivell internacional. Segons aquest economista, Catalunya en té i això "és un avantatge intangible", però que "pot implementar-se per aprofitar altres avantatges econòmics", com ha fet Irlanda, que s'ha posicionat com "una base per a les empreses nord-americanes d'alta tecnologia que busquen entrar en el mercat europeu".

De la mateixa manera que Irlanda, doncs, Catalunya "podria ser àgil per si mateixa per atraure negocis i, en conseqüència, generar llocs de treball". Ara bé. McRae també vol deixar ben clar que aquests avantatges seran a mitjà i llarg termini, perquè "és difícil arribar fins aquí" i, a més, s'hi afegeix el fet que "la interrupció política condueix a la interrupció econòmica" i això no serà un camí de roses com ho planteja el govern de Mariano Rajoy.

Moneda pròpia?

Ara bé, aquest economista es pregunta quina moneda utilitzaria Catalunya i sosté que, segurament, n'hauria d'utilitzar una de pròpia perquè, a parer seu, "seria difícil continuar utilitzant l'euro encara que sigui de manera informal".

Però aquest no seria un factor perjudicial per a la República catalana si finalment fos així. Segons McRae, "a la llarga, una moneda separada podria ser beneficiosa per al país, perquè la inflexibilitat que l'euro ha imposat a Espanya és una de les raons per les quals l'atur és tan elevat". Arribats a aquest punt, sempre segons l'opinió d'aquest economista, "en els dies i mesos immediats després de la independència, això seria molt perturbador".

L'escrit acaba obrint llum enmig de la foscor i assegurant que Catalunya "podria ser benvinguda a la UE si encara volgués tornar a unir-s'hi", però adverteix que aquest procediment podria durar més d'una dècada. I conclou dient que és normal que ara els països no la reconeguin com un estat independent, però sosté que si Catalunya continua ferma en aquest camí, "no tindran cap altre remei que acceptar la realitat".