“El març de 2015, en reviure els fets, i la nota del FINCEN, els sentiments de por per a la meva persona, i per la meva família em van dur a deixar constància d’un enregistrament de veu i imatges. Vaig realitzar 4 còpies en un llapis de memòria que vaig dipositar en dues notaries del Principat d’Andorra, amb unes determinades instruccions que s'haurien d'executar en cas que es complissin determinats supòsits, entre els quals la meva defunció, posant així en evidència estar patint una por indubtable per la meva pròpia integritat i per la seguretat de la meva família.” Així ho va declarar Higini Cierco, que amb el seu germà Ramon era el principal accionista de la Banca Privada d’Andorra (BPA), davant d’un jutge el 19 d’octubre de 2016, on relata que l’estiu del 2014 va rebre la visita de Celestino Barroso, inspector en cap de la policia espanyola, el qual li va dir que havien de col·laborar o el banc i la seva filial el Banco Madrid serien tancats, com al final va passar.
Aquesta declaració consta en el sumari de l’Operació Catalunya a Andorra, format per set toms, que ara ha tornat a prendre interès perquè la jutgessa del cas ha enviat comissions rogatòries a l’Estat espanyol perquè declarin com a investigats l’expresident del PP Mariono Rajoy, els ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més d’altres tres excaps policials. Les amenaces als directius de la BPA era per obtenir de forma il·legal si tenien comptes de la família Pujol, d'Artur Mas i d’Oriol Junqueras. L’estiu del 2014 el diari El Mundo va publicar el famós “pantallazo” d’un compte, que revelava que la família Pujol Ferrusola tenia uns 4 milions no declarats a Andorra, i el president Pujol va confessar que eren procedents d'una deixa del seu pare a la seva dona i als fills. Fins ara, no s’ha aclarit si el compte es va aconseguir des de l’entitat Andbank, on inicialment tenia el compte, o del BPA.
Policia patriòtica
En el sumari, també es recullen els valuosos testimonis de Joan Pau Miquel, CEO del BPA i empresonat el març 2015 per la denúncia de blanqueig de capitals de l’entitat, que des de la seva defensa s’assegura que va ser orquestrada pel govern espanyol, amb documentació suposadament falsa aportada al FINCEN, el tresor americà. També és clau la declaració de la secretària de direcció del banc, Roser Castellón, que amb Miquel desemmascaren els noms de la policia patriòtica del PP. Així, Celestino Barroso també li diu a Joan Pau Miquel que ha de parlar amb un tal Félix Rodríguez, que després descobreixen que és el comissari Marcelino Martín-Blas, amb el qual es reuneix a l’hotel Villamanga de Madrid l’estiu del 2014, i li diu que han de col·laborar o el banc rebrà un “hachazo” o “martillazo”. A banda, Castellón, declara en seu judicial que Bonifacio Díez Sevillano, que era agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, li diu: “Digues-li a Joan Pau que el que li diguin per telèfon que ho accepti, si no el banc morirà.”
Proves
Un treballador del BPA va trobar a la seva bústia un informe anònim, en el qual mostrava les fotos de Miquel amb Martín-Blas i un seguit d’informació. En la instrucció, Joan Pau Miquel va demanar tornar a declarar el 15 de novembre de 2017 per aportar l’enregistrament que havia fet amb la trucada de Barroso, el 2014. Va explicar que quan el van detenir no li van comissar aquest mòbil, i amb el que va passar després, amb la intervenció del banc BPA, va considerar oportú intentar de recuperar-lo, a més dels WhatsApp que van intercanviar. També va declarar que, inicialment, no ho veia com una amenaça perquè quan li va parlar del Banco Madrid, aquest havia rebut un control del Sepblanc, però que no avançava res, i que és després quan Martín-Blas li exigeix col·laboració, i el directiu del BPA assegura que mai va aportar-li res dels Pujol, sinó documentació semipública.
Villarejo i Andorra
El sumari també es farceix de documentació aportada pel comissari ara jubilat José Manuel Villarejo, enfrontat amb Martín-Blas, tot i que tots dos estan a la policia patriòtica i les clavegueres de l’Estat espanyol contra l'independentisme català. El Centre Nacional de Inteligencia (CNI) també és citat. A més de dir qui és Martín-Blas, Villarejo assegura que és “cridaner que Martín-Blas en la seva condició de màxim responsable de la policia informés de les seves gestions a Andorra a Carles Fiñana, director de la Unitat d’Investigació Financera d’Andorra, confessant-li inclús que havia obtingut en aquests país documents emparats pel secret bancari, i descobrint-li que estava sol·licitant l’ajuda còmplice del Servei de Detecció de blanqueig del Tresor Americà (FINCEN) per condicionar un dur text contra BPA”. També precisa que Martín-Blas es va reunir amb un agregat econòmic de l’embaixada dels EEUU a Madrid.
És per això, que en la causa de l’Operació Catalunya, els germans Cierco, i les entitats Drets i Institut de Drets Humans d’Andorra, acusen responsables policials i polítics de falsedat documental, en fer creure al tresor americà del suposat blanqueig de capitals de BPA, com també de coaccions a organismes del govern d’Andorra, al qual van pressionar o enganyar d’aquest blanqueig. Els Cierco sempre han denunciat que el govern andorrà sabia de les pressions que estaven sent sotmesos sense haver fet res. A més, han presentat una demanda contra el govern espanyol a qui reclama 141 milions pel tancament del Banco de Madrid, al qual, al final, la fiscalia no l'acusa cap irregularitat.