El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decidit accelerar els tràmits judicials de la causa contra el president a l'exili Carles Puigdemont. El magistrat de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, va demanar a aquest tribunal europeu que es pronunciés sobre l'extradició després que Puigdemont perdés la immunitat com a eurodiputat. Ara, el TJUE ha acordat tramitar aquesta petició amb caràcter d'urgència per resoldre al més aviat possible la qüestió, tot i que ja ha alertat que trigarà entre sis mesos i un any.
El jutge del Suprem ha plantejat una qüestió prejudicial perquè el TJUE valori denegacions que va fer la justícia belga de les euroordres contra els exiliats que s'han fet fins ara. En concret, vol que la justícia europea valori l'abast i les raons de denegació per tal de poder establir criteris sobre si s'han de mantenir, retirar o emetre noves euroordres contra els exiliats.
Els arguments
El magistrat considera que Bèlgica "no ha respectat els pronunciaments judicials sobre el dret intern espanyol", que afirma que "es tramitarà i executarà amb caràcter d'urgència" l'ordre de detenció europea. Llarena assegura que l'article 17 de la Decisió Marc de 2020 de l'Ordre Europea de Detenció i Entrega l'avala i demana a Europa que estableixi si l'autoritat judicial d'execució, Bèlgica en aquest cas, pot qüestionar la competència de l'autoritat judicial d'emissió, el Suprem, per actuar en la causa penal concreta.
Llarena planteja que en el cas que el TJUE consideri que l'autoritat judicial d'execució pot controlar la competència de l'autoritat judicial que emet l'ODE, sorgeixen dubtes sobre quins són els elements que l'òrgan d'execució hauria de tenir en compte per realitzar aquest control sobre competència. Segons la Decisió Marc, només l'Estat d'emissió determina les autoritats competents i ho fa d'acord amb el seu dret intern.
En conseqüència, segons el jutge, "l'òrgan d'execució no pot aplicar ni interpretar el dret intern espanyol, a més que tampoc ho ha fet adequadament i que ha obtingut les seves conclusions sobre la competència (o, més ben dit, sobre l'absència d'aquesta) interpretant i posant l'èmfasi en altres elements diferents". Per tot això, conclou que ell és competent.
Imatge: El magistrat Pablo Llarena / EFE
L'estratègia de Llarena
El magistrat del Tribunal Suprem, que ja havia plantejat aquesta possibilitat a les parts rebent el suport de la Fiscalia, busca, doncs, que el TJUE determini les raons per les quals es pot rebutjar una ordre de detenció i lliurament europea. Un cop obtingui la resposta del TJUE, Llarena decidirà si manté, retira o emet noves euroordres. Quan tingui notificació formal del Parlament Europeu sobre l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, Llarena podria reactivar les euroordres.
Imatge principal: El Tribunal de Justícia de la Unió Europea / ACN