La sentència del TJUE sobre la negativa de la justícia belga a lliurar Lluís Puig al Tribunal Suprem adverteix que un estat membre de la UE no pot negar-se, "en principi", a executar una euroordre, però sí que pot aplicar una disposició nacional que prevegi que es pot denegar l'ordre de detenció quan "donaria lloc a la vulneració d'un dret fonamental". El TJUE admet, tal com van argumentar les defenses dels exiliats en referència al tracte que rep l'independentisme per part de la justícia espanyola, que per denegar l'euroordre un tribunal pugui valorar l'existència de deficiències del sistema judicial "que afectin la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l'interessat". Aquest pronunciament serà clau per a la sentència que el mes d'abril haurà d'emetre el Tribunal de Luxemburg en relació a la immunitat dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
🔴 Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE
El TJUE ha donat resposta així a les qüestions prejudicials que va presentar el jutge instructor Pablo Llarena davant la negativa de la justícia belga el gener del 2021 a executar l'euroordre contra Lluís Puig. El tribunal de Brussel·les havia conclòs que el Suprem no era competent per jutjar el conseller. En resposta a aquest cop de porta, Llarena va presentar davant del TJUE diferents qüestions prejudicials en què demanava si era possible presentar una nova euroordre contra la mateixa persona i pels mateixos fets i si un estat pot denegar una euroordre argumentant vulneració de drets fonamentals. El mes de juliol l'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour va donar la raó a Llarena i va argumentar que calia demostrar una vulneració sistemàtica de drets fonamentals per denegar l'euroordre. Això no obstant, avui el Tribunal ha discrepat del pronunciament de l'advocat general, la qual cosa és molt poc habitual, i ha introduït múltiples matisos. Tot i que conclou que sí que es pot tornar a emetre una nova euroordre, "sempre que tingui caràcter proporcionat", afegeix un seguit de consideracions que representen importants restriccions a les ordres de detenció europees.
Falta de competència del Suprem
El text adverteix que la justícia d’un país membre no pot negar-se a executar una euroordre basant-se exclusivament en el seu dret, perquè això no permetria aplicar les ordres de detenció europees de manera uniforme i, per tant, puntualitza que aquesta negativa ha de tenir caràcter excepcional. En canvi, però, admet que si la persona buscada argumenta que s’exposa a vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu, s’ha d’examinar si existeix aquest risc a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre o bé a deficiències que afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertany l’interessat”. A la vista celebrada el passat mes d'abril, les defenses dels polítics exiliats van argumentar l'existència d'aquestes deficiències arran del tracte que l'independentisme rep per part de la justícia espanyola.
El TJUE admet també que s’esgrimeixi falta de competència del Tribunal Suprem si l’autoritat judicial d’execució “arriba a la conclusió que, per una part, aquestes deficiències existeixen a l’estat membre emissor i, per una altra, la falta de competència d’aquest òrgan jurisdiccional és manifesta”. En relació a aquesta falta de competència del Suprem, que ha estat un dels arguments centrals de la defensa de Lluís Puig, adverteix que no es pot considerar com a tribunal establert per la llei "un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un afer penal sense disposar d'una base legal expressa que li confereixi competència per jutjar la totalitat dels encausats". La defensa de Lluís Puig ha al·legat sempre que en el seu cas el tribunal competent és el TSJC.
Grup de Detencions Arbitràries
Malgrat tot, la sentència adverteix que un estat membre no es pot negar a executar una euroordre per falta de competència del tribunal, en aquest cas el Suprem, sense haver sol·licitat prèviament informació complementària a aquest tribunal.
Admet, en resposta a una altra de les qüestions de Llarena, que per si sol l'informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides que van esgrimir els independentistes no pot ser argument per denegar l'euroordre, però, en canvi, pot ser tingut en compte entre altres elements per apreciar l'existència de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial o contra un grup de persones.
Finalment, conclou que no s'oposa a l'emissió de diverses ordres de detenció europees successives contra una mateixa persona després que se n'hagi denegat una primera, sempre que l'execució d'una nova ordre de detenció europea no doni lloc a la infracció de la decisió marc que la regula i que "tingui caràcter proporcionat".