Les euroordres han de tenir en compte la situació de la persona afectada, la naturalesa del delicte pel qual se’l persegueix i la independència i imparcialitat del tribunal que ha de seguir la causa. Així ho assegura el Tribunal de Justícia de la UE en resposta a una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Primera Instància d’Amsterdam que ha de decidir sobre el lliurament a Polònia de dos ciutadans d’aquell país que han estat condemnats a penes privatives de llibertat. El tribunal dels Països Baixos ha plantejat dubtes sobre la seva obligació d’estimar les sol·licituds tenint en compte que des de l’any 2017 a Polònia existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten al dret fonamental a un procés equitatiu i al dret al tribunal establert per la llei.
La decisió del TJUE sobre el cas pendent al tribunal holandès s'ha fet pública quan el jutge instructor Pablo Llarena està a l'espera que es responguin les diferents qüestions prejudicials que ha presentat també davant del Tribunal de Justícia europeu arran de la negativa de Bèlgica al lliurament del conseller Lluís Puig. En la seva pregunta, el jutge advertia que la norma no permet als jutges belgues pronunciar-se sobre la comptència del Tribunal Suprem per jutjar Puig i advertia que la negativa a executar una euroordre ha de ser excepcional.
La sentència que avui ha fet pública el TJUE en resposta a la qüestió plantejada pel tribunal holandès adverteix que en el cas de l’euroodre per exercir accions penals, com seria el cas de les euroordres contra els polítics exiliats catalans, l’autoritat judicial que ha de decidir sobre la seva execució ha de tenir en compte elements referits a "la situació personal de l’afectat, a la naturalesa del delicte pel qual se’l persegueix i a qualsevol circumstància relativa a la independència i imparcialitat de l’òrgan judicial que haurà de veure la seva causa".
En el cas que es tracti d’una euroordre dictada per executar una pena ha de tenir en compte la composició del tribunal que ha dictat la sentència o qualsevol circumstància pertinent per apreciar la seva independència i imparcialitat.
En el context d'aquest examen, correspon a la persona afectada per l'euroordre aportar els elements concrets que facin pensar que les "deficiències sistèmiques o generalitzades del sistema judicial han tingut una incidència concreta en l'enjudiciaments de la seva causa o, en cas d'entrega, podrà tenir aquesta incidència".
D'altra banda, en una primera fase de l'examen de l'euroordre, que té com a objectiu avaluar l'existència d'un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu, vinculat en particular amb la violació de l'exigència del tribunal establert per llei, és el tribunal qui ha de fer "una apreciació global, basada en tot element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat relacionat amb el funcionament del sistema jurisdiccional a l'Estat membre emissor i, en particular, el marc general de nomenament dels jutges en aquest estat membre".
El TJUE, que en tot moment es refereix a la situació de Polònia, admet, en relació a l'obligat reconeixement mutu entre els estats, que un tribunal pot denegar l'entrega de manera excepcional quan comprovi que hi ha raons serioses i fonamentades per creure que el dret fonamental d'una persona afectada ha estat vulnerat o, en cas d'entrega, pot ser vulnerat.