El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha donat a conèixer el dia en què llegirà la sentència sobre les qüestions prejudicials que el jutge Pablo Llarena va plantejar fruit de la decisió de la justícia de Bèlgica de denegar la petició d'extradició del conseller a l'exili, Lluís Puig. La data elegida, segons ha pogut saber ElNacional.cat, és el dimarts 31 de gener de 2023, a dos quarts de deu del matí. La lectura tindrà lloc a la sala d'audiències d'aquest tribunal. La resolució que dictamini el TJUE serà clau per al futur dels polítics a l'exili: són els casos del president Carles Puigdemont; dels consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig; de la secretària general d'ERC, Marta Rovira; i de l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel.
Un procés de quasi dos anys
A principis de gener del 2021, la justícia de Bèlgica denegava el lliurament de Lluís Puig a l'Estat espanyol. Les autoritats belgues rebutjaven la petició d'extradició perquè, a parer seu, hi havia "manca de competència" per part del Tribunal Suprem i perquè detectava un "risc de violació de la presumpció d'innocència" després de constatar les diverses declaracions de jutges i polítics espanyols al respecte. Tres mesos després, el magistrat de la causa de l'1 d'octubre, Pablo Llarena, movia peça i presentava set qüestions prejudicials davant el TJUE perquè aquesta instància judicial valorés aquestes denegacions de la justícia belga de les euroordres contra els exiliats i, d'aquesta manera, que examinés les raons de denegació per poder "establir criteris" que permetin determinar quan mantenir, retirar o emetre noves euroordres, en funció del que aquest alt tribunal europeu digui. Per a Llarena, Bèlgica no havia "respectat els procediments judicials sobre el dret intern espanyol".
Una vegada Llarena va presentar aquestes preguntes al TJUE, les euroordres contra els polítics independentistes exiliats van quedar aturades. De fet, aquest és l'argument que va esgrimir la justícia de Sàsser per deixar lliure Carles Puigdemont el setembre de 2021, encara que el Suprem, en aquell moment, va defensar que les ordres de detenció seguien en vigor. La vista de les prejudicials es va fixar per al 5 d'abril de 2022. La sala la va presidir Koen Lenaets i va comptar amb 14 jutges més. A la causa, estan personats tots els exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel. D'altra banda, les altres parts eren l'Estat espanyol, representat per l'advocada Andrea Gavela i el fiscal Fidel Cadena; Romania i Polònia, que es van alinear amb Llarena i posaven en dubte el fet que hi hagi preeminència del dret europeu per sobre del nacional; la Comissió Europea, representada per Julio Baquero; i Bèlgica, que s'oposava al plantejament espanyol.
Un dels punts clau de la vista va ser el debat sobre si caldria acreditar una deficiència generalitzada del sistema judicial espanyol per procedir a la denegació de l'euroordre, com va insistir la Comissió Europea; o si bé és suficient amb l'existència d'un risc contra un grup concret, que és el plantejament que van fer els advocats dels exiliats. Sobre la competència del Suprem, Gonzalo Boye va recordar que el mateix tribunal admetia que no existeix una norma que estableixi sobre aquesta matèria. En aquest context, exposava el cas en què el TS es va inhibir de la causa oberta contra Meritxell Serret i va traslladar-la al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "És a dir, un dia són competents, un altre, no; i l'altre, ja veurem. Per què? Perquè és una decisió arbitrària", manifestava. Benet Salellas demanava al tribunal a aplicar un criteri intermedi entre les vulneracions sistemàtiques i els casos individuals amb la finalitat que existeixi la possibilitat que es reconegui que hi ha un grup determinat de persones que pateix aquestes vulneracions.
El precedent d'una euroordre sol·licitada per la justícia de Polònia
Al maig, la defensa dels exiliats van informar el TJUE de l'escàndol del CatalanGate, que afecta alguns dels personats en la causa. De fet, el novembre també van reclamar reobrir la fase oral del procediment davant l'existència de nous fets rellevants. A més, indicaven que l'advocat general havia introduït en el seu informe publicat al juliol informació que no es va incloure ni debatre a la vista. Aquesta reobertura ha estat descartada en transcendir que la sentència serà publicada el 31 de gener. Precisament, en aquest informe, Jean Richard de la Tour fa costat a Pablo Llarena i sosté que un país no pot entrar a valorar si el Tribunal Suprem és l'autoritat competent per jutjar el conseller Lluís Puig. Altrament, assevera que, per poder argumentar un risc de vulneració d'un dret fonamental, cal acreditar deficiències sistèmiques i generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l'Estat espanyol. Afegia, també, que Llarena pot tornar a presentar una euroordre contra Puig si queda demostrat que Bèlgica va contravenir el dret de la UE denegant l'extradició.
En aquest sentit, val a dir que aquest informe no és vinculant, però el tribunal li dona rellevància a l'hora de dictar sentència. Sigui com sigui, hi ha el precedent del mes de febrer en què la justícia europea es va haver de pronunciar sobre les euroordres fruit d'una qüestió prejudicial que van presentar magistrats dels Països Baixos sobre el lliurament a Polònia de dos ciutadans d'aquest país. Luxemburg va considerar en aquell moment que les euroordres han de tenir en compte la situació de les persones afectades, la imparcialitat del tribunal que ha de veure la causa i la naturalesa del delicte pels quals se'ls acusa.