El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la seva resolució feta pública aquest dimarts, sobre les preguntes que va fer-li el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, a més de no posar fàcil l’entrega del president Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili, també obre la porta a desmuntar que el Tribunal Suprem sigui el tribunal competent per jutjar-los. En el punt 100 de la resolució, el TJUE afirma: “No pot considerar-se un tribunal establert per llei un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per enjudiciar la totalitat dels encausats”, i cita jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta afirmació dona la raó a tots els independentistes catalans, jutjats i processats. A més a més, en el cas dels europarlamentaris catalans, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, no hi ha una normativa clara, com ara exigeix el TJUE. No obstant això, hi ha jurisprudència espanyola que els equipara a diputats i senadors, segons el Tribunal Suprem.

🔴 Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

En concret, Els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem sempre han considerat vulnerat el seu dret al jutge predeterminat per la llei en considerar que el tribunal presidit per Manuel Marchena no havia de jutjar-los, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en el cas de les persones aforades, o un jutjat ordinari de Barcelona o on van passar els fets, com marca la llei. Aquest és el cas de l’exconseller Lluís Puig. La seva defensa, compartida per Gonzalo Boye i Miquel Sàmper, ha exposat que Puig no té cap aforament i, per tant, ha de ser jutjat per l’1-O, si es considera que el que va fer és delicte, en un jutjat de Barcelona, ja que el Departament de Cultura, que presidia, és allà. Puig ha estat processat pel delicte de malversació.

Una normativa inexistent

El magistrat Llarena i la sala penal del Tribunal Suprem sempre han argumentat que són el tribunal competent per jutjar l’1-O i el procés d’independència català, aturat per les mateixes autoritats catalanes. Exposen que l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “serà competent per al coneixement de les causes que se segueixin contra els diputats del Parlament català el Tribunal Superior de Justícia. No obstant això, fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal serà exigible davant de la sala penal del Tribunal Suprem”. El Suprem va forçar la interpretació d’aquest article i va argumentar que com hi havia algunes despeses en delegacions exteriors per l’1-O, es quedava ell la causa per jutjar els independentistes catalans. El Suprem s’autoafirma amb jurisprudència del mateix alt tribunal i del Tribunal Constitucional. Però no hi ha una norma clara sobre les seves competències.

El Suprem no es va quedar aquí. Va forçar més la interpretació de la llei i, segons va dir, per no fer una causa no digerible, va dividir els processats, i els membres de la Mesa del Parlament només acusats de desobediència, els va fer jutjar al TSJC. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, se la van quedar al Suprem en ser acusada, inicialment de rebel·lió i condemnada per sedició. Precisament, el judici a la primera Mesa del Parlament  ara s’ha de repetir, perquè, a parer del Suprem, no es va respectar un procediment imparcial, segons va al·legar la republicana Anna Simó.

En la sentència d’aquest dimarts, el TJUE afirma que de la jurisprudència del TEDH relativa a l’article 6 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, “que s’ha de tenir en compte a l’hora d’interpretar l’article 47 de la Carta (...) és que la competència d’un òrgan jurisdiccional per conèixer d’un assumpte, seguint a les normes nacionals pertinents, forma part de l’exigència d’un tribunal establert per la llei”.

Una reclamació dels independentistes

La irregularitat de no tenir un jutge predeterminat per la llei ha estat denunciada des d'un principi pels independentistes catalans condemnats pel Suprem i és un dels arguments recollits en les seves demandes davant el TEDH, i que es reforça amb aquesta resolució del TJUE.

Per part seva, els tribunals belgues, per tornar a denegar el lliurament de Lluís Puig a l'estat espanyol, podran repetir aquest incompliment. Encara que ara el TJUE els exigeix que demostrin que en el sistema judicial espanyol hi ha un problema sistèmic o "contra un grup objectivament identificable". El jutge Llarena ja va expressar, en la nova interlocutòria de processament, que en el cas dels eurodiputats catalans s'esperaria a reclamar-los fins a saber la resposta dels tribunals europeus sobre la seva immunitat.