El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha registrat la consulta que l’Audiència Nacional li ha enviat per saber si es pot aplicar l’amnistia en una acusació de terrorisme, com és el cas dels 12 CDR de l'operació Judes. El tribunal va enviar la prejudicial al setembre i es va negar a aplicar-los la norma de l'oblit penal en considerar que la llei d'amnistia és contrària a la directiva europea de lluita contra el terrorisme. El tribunal amb seu a Luxemburg li ha posat el número C-666/ 24 i el nom Associació Catalana de Víctimes de Terrorisme (ACVOT), segons han informat fonts de l'òrgan a ElNacional.cat, aquest dilluns. Per ara, no hi ha cap document ni tribunal assignat en aquest procediment. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, juntament amb les defenses, van indicar que la llei d'amnistia era aplicable als 12 catalans.
L'ACVOT és una de les parts personades en el procediment dels CDR, i el tribunal acostuma a posar un nom i "altres". Això no obstant, el nom és totalment desencertat perquè no hi ha cap víctima, ni lesionats, ni danys atribuïbles als 12 veïns independentistes, vinculats als CDR, i acusats de pertànyer a grup terrorista. A la meitat d'ells se'ls acusa de fabricació de material explosiu en grau de temptativa. La selecció del nom ha causat sorpresa i indignació entre les defenses, la majoria exercides per Alerta Solidària. Amb tot, precisen que és un nom i no el fons del debat de la prejudicial.
Tres causes per l'amnistia a Luxemburg
Amb la causa dels CDR de l'operació Judes ja són tres les consultes que té el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre la legalitat de la llei d'amnistia del procés. El primer cas registrat va ser el del Tribunal de Comptes, que ha aturat l'aplicació de l'amnistia als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més d'una trentena de càrrecs per l'organització de l'1-O i de promoció de la independència de Catalunya a l'exterior. Aquest primer registre ja va causar sorpresa perquè s'ha batejat amb el nom de Societat Civil Catalana, que exerceix d'acusació particular, no del tribunal o algun dels afectats.
En aquest cas, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tampoc veu cap impediment per aplicar-los l'amnistia. Les defenses dels càrrecs d'ERC i de Junts també afirmen que el Tribunal de Comptes no és un òrgan jurisdiccional i, per tant, no pot presentar prejudicials. Es veurà si el TJUE expulsa la causa d'entrada o escolta a les parts i resol el fons del debat.
La segona causa que va arribar al TJUE és la consulta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia de jutjar els càrrecs d'ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per malversació l'1-O. El tribunal raona que tots tres, sota les ordres d'Oriol Junqueras, no es van enriquir amb el Referèndum, excepció que marca la llei per no arxivar les acusacions, però considera que la llei d'amnistia en el delicte de malversació va contra la normativa europea. I sobre aquest delicte concret va la seva consulta.
L'amenaça del Suprem criticada per la Fiscalia
Finalment, el Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena, va amenaçar el Tribunal Constitucional que si concedia l'amnistia als líders catalans, a qui no els vol aplicar la llei pel delicte de malversació, consultaria el tribunal europeu. La Fiscalia ja ha contestat al Suprem que si realment té dubtes sobre l'aplicació de la norma de l'oblit penal, ha de dirigir-se al TJUE i no fer estratègia política. Així ho recull en l'irònic i contundent escrit que la Fiscalia va presentar al TC perquè rebutgi el recurs d'inconstitucionalitat presentat contra la llei d'amnistia arran d'una causa contra un noi condemnat per desordres en una protesta per l'1-O.
Precisament, el fiscal del TC aprofita el cas d'aquest noi per desmuntar la tesi del Suprem (redactada pel jutge Leopoldo Puente, i de la qual diu que el seu raonament no és clar ni endreçat), repetida per altres tribunals, que és una llei que fa preferència als independentistes catalans. El jove condemnat és marroquí i pot tenir un sentiment independentista —indica el fiscal— però no se'l jutja o protegeix per la seva ideologia, sinó pels actes que va fer en una protesta de caràcter independentista.
El fiscal també reitera que una llei d'amnistia té una part desequilibrant per aconseguir una finalitat, en aquest cas, pau política i social a Catalunya. I finalment, també precisa que cap dels amnistiats el 1976 va demanar abans perdó pels crims comesos pera que se li perdonessin els seus delictes.