El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha rebut la primera consulta sobre la legalitat de la llei d'amnistia del procés. Són les qüestions prejudicials que li planteja el Tribunal de Comptes (TCu) contra la norma de l'oblit penal que hauria d'aplicar en el procediment comptable que té obert contra els governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont, acusats de fer una despesa irregular de 3,4 milions d'euros per a l'organització de l'1-O i per a la promoció de Catalunya a l'exterior. L’ha registrat com l’assumpte C-523/24 i l’ha batejat amb el nom “Societat Civil Catalana”. Per què? Perquè és la primera part personada, malgrat que aquesta entitat espanyolista, que és acusació en el Tribunal de Comptes, no és la principal del litigi. La Fiscalia i les defenses d’ERC i Junts van descartar que s’hagués de consultar al TJUE i van considerar que la llei no vulnera cap norma ni va contra els drets de la UE. Si finalment el tribunal accepta analitzar el cas del Tribunal de Comptes, els advocats de la trentena d’encausats s’hi personaran.
Paral·lelament, el tribunal europeu encara no ha rebut la consulta acordada pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) el 30 de juliol passat, segons han informat fonts de l’òrgan a ElNacional.cat. Les prejudicials del TSJC es concreten en el delicte de malversació de l’1-O de la causa contra els càrrecs d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Són tres fases: registre, admissió i resolució; i finalment el tribunal que fa la consulta ha de resoldre el cas particular amb base a la sentència de la prejudicial. Per ara, no hi ha cap consulta més prevista al TJUE sobre la llei d'amnistia, malgrat que l’Audiència Nacional té pendent de resoldre si ho farà pel delicte de terrorisme en el cas dels CDR de l’operació Judes.
Vuit blocs de consulta
En la seva resolució, la consellera del Departament 2n de la Secció d'Enjudiciament, Elena Hernáez, va defensar que el Tribunal de Comptes té capacitat per presentar consultes al TJUE. Els advocats de Junts i ERC, Gonzalo Boye i Marc Marsal, li van retreure que no és un tribunal jurisdiccional, a més de tenir un sistema gens garantista i que seria evidenciat pel tribunal europeu.
En concret, Hernáez planteja vuit qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en relació amb una sèrie d'articles de la Llei orgànica 1/2024. I sosté que aquests contradiuen normativa europea en matèria de la lluita contra el frau, així com principis de cooperació lleial, d'igualtat i de no discriminació, de seguretat jurídica i confiança legítima.
A la fitxa que consta a la web del TJUE, la causa del Tribunal de Comptes, encara no té assignat el tribunal ni el nom del magistrat o magistrada ponent que l’analitzarà, ni jurisprudència, com és habitual. S’hi detalla que l’origen de la consulta és el Tribunal de Comptes d’Espanya, i la matèria: Disposicions financeres; recursos propis, principis, objectius i missions dels Tractats, disposicions institucionals, drets fonamentals, i la carta dels Drets fonamentals.
Les tres preguntes del TSJC
Per la seva part, el tribunal del cas de Jové, Salvadó i Garriga, encapçalat pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, és més concret i limita la consulta al TJUE a tres preguntes. El TSJC admet que en la causa de l’1-O no es van gastar fons europeus. Això no obstant, comparteix l’hipotètic raonament del Tribunal Suprem que amb l’1-O, el govern de Puigdemont no volia fer una consulta sinó separar-se de l’Estat espanyol fet -asseguren- que podria haver perjudicat els fons financers de la Unió perquè es deixarien d’aportar diners, malgrat que res d'això va assolir-se, i el tribunal tampoc es planteja una Catalunya independent dins la UE, fet que no posaria en perill les finances de la Unió.
Les tres preguntes se centren en el fet que el TJUE aclareixi si la llei d’amnistia vulnera articles del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) i si és contrària a la directiva 2017/1371. Són:
-“Si la norma d'un estat membre de la UE, com la LO 1/2024, que, en amnistiar una sèrie de delictes de malversació de fons públics nacionals, desprotegeix els interessos financers propis d'aquest estat membre, posa necessàriament en risc també els interessos financers de la UE?”
-“Pot considerar-se que perjudica els interessos financers de la Unió Europea, en el sentit de l'article 2.1 de la Directiva 2017/1371, el desviament de fons públics propis del pressupost d'una comunitat autònoma d'un estat membre, en l'intent, declarat il·lícit, d'aconseguir la independència d'aquesta Comunitat i la secessió de l'Estat del qual forma part, donat l'alt el nivell de risc al qual, en el cas concret, va ser exposada la integritat territorial de la Unió Europea i conseqüentment també dels seus pressupostos anuals?”
- I, finalment, "de considerar-se que no es perjudica els interessos financers de la Unió Europea amb el desviament de fons públics autonòmics per a destinar-los a aconseguir la secessió d'una part del territori d'un Estat. “És compatible amb l'article 325 del TFUE, en tant que obliga els Estats a adoptar de mesures dissuasives efectives i capaces d'oferir una protecció eficaç per a combatre el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la Unió, una llei d'amnistia com la LO 1/2024, que elimina tota responsabilitat dels qui han tingut encomanada la gestió de fons públics i els destinen a activitats declarades il·lícites, donat el context i les circumstàncies en què va ser aprovada, per la generació d'un risc sistèmic d'impunitat futura en escenaris similars als que va ser aprovada la LO 1/2024?”
La resposta pot trigar uns 14 mesos
Després de passar el primer filtre de l’admissió a tràmit, el TJUE haurà d’obrir un termini per acceptar a la personació de la resta de parts, especialment les persones afectades. La sentència pot trigar uns 14 mesos, segons la mitjana de resolucions feta pública pel tribunal.
Les causes amb una persona a la presó són prioritàries i una mostra evident va ser la consulta que el Tribunal Suprem va fer al TJUE sobre Oriol Junqueras, després d’haver-li insistit diversos cops el seu advocat Andreu van den Eynde, que exigia que s'aturés el judici a Madrid perquè el líder d'ERC tenia immunitat en ser elegit diputat europeu. La consulta del president del Suprem, Manuel Marchena, va ser rebuda al TJUE el juliol de 2019, i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va arribar el 19 de desembre, un mes després de la condemna de Junqueras i la resta de presos polítics per sedició i malversació de fons.
El TJUE va resoldre que Junqueras i qualsevol persona té la condició de membre del Parlament Europeu des del moment que és escollit amb la proclamació dels resultats electorals i, per tant, té immunitat. La resolució no va servir de res perquè Marchena no va aturar el judici a Junqueras, com exigia la seva defensa, i en rebre la sentència del TJUE no va aplicar-la en assegurar que la sentència era ferma, tot i que va informar al TJUE que encara es mantenia l’interès sobre la seva resposta. És a dir va ser una consulta erma, “un exemple de mal ús del procediment prejudicial”, a parer d’alguns juristes.