Data important. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fixat el 5 d’abril la vista per analitzar les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena sobre els exiliats catalans. La vista, que començarà a les 9 del matí a la Gran Sala, serà presidida pel president del tribunal, Koen Lenaerts, i comptarà també amb catorze jutges més. En aquesta causa, hi ha personats tots els exiliats: els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, a més de l’exconseller Lluís Puig (amb qui s’inicia tot), la cupaire Anna Gabriel i la líder d’ERC, Marta Rovira. Els seus advocats han confirmat la data d'aquesta cita vital.
A més, l’advocat general en aquesta vista serà el francès Jean Richard de la Tour. En aquesta causa hi ha personat l’estat espanyol, amb la nova advocada, Andrea Gavela, i tres estats més: Bèlgica, que s’ha manifestat en contra de la posició espanyola; i Romania i Polònia, que fan costat al jutge del Suprem Pablo Llarena. Aquests dos països han qüestionat la preeminència del dret europeu per sobre del dret nacional. En la sessió, totes les parts tindran un temps limitat d’intervenció. Després, l’advocat general farà un informe, que acostuma a reflectir el parer del tribunal, i la sala no donarà la resolució fins uns mesos després. Els exiliats esperen la resposta del tribunal europeu cap a l’estiu.
Causa
La resolució del TJUE s’espera d'ençà que el jutge Llarena va presentar-li diferents qüestions prejudicials arran de la negativa de Bèlgica al lliurament del conseller Lluís Puig. En la seva pregunta, el jutge advertia que la norma no permet als jutges belgues pronunciar-se sobre la competència del Tribunal Suprem per jutjar Puig i advertia que la negativa a executar una euroordre ha de ser excepcional.
Recentment, el Tribunal de Justícia de la UE feia resolució pública clau, en resposta a una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Primera Instància d’Amsterdam que havia de decidir sobre el lliurament a Polònia de dos ciutadans d’aquell país que van ser condemnats a penes privatives de llibertat donava una resposta clau. Les euroordres han de tenir en compte la situació de la persona afectada, la naturalesa del delicte pel qual se’l persegueix i la independència i imparcialitat del tribunal que ha de seguir la causa. Deia el tribunal europeu, fet que també s’haurà d’aplicar a la causa catalana. Els penalistes Gonzalo Boye, en nom dels representants de Junts, i Andreu van den Eynde, de la republicana Marta Rovira, hi intervindran. La resposta del tribunal als exiliats catalans resoldrà definitivament que puguin circular lliurement per Europa, com fan ara, amb algun ensurt. Tornar a l’Estat espanyol sense ser detinguts és més complex, ja que es manté la causa penal oberta contra ells, segons els juristes.