El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha confirmat l'anul·lació de l'acord de pesca de la UE amb el Marroc en considerar que vulnera els drets del Sàhara Occidental. En una sentència feta pública aquest divendres, el tribunal de Luxemburg ha desestimat els recursos del Consell i la Comissió Europea contra la sentència del Tribunal General de la UE del 2021, que tombava la decisió per la qual s'havia aprovat el pacte perquè s'havia tancat "sense el consentiment" del Front Polisari i es van celebrar vulnerant els principis d'autodeterminació i de l'efecte relatiu dels tractats. Així doncs, el TJUE ha posat fi al litigi sobre l'acord i el seu protocol i dona la raó al Front Polisari que havia demandat la UE i els 27 perquè el procés de consulta sobre el pacte de pesca signat el 2018 no havia comptat amb la veu del poble sahrauí.
L'aplicació d'aquest protocol va expirar el passat 17 de juliol de 2023, cosa que va suposar la suspensió de l'activitat, un fet que afecta especialment Espanya, ja que 92 de les 138 llicències que pesquen en la zona corresponen al seu pavelló, en concret, a les flotes andalusa, gallega i canària.
Antecedents de l'acord
El TJUE s'ha pronunciat sobre els recursos presentats pel Consell i la Comissió Europea contra la sentència del Tribunal General de la UE, de primera instància, del 2021, que va tombar l'acord de pesca assegurant que vulnerava els drets del Sàhara Occidental. Malgrat que va donar la raó al Front Polisario, va deixar vigent de forma temporal el pacte per evitar "greus conseqüències diplomàtiques". L'advocada general del TJUE, Tamara Capeta, es va pronunciar el passat mes de març en la mateixa línia i va defensar l'anul·lació de l'acord de pesca en considerar que no tractava el territori del Sàhara Occidental i les seves aigües adjacents com a "separats i diferents" del Marroc. En aquell moment, va assegurar que el "Consell no va respectar el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí", i va recordar que el Front Polisario expressa els "interessos i desitjos" d'una part del poble del Sàhara Occidental.
El 2006 la Unió Europea i el Marroc van signar un acord de pesca que facilitava entre altres qüestions, l'accés de vaixells espanyols a les seves aigües, però també a les aigües sahrauís. Arran de les queixes de l'ONG Western Sahara Campaign, el febrer del 2018 el Tribunal de Justícia de UE va dictaminar que aquest pacte no es podia aplicar al Sàhara Occidental perquè "conculcaria determinades normes del dret internacional" i "en especial el principi a la lliure determinació". Els 27 van optar per refer l'acord i intentar garantir l'accés a aquestes aigües. L'octubre del 2018 la Comissió Europea va proposar un nou pacte fent una consulta a diversos actors a la zona per poder complir amb el requisit que marcava Luxemburg: el consentiment de la població. Tanmateix, el Front Polisario no hi va voler participar denunciant que Rabat no tenia autoritat per negociar amb Brussel·les un acord sobre les aigües del Sàhara Occidental.
La postura de la Unió Europea
El nou acord de pesca va comptar amb el suport del Parlament Europeu i es va signar el març de 2019. L'Eurocambra va acceptar la consulta que la Comissió Europea havia fet als territoris sahrauís afirmant que el pacte era "beneficiós per a la població local". Mentre que el Front Polisario va denunciar que les institucions de la UE li van "impedir exercir la seva competència per expressar el consentiment del poble sahrauí".
La Unió Europea va admetre que la situació actual al Sàhara Occidental "no permet la consulta directa de les persones interessades, ja que aquestes no han pogut exercir el seu dret a l'autodeterminació i no tenen un govern autònom". "La qüestió de la identificació dels membres del poble dels territoris no autònoms és, a més, una qüestió molt complexa". Tanmateix, la UE va assegurar que havia consultat "una àmplia gamma d'organitzacions polítiques i sociopolítiques locals i de representants de la societat civil", i també al Polisario. En aquell moment, va defensar que la consulta els havia portat a concloure que el poble sahrauí estaria a favor d'incloure les seves aigües a l'acord perquè "no és un afer polític, sinó una qüestió de desenvolupament econòmic i social".
La sentència d'aquest divendres constata que aquest consentiment no existeix i considera al capdavant Polisario com un interlocutor privilegiat en el marc del procés i que compleix els requisits per poder impugnar aquests acords en interès del poble sahrauí. Tanmateix, a diferència del que va declarar el Tribunal General, el TJUE considera que el consentiment del poble del Sàhara Occidental als acords controvertits no havia de ser necessàriament explícit, és a dir, que pot donar-se per fet quan no es creen obligacions per a aquest poble i l'explotació dels seus recursos naturals li reporta algun tipus d'avantatge. Sobre aquesta qüestió, el TJUE reconeix que els acords no creen obligacions jurídiques sobre el Sàhara Occidental, però tampoc li atorguen cap dret ni avantatge sobre l'explotació dels seus recursos.