El govern dels Estats Units ha alertat Espanya de les escletxes que hi ha a la democràcia espanyola i ha advertit de la vulneració d'alguns drets humans al país. En un informe anual on el govern nord-americà analitza l'estat democràtic de diversos països, enguany destaca, entre altres qüestions, la seva preocupació pel que fa a l'existència de presos polítics a Catalunya, que titllen directament de "detencions arbitràries".
El govern nord-americà es basa en l'informe de l'Organització de Nacions Unides del 8 de març que denunciava l'empresonament dels activistes i polítics catalans per haver organitzat un referèndum d'autodeterminació. En aquest punt, es demana al govern espanyol que "compleixi les seves obligacions legals de protecció dels drets humans de les minories, inclosa la minoria catalana, especialment pel que fa a les llibertats d'expressió; reunió pacífica, associació i la participació en la vida pública".
Especialment, els EUA denuncien les detencions "arbitràries i prolongades" de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. En aquest sentit, recorden l'informe del 13 de maig d'Amnistia Internacional, en què es criticava la interpretació del Tribunal Suprem de la sedició com a "excessivament àmplia" i s'alertava de la "criminalització dels actes de protesta".
Tot i això, reconeixen que cap Estat ha qualificat els independentistes de l'1-O obertament com a "presos polítics".
Alerta de l'augment dels discursos d'odi contra els catalans
D'altra banda, i també citant els estudis de l'ONU, els EUA han expressat la seva preocupació per una altra qüestió: "L'augment dels discursos d'odi contra els catalans com a grup minoritari en mitjans socials i altres a conseqüència de les protestes posteriors a la sentència d'octubre de 2019 de 12 polítics catalans i activistes de la societat civil".
En aquesta línia, l'informe denuncia que a Espanya es "va informar que els polítics i altres persones de fora de la regió eren traïdors que havien de ser tractats severament, de vegades amb un llenguatge violent".
La llibertat d'expressió i premsa
Deixant de banda la qüestió catalana, les conclusions dels EUA van més enllà i també destaquen, entre altres qüestions, la manca de llibertat a la premsa en algunes ocasions i la criminalització de determinades opinions.
"Amnistia Internacional va demanar al govern que derogués la criminalització de la glorificació del terrorisme, els insults a la corona i els sentiments religiosos ofensors, ja que restringien indegudament la llibertat d'expressió", recorden.
El Departament d'Estat dels EUA també recull en el seu informe anual de drets humans les queixes de diverses organitzacions defensores de la llibertat de premsa a Espanya. Per exemple, explica que durant l'any 2020 "va haver-hi múltiples informes d'atacs verbals de funcionaris del govern, que verbalment van atacar alguns mitjans de comunicació i periodistes".
En aquest sentit, l'informe recorda que l'1 de març de l'any passat Sánchez va acusar els mitjans "conservadors" de "agitar a la societat" sempre que perden unes eleccions; ia més recull que aquest mateix dia el vicepresident Pablo Iglesias va dir que els mitjans crítics amb el Govern havien "ofès la dignitat de l 'periodisme". També al març, segons el document, Iglesias va amenaçar amb enviar a un periodista a presó per publicar informació comprometedora sobre el seu partit, especialment pel que fa al seu finançament. Però no només s'han denunciat atacs contra la premsa per part de Govern, Estats Units alerta dels "repetits atacs contra els mitjans de comunicació per part del partit Vox".
La corrupció, el problema espanyol
La diplomàcia nord-americana assenyala, d'altra banda, que la corrupció "és un problema al país", amb casos que "creuen les fronteres partidistes, regionals i municipals" i una acumulació "significativa", tot i que "els tribunals han continuat processant independentment de la pressió política ".
L'informe anual del Departament d'Estat examina el comportament dels governs de tot el món pel que fa als drets humans, encara que no el dels EUA, on grups com Amnistia Internacional van denunciar un augment de les violacions dels drets de minories i migrants sota el govern de Donald Trump (2017-2021).