El Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) s'ha regirat finalment contra les declaracions de la vicepresidenta Teresa Ribera sobre el jutge Manuel García-Castellón. Després que els vocals conservadors hagin demanat una reunió extraordinària de la Comissió Permanent, aquest òrgan del consell ha emès un comunicat en el qual assegura que les declaracions de Ribera "són contràries als principis de lleialtat institucional, al deure general de respecte a la independència judicial inherent a un estat de dret consolidat i integrant de la Unió Europea".
Per al CGPJ, les paraules de Ribera són "contràries" al "deure de respecte a la independència judicial", alhora que ha reclamat "responsabilitat institucional" per "evitar la utilització política de la justícia". Els tres vocals conservadors que integren la Comissió Permanent -José Antonio Ballestero, Carmen Llombart i María Ángeles Carmona- havien demanat al president interí del CGPJ, Vicente Guilarte, que convoqués una reunió urgent d'aquesta, cosa que finalment s'ha fet de forma telemàtica per fer públic un pronunciament unànime, poc usual en aquest Consell, habitualment dividit en els blocs progressista i conservador.
L'objecte era analitzar les paraules de Ribera criticant la recent resolució de García-Castellón que confirma la seva decisió d'enviar Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem perquè s'investigui el president a l'exili, Carles Puigdemont, a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i a 10 persones més per presumptes delictes de terrorisme.
"Jo seria molt cauta pel que fa a la manera com s'estava pronunciant aquest jutge, que com dic ens té acostumats que sempre s'inclini en aquesta mateixa direcció, que evidentment té una implicació política important i sol sortir a col·lació en moments polítics sensibles", ha assegurat Ribera en declaracions a TVE.
El CGPC creu que Ribera falta el respecte a la independència judicial
Per a la Comissió Permanent, "aquestes manifestacions són contràries al principi de lleialtat institucional" i "al deure general de respecte a la independència judicial inherent a un estat de dret consolidat i integrant de la Unió Europea, un dels valors essencials del qual és la separació de poders, imprescindible per fer realitat el valor justícia".
"Només uns jutges en què els seus conciutadans confiïn podran prestar el dret a la tutela judicial efectiva per a la prevalença dels valors comuns propis de l'estat de dret", subratlla.
En conseqüència, indica que aquestes paraules, "quan minven la confiança dels nostres conciutadans en la justícia i contribueixen al deteriorament institucional, mereixen un rotund rebuig, sobretot si interfereixen en una investigació en curs dels fets".
A més, com recorda que ja ha fet "amb ocasió d'altres pronunciaments de membres del poder executiu en relació amb actuacions dels tribunals", apel·la "a la moderació, prudència i mesura i la responsabilitat institucional per evitar la utilització política de la justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat dels/de les jutges/es i magistrats/es que integren el Poder Judicial”.
"Des del respecte més absolut al dret de llibertat d'expressió, la Comissió Permanent considera imprescindible reafirmar que l'actuació del Poder Judicial, institució essencial en tota societat democràtica, persegueix en tot moment el compliment de la llei i la defensa dels drets reconeguts a tots els ciutadans espanyols, fonament del nostre Estat Social i Democràtic de Dret", conclou.