L'ONG Civil Liberties Union for Europe denuncia la manca de salvaguardes que existeix a Espanya per evitar l'espionatge cap a periodistes i a les seves fonts de la vigilància estatal. En un informe publicat aquest dilluns, titulat 'Liberties Media Freedom Report 2023', l'ONG assegura que les eines per protegir els periodistes "són insuficients", a més, també destaca que pel que fa a la llibertat d'expressió "no s'ha detectat cap progrés". Liberties Union for Europe també lamenta els atacs amb violència que pateixen els professionals de la comunicació per part dels cossos policials, recordant així que serien els responsables de protegir-los i garantir la seva seguretat. En aquest sentit, l'entitat es mostra "especialment preocupada" per l'increment en el nombre de demandes judicials contra periodistes d'investigació i mitjans crítics.
Manca de protecció dels periodistes
En l'informe, l'ONG analitza la situació de la llibertat de premsa en un total de 18 estats de la Unió Europea, posant especial èmfasi, en àmbits com el pluralisme, la seguretat dels periodistes o la llibertat d'expressió i formació. En el cas espanyol, l'informe destaca la poca protecció que tenen els periodistes per evitar que se'ls pugui espiar. En aquest sentit, assenyala la importància d'introduir mesures efectives que permetin que no es violin els drets personals i professionals. "Les salvaguardes són necessàries per assegurar que els periodistes poden fer la seva feina sense el temor de patir escoltes injustificades", resa l'escrit.
Un altre dels aspectes que preocupa a l'organització és l'increment de les demandes per desacreditar professionals, una pràctica a l'alça durant els últims anys. A tall d'exemple, el document cita el cas d'Iberdrola, que va reclamar 17,6 milions d'euros al diari espanyol El Confidencial a través dels tribunals després d'acusar el mitjà d'iniciar "una campanya de desprestigi" basada "en la falsedat informativa". Amb tot, Civil Liberties Union for Europe denuncia que la llibertat de premsa a l'Estat "és encara limitada", sobretot per la manca de recursos que es destinen a la protecció de les dades i pel lent processament de sol·licituds d'informació per part de periodistes.
Assetjament a les xarxes
L'informe destaca com un dels problemes principals, l'assetjament al qual han de fer front els periodistes a la xarxa, en especial, les dones. L'organització relata que les professionals del sector són més criticades, i alhora estan infrarepresentades en posicions de responsabilitat. Segons Civil Liberties Union for Europe, Espanya és, juntament amb Bèlgica, Itàlia, Irlanda i Romania, un dels països on les dones periodistes estan més exposades a les crítiques. No obstant això, el text puntualitza que la violència -tan física com a les xarxes- contra periodistes a l'Estat s'ha reduït "considerablement" arran de la desescalada del conflicte català. Com a problema afegit, el document lamenta que, quan un líder del govern espanyol fa una aparició pública, els periodistes tenen poc marge per fer preguntes.
Al marge de la situació a Espanya, també apunta que en alguns països com Hongria o Polònia existeix una "forta concentració" pel que fa a la propietat dels mitjans i a les seves fonts de finançament. Pel que fa a l'abús de poder de les autoritats reguladores, que tenen la intenció de tancar mitjans que són crítics amb els governs, també fa referència a aquests dos països. Finalment, l'entitat denuncia que en alguns països no s'estiguin prenent suficients mesures per combatre la difusió de discursos que inciten a l'odi o la publicació d'informacions equivocades.