Tolo Moya, l'home que va dirigir la comunicació d'Esquerra Republicana fins que va ser apartat i acomiadat per la direcció del partit després d'esclatar públicament l'escàndol dels cartells, assegura que és un "cap de turc". La direcció del partit va pactar acusar-lo a ell i encolomar-li tota la responsabilitat de l'acció dels cartells contra els germans Ernest i Pasqual Maragall, un extrem que ell ha negat des del primer dia, amb declaracions i també aportant proves davant del partit. Ho ha dit en una entrevista amb Ricard Ustrell, a El Matí de Catalunya Ràdio, on també ha explicat que ha recollit noves proves que el desvinculen totalment de "l'estructura B" del partit i que seguirà la seva defensa davant dels tribunals, ja que no confia en la investigació interna que està fent el partit.

L'excap de comunicació d'Esquerra creu que l'han convertit en un cap de turc per evitar que surtin els noms de les persones que estaven realment darrere de les campanyes orquestrades per l'estructura paral·lela —les conegudes fins ara, els cartells del Maragall, el ninot de Junqueras o els mariachis a Junts—. "Van decidir atacar un tècnic del partit, sense posició política, no conegut, un treballador del partit, per evitar que sortissin els noms que hi ha darrere, que haurien fet molt mal a Esquerra", ha apuntat. "El problema seria molt més gran", assegura Tolo Moya, afirmant que es va pactar deixar-lo caure per evitar mals majors.

Moya lamenta que encara no s'ha fet cap investigació a fons i que s'ha tancat en fals i, fins i tot, va ser acusat públicament per Ernest Maragall, tot i no haver-ho contrastat. L'extècnic del partit no ha parlat amb Maragall, tot i que ell s'hi ha ofert, per explicar-li com funcionava l'aparell que va orquestrar i finançar els cartells contra ell i l'expresident. "L'han enganyat molt", lamenta Moya.

Sense control de "la B"

Tolo Moya ha tornat a reivindicar que no era qui controlava aquesta estructura paral·lela, que es finançava, suposadament, amb diners del partit, per fer accions i campanyes contra rivals polítics o també contra militants per esgarrapar vots o presència als mitjans. Tot i que Moya, com a cap de comunicació del partit, va validar les factures de l'empresa que pagava l'empresa afí al partit a les persones que executaven les accions, assegura que no sabia quines accions feia aquesta estructura. Però assegura que mai va participar en la confecció del cartell contra els Maragall, i també creu que altres dirigents del partit no els van veure fins que van aparèixer, defensant que el grup de joves que executaven les ordres, alguns cops, anaven pel seu compte.

Amenaces des d'Esquerra

Qui fou el cap de comunicació dels republicans també ha assegurat que ha rebut amenaces des del partit per evitar que parlés i expliqués què en sabia de tota l'estructura organitzada de manera paral·lela a la direcció del partit. Durant la conversa a Catalunya Ràdio també ha evitat donar noms dels seus caps directes al partit, assegurant que l'han denunciat, acusant-lo de les filtracions. Moya, que s'ha arribat a emocionar durant l'entrevista, ha explicat que les pressions han estat dures ara que ha trencat el silenci, però ha avisat: "Imagina't què hauria passat si hagués parlat abans".

Moya segueix sent militant d'Esquerra per evitar que es tanqui la investigació que s'està fent i poder aclarir exactament el paper que va tenir ell i poder-se deslliurar de les acusacions que li han llençat a sobre des de la direcció del partit, convertint-lo en cap de turc. Igualment, també assegura que no té gens d'interès a tornar a treballar al partit. "Adeu, que els vagi bé", ha sentenciat.

El paper de Tolo Moya a Esquerra

Moya va ser acomiadat acusat de filtrar gravacions d'una reunió de la direcció d'Esquerra on diversos alts càrrecs, a Calàbria, la seu d'Esquerra, van orquestrar una resposta com a tallafoc per evitar que els infamants cartells contra els germans Maragall, un atac de falsa bandera, acabessin impactant contra els dirigents republicans. Segons Moya, va ser llavors quan es va decidir acusar-lo de ser l'autor dels cartells, un fet que ell ha negat en diverses ocasions, públicament i també davant del comitè ètic del partit, que investiga els fets, si bé s'ha tancat en fals i sense arribar al fons de la qüestió.

En aquesta reunió, el febrer de 2024, quan des d'Esquerra es creia que els Mossos podien arribar a saber qui ho havia ordenat, es van pactar diverses accions amb la participació del mateix Moya, que ja va pensar que n'acabaria escaldat, però també Oriol Duran, Sergi Sabrià i Jordi Roig. La filtració d'aquesta reunió va desencadenar una guerra oberta contra Moya.

Marta Rovira   Captura de pantalla
Imatge d'una de les captures de pantalla del grup de Signal de Marta Rovira / ELN

L'excap de comunicació del partit assegura que ell no controlava l'estructura B, la direcció paral·lela que s'encarregava d'encomanar i finançar les campanyes contra rivals polítics i propis militants, com la dels cartells contra els germans Maragall, però també quan es van enviar mariachis a la seu de Junts quan s'estava debatent sortir del Govern de Pere Aragonès o penjant un ninot d'Oriol Junqueras en un pont de Sant Vicenç dels Horts, el municipi de l'expresident del partit. Moya va participar en grups de Signal on s'havien decidit accions, però ha entregat proves a la direcció del partit, on, segons ell, es demostra que no era qui la liderava o la controlava, assegurant que eren altres líders republicans, com Sergi Sabrià, també quan ostentava responsabilitats al Palau de la Generalitat, qui n'era el màxim responsable. Quan va esclatar l'escàndol, Sabrià, tot i assegurar ser "innocent", va dimitir de viceconseller del Govern.

La batalla per controlar Esquerra

Les informacions d'ahir, amb els missatges que la secretària general del partit, Marta Rovira, va enviar a un grup de Signal, demanant treure profit dels cartells per "arrencar vots de solidaritat" o reactivar la 'B' per atacar un dirigent de Junts, quan ja se sabia que aquesta estructura estava rere els cartells dels germans Maragall, han reobert la batalla entre les dues candidatures amb més opcions de liderar el partit després del congrés republicà del mes de novembre vinent. La secretària general ha acusat les darreres hores a la candidatura d'Oriol Junqueras d'haver filtrat les converses com a "guerra bruta" contra ells. Des de Militància Decidim, la candidatura que aglutina Junqueras, s'ha demanat "construir un futur que ens torni l'orgull i l'esperança" i han lamentat "les falses acusacions sense evidències"; ho han fet en missatges a Twitter, ara X, dels seus portaveus, entre d'altres, l'exconseller Bernat Solé, o Ares Tubau, regidora de Rubí.