Tolo Moya, que va ser un dels grans protagonistes el passat estiu, de la guerra bruta dins d'ERC arran de l'escàndol dels cartells dels germans Maragall, va ser exculpat aquest mes de març durant el congrés del partit de ser responsable, com a exdirector de comunicació dels republicans, dels fets. Durant la primera investigació, i que va ser rebutjada per incompleta, el focus estava posat sobre la seva figura i de fet, un dels principals afectats, Ernest Maragall, el va assenyalar directament com a culpable. Ara, ell mateix ha posat en marxa una pàgina web anomenada "Cartells Maragall", com ha avançat l'ACN, on recopila la informació que s'ha publicat sobre el cas.
En aquest web, hi ha un apartat dedicat als "personatges clau" de l'afer, entre els quals destaca Marta Rovira, exsecretària general del partit, de qui se'n subratllen les incongruències, segons Moya, de les seves versions dels fets, o els exvicesecretaris de comunicació de la formació, Sergi Sabrià i Marc Colomer. L'informe elaborat per la comissió de la veritat, que va ser llegit durant el plenari del congrés, els incriminava (sense dir noms, només càrrec) com a responsables de l'estructura B. Tot i que durant unes hores la pàgina web ha estat pública i consultable, a hores d'ara està "sota construcció", ja que Moya l'està acabant d'enllestir.
El cas dels cartells
En la plataforma es recullen les diferents informacions que s'han anat publicant des del passat mes de juliol, quan va saltar l'escàndol. A principis d'estiu i amb el partit cada cop més dividit entre qui defensava la continuïtat d'Oriol Junqueras com a president de la formació i aquells que volien que es produís un relleu, el diari ARA va publicar que els cartells on es relacionava l'alzheimer que pateix l'exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb el seu germà Ernest, que era el candidat del partit a l'ajuntament de Barcelona, sortien de dins del partit. Després de guanyar les eleccions del 2019, la candidatura de Maragall tenia unes previsions molt pobres a les enquestes i un militant va decidir actuar per lliure al marge de les instruccions de la direcció i va idear aquests cartells com a atac de falsa bandera.
El cas va destapar l'existència d'una estructura B dins del partit, que segons va resoldre la comissió encapçalada per Joan Tardà, escollit per Junqueras, es va acabar descontrolant i va perdre els límits de l'ètica. Marta Rovira va saber que el cas era un atac de falsa bandera a principis del 2024, quan ho va explicar el mateix militant a la direcció mentre que Oriol Junqueras sempre ha defensat que ell no se'n va assabentar fins que es va fer públic als mitjans de comunicació.