L'activista Roger Español, l'actor Toni Albà, les exmembres del govern del Consell de la República Montserrat Corrons i Maria Antònia Font, l'influenciador i membre de Koiné Josep Maria Virgili i l'activista Blanca Serra són alguns noms que donen suport a la candidatura de Montserrat Duran per a les eleccions del Consell de la República que comencen entre el 8 i el 12 de febrer. Tots ells han signat un manifest, juntament amb més de cent persones, en el qual es mostra el convenciment que és el "moment de les bases". "Tenim molt a dir i volem ser partícips actius en la construcció d’aquesta nova fase, que volem més democràtica, més participativa, més transparent i més eficaç", asseguren.
Elaborar la legislació republicana
El manifest reivindica que el Consell de la República és una institució que va ser creada com a "fil de la continuïtat i la garantia" del resultat del referèndum del Primer d'Octubre i la declaració d'independència. "Res no ha modificat aquesta idea i aquests resultats sorgits legítimament de la voluntat popular", reivindiquen. Amb tot, aposten per "enfortir tot el conjunt del moviment independentista fora i dins del sistema parlamentari, accentuant la seva transversalitat, respectant els partits, però mantenint-s’hi al marge, organitzant una xarxa sòlida, activa i militant que ens ajudi a elaborar la legislació republicana, a tenir informació correcta per assegurar el control del territori, a donar visibilitat a la lluita per la independència dins i fora del nostre país".
El manifest apunta que "la defensa i internacionalització de la llengua catalana és el projecte renacionalitzador més important que tenim com a objectiu en aquesta etapa" i es compromet a enfortir la democràcia directa, la transparència i l’honestedat d’actuació.
Què defensa la candidatura de RevolucionemNos?
Duran va presentar la seva candidatura fa un parell de setmanes a les Cotxeres de Sans, des d'on va anunciar que impulsarà abans d'abril d'enguany, entre altres mesures, un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l'inici del "règim del 78", i que presentaran una proposta de pressupostos d'una hipotètica república catalana. També ha proposat auditar abans de maig d'enguany la gestió econòmica i organitzativa que ha tingut el Consell de la República fins ara, identificar la identitat digital de l'entitat com a "cens oficial de la república catalana", i elaborar una proposta de constitució d'un eventual Estat català. Així mateix, la candidatura vol recollir signatures per a llançar una iniciativa legislativa popular europea per a "el reconeixement dels drets dels catalans" per part de les institucions europees, i desplegar campanyes que demanin incorporar al Consell de la República en organitzacions internacionals.