L’endemà que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donés la raó al Parlament Europeu que no podia reconèixer Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats el juny de 2019, quan van obtenir l’escó per Junts, perquè les autoritats espanyoles no els van posar en la llista per no jurar la Constitució de manera presencial, Toni Comín ha explicat amb detall com han rebut la sentència i quines seran les passes jurídiques que donaran a partir d’ara. La posició ja es va avançar en el comunicat conjunt que van fer públic hores després de la sentència, on van mostrar la seva “sorpresa i preocupació”, però el diputat electe, Toni Comín, ha ampliat les explicacions en les entrevistes a Els Matins de 3Cat i Els Matins de Catalunya Ràdio, on ha reiterat aquesta preocupació per les conseqüències que pot tenir la sentència per la democràcia europea, però ha confirmat que “recorrerà a totes les vies possibles per poder exercir com a eurodiputat a Parlament Europeu” i s’ha mostrat “convençut” que aviat podrà fer-ho. “Seguirem lluitant des de l’exili com hem fet sempre, lluitarem fins que calgui i guanyem”, ha reblat, després de negar categòricament que s’hagi plantejat renunciar.
Un cop la sorpresa pel resultat de la sentència “ja està digerida”, cal seguir “lluitant”, però la preocupació es manté, perquè “la preocupació té veure amb l’evolució d’Europa”, ha afirmat Comín, per qui el TJUE “no li va fer un favor a la democràcia europea, perquè no va protegir els electors que han votat un eurodiputat, perquè aquest faci d’eurodiputat”. Es refereix Comín a la “part dolenta de la sentència”, que és la preocupació pel fet que el TJUE no va entrar en el fons de la qüestió de si el requisit de l’estat Espanyol de jurar la Constitució de manera presencial va contra el dret europeu, que “va deixar la porta oberta perquè qualsevol estat que entri en una dinàmica una mica autoritària, ara es podria inventar un altre requisit, un requisit arbitrari, com fa Espanya per dificultar que la gent que ha estat elegida faci d’eurodiputat”. La sorpresa venia perquè l’advocat general al mes d’abril, “que va ser molt contundent i ens va donar la raó”, va dir que "la llista en què no apareixen aquests senyors està malament perquè el requisit aquest de no jurar la constitució va contra el dret europeu, per això no ens esperàvem la sentència”.
La part positiva de la sentència
Ara, però, la sentència també deixa obert que es pugui recórrer al Tribunal Suprem i aquest, a diferència del que va passar fa cinc anys, quan no va voler entrar en aquest fons, ara està obligat a fer-ho per la resolució del TJUE d’ahir. Aquesta és, segons Comín, “la part bona de la sentència”, que el que diu és que “quan vostès vagin als tribunals del seu país, en aquest cas el tribunal Suprem, el Tribunal Suprem ha de fer una qüestió prejudicial”. Aquesta qüestió prejudicial serà la que permetrà demanar unes mesures cautelars. “En el moment que es faci qüestió prejudicial podem demanar cautelars perquè immediatament el Tribunal de Luxemburg digui que mentre que jo no vaig resolent aquestes prejudicials, aquest senyor que vagi fent d’eurodiputat. Aquest és el camí que prioritzarem, aconseguir unes mesures cautelars vinculades a aquesta qüestió prejudicial”.
Aquesta és la primera via que tenen oberta per intentar aconseguir que Toni Comín pugui exercir com a eurodiputat aquesta legislatura, i és en la que més confien. La segona opció, és seguir lluitant a la justícia europea, i Comín ja ha presentat un recurs contra la decisió de la presidenta Roberta Metsola de no acreditar-lo, però després de la sentència d’ahir, que avala la decisió que va prendre el president Antonio Tajani en el seu moment, no confia que el recurs presentat contra la decisió de la presidenta Roberta Metsola tingui un resultat diferent. En l’entrevista a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que “la presidenta Metsola no em va reconèixer perquè el PP espanyol l'hi va posar com a condició, i es va escudar en la sentència d'ahir, ara no té cap motiu per reconèixer-me. Ara no hem de confiar que Metsola faci res, hem de confiar en aquesta qüestió prejudicial”. Comín es mostra convençut que “com que tarden molt a respondre les qüestions de fons m'hauran de reconèixer com a eurodiputat perquè no em poden tenir anys esperant què passa”.
Una sentència incoherent i absurda
A més, Comín també ha destacat que la sentència d’ahir del TJUE “té un punt incoherent, absurd”, perquè el mateix tribunal, amb la sentència Junqueras del 2019, diu que “tinc immunitat, però la sentència d’ahir diu que jo no puc fer d’eurodiputat. Això vol dir que ara un jutge espanyol podria demanar un suplicatori al Parlament Europeu i aquest votaria el suplicatori d’una persona que no ha estat reconeguda com a eurodiputada. Això té un punt d’absurd”.
Comín ha assegurat de manera contundent a la televisió catalana que en cap cas es planteja renunciar, que “tinc la convicció absoluta que acabaré estant al Parlament Europeu, si no és per una via, és per l’altra”, i també confia en el fet que en algun moment pugui obrir-se la tercera via per tornar al Parlament, que és la que se li apliqui l’amnistia. “Tenim la convicció absoluta que se'ns haurà d’amnistiar” perquè la decisió del jutge Llarena “és una prevaricació com una casa de pagès”, i per això, “la fiscalia i advocacia de l’estat ja haurien d’haver actuat contra el jutge Llarena, perquè és una prevaricació deliberada, els arguments del jutge Llarena són una broma”. Per això, Comín està convençut que prosperarà el recurs al Tribunal Constitucional. “El constitucional no prevaricarà, farà justícia i ens aplicarà l’amnistia. Però temps… No volem fer pronòstics de calendari, hem de viure aquesta espera amb paciència”.
De la mateixa manera que no s’ha plantejat renunciar, tampoc creu Comín que “en absolut” va ser un error tornar a presentar-se, i ha reivindicat la feina feta amb el president Puigdemont, tot i que van trigar sis mesos a poder exercir com a eurodiputats, però “entre altres coses ha servit per crear el relat de les bases narratives de l’amnistia, per la feina que vam fer des d’Europa ha legitimat l’amnistia”. El que té molt clar és que el mandat són cinc anys “i abans que hagi passat el primer any de mandat ja estaré exercint com a eurodiputat”, i centrarà la seva feina a lluitar per “l’autodeterminació” i per convèncer a Europa que “en el dret espanyol i europeu hi cap un referèndum, perquè és compatible. Tinc una obligació amb el centenar de milers de persones que em van votar”.