"But I'm a democrat". L'exprimer ministre del Regne Unit, David Cameron, deixa per a la història una ambivalència política en el seu llegat, que reflecteix amb nitidesa les fílies i les fòbies enfrontades sobre el paper dels referèndums, en el marc del conflicte entre l'independentisme i el govern de l'Estat. És la revelació resultant del debat "Catalunya en la cruïlla", celebrat entre l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i l'exministre d'Exteriors, José Manuel García- Margallo, aquest dimarts a l'Ateneu de Madrid, amb el vel de fons de la inhabilitació del català per haver posat les urnes del 9-N del 2014.

Escòcia era l'exemple de Mas per reivindicar que Cameron va deixar al marge l'argument històric que li proposava Margallo, sobre la relació entre Catalunya i Espanya, amb la idea de donar "una solució" al conflicte territorial. Ha recordat que aquest es va originar a l'Estat amb la retallada de l'Estatut, per part del Tribunal Constitucional, cosa que hauria deixat la Constitució "sense legitimitat" per als sobiranistes. "Com es pot arrelar la concòrdia al cor dels catalans quan es presumeix de "passar el ribot" a la nostra norma d'autogovern?", s'ha queixat sobre les famoses declaracions del llavors dirigent del PSOE, Alfonso Guerra.

Margallo, per la seva banda, ha contraargumentat que sense crisi econòmica no hi hauria hagut el pas de l'autonomisme, al sobiranisme. El fet és aquest argument evoca a les causes dels populismes, i es remunta a les mateixes tesis que els partidaris del Brèxit van fer servir per propugnar la sortida del Regne Unit de la UE. Sobre això, l'exministre ha assenyalat els temors de l'executiu central a la independència de Catalunya, quan ha ironitzat que Mas devia ser l'"única persona" a Europa que tenia Cameron en bona estima perquè va treure els britànics del projecte "sense pla B". 

Precisament, les ofertes polítiques de Cameron i Rajoy han servit al polític català per exemplificar les diferències del conflicte territorial. Mas ha explicat que els principals representants dels partits del Regne Unit van visitar Escòcia i van desplegar l'artilleria per vèncer en el referèndum, després de decidir la pregunta. "Que l'Estat ens expliqui quin és el seu projecte per a Catalunya, si és que en té algun", ha reivindicat. En aquest punt, ha recordat a Margallo que el ministre era un defensor de la reforma constitucional, tot i que no és la posició compartida per el govern del PP, a l'hora de resoldre el conflicte sobiranista.

Però l'exministre, s'ha tornat amb els dos arguments clàssics de l'unionisme, després de reconèixer que una de les seves croades com a ministre va ser combatre el procés. El primer és que "una crisi econòmica se supera, un conflicte polític, també, però la dissolució d'Espanya és irreversible". El segon, l'imperi de la llei i l'intent de desmuntar el dret a decidir. Ha explicat que només la Constitució d'Etiòpia i Saint- Nevitts el contempla, i que en altres casos, és per als pobles colonials, ocupats militarment, o on es violen drets humans. "Per això ERC va debatre en la seva ponència política del 2013 com demostrar a la comunitat internacional que Catalunya era un poble oprimit", ha dit.

L'anècdota ha arribat quan Margallo ha intentat desafiar Mas a celebrar una consulta a Tarragona. L'expresident català s'hi ha tornat recordant que la diferència és que al Parlament de Catalunya hi ha 72 diputats independentistes, és a dir, una majoria absoluta i que a Tarragona no hi ha cap reclamació en aquest sentit. Així i tot, l'ha tombat quan ha recordat que a l'Estatut aquest dret sí que està contemplat per a la Vall d'Aran, que són 8.000 persones dels gairebé 7 milions i mig de catalans. 

L'exministre s'ha mostrat més sabut en termes de política internacional, i ha explicat que el Regne Unit podia sortir de la UE perquè així estava contemplat ja des del moment de la seva annexió a l'espai comunitari. Tanmateix, per a Catalunya no hi ha precedent, i en tot cas, els tractats dirien que s'ha de "posar a la cua" per reingressar. Aquí Mas li ha girat l'argument, assegurant que hi ha les mateixes garanties de no-reconeixement que de reconeixement, si és que hi havia un buit legal al respecte. "A Alemanya oriental li ho van posar fàcil perquè Europa és pragmàtica", ha tancat sobre la reunificació d'aquest país.

Les bones paraules i els tocs irònics de l'interior de la sala han contrastat amb l'entrada de Mas, que ha estat increpat per uns ultres en un acte organitzat per la Falange.